Ves al contingut principal

La "Nòria" de Pripyat


La "Nòria" de Pripyat fa trenta anys que no gira. De fet no va girar mai perquè el 26 d'abril de 1986 l'estaven muntant i per tant mai va ser inaugurada. Pripyat és la ciutat que surt per la televisió i que està buida, abandonada, fugida gairebé del tot. Hi vivien milers de treballadors de la Central Nuclear de Txernòbil, el nom que rep l'accident atòmic més important de tota la història, d'això, aquesta setmana fa trenta anys que va passar. 

Vaig visitar la Unió Soviètica l'any 1987. No cal dir que va ser una aventura. Per raons geogràfiques vaig passar en cotxe a una distància aproximada de 30 quilòmetres de la Central de Txernòbil, seguint el traçat d'una carretera principal. Pel camí vàrem veure molta gent venent de tot; bolets, pinxitos, begudes i fruites. Ens va semblar que tot plegat era una mica estrany i són escenes que segurament recordarem tota la vida. No puc donar massa detalls de com estaven les persones amb discapacitat perquè no en vàrem veure cap, ni allà en aquella zona ni enlloc de la Unió Soviètica.

L'accident de la Central Nuclear de Txernòbil va ser el detonant que va demostrar les incompetències d'aquell sistema-règim, mig admirat des de lluny, lamentable quan s'estava a prop. L'abril de 1986 va començar a col·lapsar tot el guirigall soviètic, enmig d'un accident que segurament podia haver-se evitat. Les conseqüències de tot allò mai se sabran. No existeixen dades fiables dels milers o milions de persones afectades, no només allà, a tot Europa i també aquí, a casa nostra. La "Nòria" és una de les imatges que ens han quedat a la memòria. Efectivament mai va girar, justament quan tot el que l'envoltava i girava també va deixar de fer-ho. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.