Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2016

La "Nòria" de Pripyat

La "Nòria" de Pripyat fa trenta anys que no gira. De fet no va girar mai perquè el 26 d'abril de 1986 l'estaven muntant i per tant mai va ser inaugurada. Pripyat és la ciutat que surt per la televisió i que està buida, abandonada, fugida gairebé del tot. Hi vivien milers de treballadors de la Central Nuclear de Txernòbil, el nom que rep l'accident atòmic més important de tota la història, d'això, aquesta setmana fa trenta anys que va passar. 
Vaig visitar la Unió Soviètica l'any 1987. No cal dir que va ser una aventura. Per raons geogràfiques vaig passar en cotxe a una distància aproximada de 30 quilòmetres de la Central de Txernòbil, seguint el traçat d'una carretera principal. Pel camí vàrem veure molta gent venent de tot; bolets, pinxitos, begudes i fruites. Ens va semblar que tot plegat era una mica estrany i són escenes que segurament recordarem tota la vida. No puc donar massa detalls de com estaven les persones amb discapacitat perquè no en và…

La Taverna de la Rambla, a Fem Girona

El passat dijous va emetre's a Fem Girona Ràdio el programa "La Taverna de la Rambla" presentat per Eduard Cid amb un servidor de convidat. Volia agrair a l'emissora i a la gent d'aquest programa que comptessin amb mi per parlar durant una bona estona, de coses normals i corrents. Lògicament vaig fer referència a la meva participació a MIFAS, explicant que el model de Girona va ser exportat a altres províncies de l'estat, a través de la Confederació Espanyola de Discapacitats Físics, de la qual vaig formar-ne part des de l'any 1989 fins el 1997. També vàrem riure amb la meva poca experiència culinària i el meu desinterès en tot això del menjar. Podeu escolar el programa entrant a la web de l'emissora, em penso que el pengen sencer, si el seguiu us ho passareu bé.
També voldria aclarir que en algun lloc ha sortit publicat que jo era fundador de MIFAS i crec que és necessari dir que això no és així. MIFAS va néixer l'any 1979 i jo no vaig formar-ne…

Galledes d'Alta Velocitat

Imatge fantàstica de la nova estació d'ADIF a Girona. La galleda és la representació definitiva que l'empresa constructora i la seva promotora exporta les línies d'alta velocitat a l'Arabia Saudita, per mencionar un dels seus millors clients. L'empresa que és pública i propietat de l'estat espanyol és incapaç d'evitar que a la nova estació de l'alta velocitat de Girona hi hagi goteres. Les galledes poden ser el nou anagrama del Ministerio de Fomento, demostrant així que són un xapusses i una colla d'incompetents. Després s'emprenyen perquè la gent es torna independentista. Comentar finalment que les goteres també van arribar a la part baixa de l'estació, a 25 o 30 metres sota terra. No cal que faci comentaris sobre l'estació vella; les galledes eren d'un altre color.

Girona, premi europeu

Sembla que la ciutat de Girona ha guanyat un premi per difondre l'ideari europeu. Cada any donen aquest premi a una ciutat del continent i en aquesta edició Girona s'ha imposat davant d'altres candidatures alemanyes, ucraïneses i austríaques. Felicitats pel premi. Sembla que aquest vídeo ha estat un element important. Jo recomano veure'l. Està força bé. Les imatges són les que sovint utilitzem per dir que venem una Girona de postal. Lògicament tothom ven el que té i no sempre és la realitat fidel. No obstant això, el que hi surt, és cert i sóc partidari de potenciar-ne la seva difusió, sobretot en aquests moments, on les noves tecnologies permeten potenciar imatges de forma ràpida i eficaç.

Primavera radiant a la Vall d'Hostoles

Només un minut després d'entrar a la comarca de la Garrotxa per la carretera C-63 m'he aturat per tirar aquestes fotografies. Ja n'he penjat altres cops, altres anys. Avui, un cop més feia allò que se'n diu un dia Windows perquè els colors semblen retocats, però no, són ben originals. Enguany i després d'unes petites pluges, en entrar a la Vall d'Hostoles, a les Planes, hi havia una explosió de colors que havien de ser retratats. La penya del Far i les muntanyes que l'acompanyen brillaven i molt. Bon cap de setmana.

Trencar estereotips

El col·lectiu gitano protesta perquè tota la feina que fan per integrar-se se'n va en orris en poques hores a través d'un programa de "telebasura". El canal Cuatro espanyol -del grup Atresmedia- fa un reality show d'aquests que tant agrada a l'audiència, tirant de típics i tòpics. El Secretariat Gitano -organització no governamental- treballa precisament per combatre aquestes imatges que el col·lectiu pateix, aquests estereotips que no ajuden massa a normalitzar. En aquest vídeo que penjo s'hi pot veure un grapat de persones que no estan d'acord amb el que veuen i em sembla just també fer-ne difusió. I a la gent de Cuatro a veure si s'animen a pujar una mica la qualitat del que posen.

