Ves al contingut principal

La "Nòria" de Pripyat


La "Nòria" de Pripyat fa trenta anys que no gira. De fet no va girar mai perquè el 26 d'abril de 1986 l'estaven muntant i per tant mai va ser inaugurada. Pripyat és la ciutat que surt per la televisió i que està buida, abandonada, fugida gairebé del tot. Hi vivien milers de treballadors de la Central Nuclear de Txernòbil, el nom que rep l'accident atòmic més important de tota la història, d'això, aquesta setmana fa trenta anys que va passar. 

Vaig visitar la Unió Soviètica l'any 1987. No cal dir que va ser una aventura. Per raons geogràfiques vaig passar en cotxe a una distància aproximada de 30 quilòmetres de la Central de Txernòbil, seguint el traçat d'una carretera principal. Pel camí vàrem veure molta gent venent de tot; bolets, pinxitos, begudes i fruites. Ens va semblar que tot plegat era una mica estrany i són escenes que segurament recordarem tota la vida. No puc donar massa detalls de com estaven les persones amb discapacitat perquè no en vàrem veure cap, ni allà en aquella zona ni enlloc de la Unió Soviètica.

L'accident de la Central Nuclear de Txernòbil va ser el detonant que va demostrar les incompetències d'aquell sistema-règim, mig admirat des de lluny, lamentable quan s'estava a prop. L'abril de 1986 va començar a col·lapsar tot el guirigall soviètic, enmig d'un accident que segurament podia haver-se evitat. Les conseqüències de tot allò mai se sabran. No existeixen dades fiables dels milers o milions de persones afectades, no només allà, a tot Europa i també aquí, a casa nostra. La "Nòria" és una de les imatges que ens han quedat a la memòria. Efectivament mai va girar, justament quan tot el que l'envoltava i girava també va deixar de fer-ho. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…