Dependència, un desastre

El govern de l'estat no paga la part que li toca de la Llei de la Dependència. En conseqüència, Catalunya -igual que les altres comunitats- no poden pagar als nous usuaris. Tampoc als vells. Aquest és l'argument dels nostres governants, els d'aquí i els d'allà. La Llei de la Dependència és ciència ficció i prova d'aquesta certesa és la notícia que avui surt publicada al Diari de Girona, on diu que 1.900 gironins s'han mort esperant-la. És com una broma pesada. Quan s'estava negociant aquesta llei, ja vàrem advertir que una norma tan global seria impossible de posar-la en marxa. I per acabar-ho de rematar, varen incloure totes les administracions públiques en el procés, la qual cosa provocava que l'existència de tantes canonades feia difícil que l'aigua arribés a tot arreu. 
Ara ja han passat uns anys i tenim resultats definitius que confirmen que la seva aplicació és un desastre. No arriba a la gent, no hi ha pressupost, no hi ha -en general- volun…

Morir a les portes d'Europa

La Unió Europea que afirma defensar sense embuts els drets humans ha subcontractat l'expulsió de refugiats a Turquia. Ho fa per un preu de 6.000 milions d'euros, que serviran perquè Ankara compri més material militar per utilitzar contra totes bandes, però de manera especial contra el poble kurd. Turquia fa temps que pica les portes de la Unió Europea, vol formar-ne part i és una aspiració lògica i lícita, però s'han tornat molt autoritaris i jo diria que no compleix cap norma decent per poder formar-ne part. Els drets humans a Turquia són una retòrica que no passa de la part escrita. El seu govern està format per gent bastant salvatjota, tot i que també s'ha de dir que és un país gran i està format per moltes cultures interessants. 
La feina bruta d'expulsar refugiats ha estat assumida per Turquia amb una certa normalitat, sense que ningú hi diguis massa res. Els europeus incapaços d'afrontar un dels principals reptes de la humanitat del segle XXI ha decidit …

Un tren per a una estudiant

La companyia de trens japonesa "Japan Railwayls" ha mantingut una parada de tren un temps més per recollir a diari a una única passatgera, una estudiant que utilitzava el seu serveis. Una cop la noia ha acabat els seus estudis, la companyia ha decidit tancar l'estació. El govern justifica el manteniment d'aquesta parada durant tot aquest temps dient que l'educació al Japó és una prioritat. A través de les xarxes socials he trobat el vídeo que ha estat molt comentat. Em sembla fantàstic. Sembla que tot això ha passat al nord del país, a l'illa de Hokkaido, la mateixa on durant uns dies ho paren gairebé tot per no molestar l'aparellament de certes aus que s'aturen cada any en aquell lloc. Suposo que no cal dir que el Japó està entre les millors economies del món.

Anne-Sophie Mutter a Barcelona

Ahir vaig poder veure en directe i per primera vegada l'Anne-Sophie Mutter al Palau de la Música Catalana de Barcelona. Poder-ho fer va ser un somni, no l'havia vist mai en viu. Les quatre estacions de Vivaldi eren el plat fort i va fer-ho acompanyada de catorze músics que estudien amb el seu patrocini. Amb aquest objectiu, la Mutter i companyia fan una gira per vuit ciutats germàniques i també a Aix-en-Provence i Barcelona. Un Palau ple de gom a gom i entregat, va poder gaudir de l'espectacle que suposa veure la que segurament és una de les millors violinistes del món. Varen estar tots formidables.

Puigdemont, Comin i Bassa visiten el Guttmann

El divendres 1 d'abril, el President Puigdemont acompanyat del Conseller de Salut i la Consellera de Treball varen visitar l'Institut Guttmann. Els acompanyava també l'alcaldessa de Badalona, ciutat on estan ubicades les instal·lacions. Varen ser rebuts pels membres del Patronat, del Consell Social i la Direcció de l'Hospital. Diferents intervencions varen posar-lo al dia dels principals projectes que té en aquests moments la Fundació Guttmann i del que suposa aquesta institució pels habitants de Catalunya. Crec que va ser interessant ser-hi i el President i els membres del Govern varen prendre nota de la feina que fa el sector de la discapacitat, sent el Guttmann, segurament el màxim exponent d'excel·lència i bones pràctiques. Un model que aporta un gran valor afegit al país, per tot el que fa, però també per tot allò que té ganes de fer. El Guttmann està més que consolidat, però té una eina molt important; la il·lusió, això és una garantia.