Vés al contingut principal

Morir a les portes d'Europa





La Unió Europea que afirma defensar sense embuts els drets humans ha subcontractat l'expulsió de refugiats a Turquia. Ho fa per un preu de 6.000 milions d'euros, que serviran perquè Ankara compri més material militar per utilitzar contra totes bandes, però de manera especial contra el poble kurd. Turquia fa temps que pica les portes de la Unió Europea, vol formar-ne part i és una aspiració lògica i lícita, però s'han tornat molt autoritaris i jo diria que no compleix cap norma decent per poder formar-ne part. Els drets humans a Turquia són una retòrica que no passa de la part escrita. El seu govern està format per gent bastant salvatjota, tot i que també s'ha de dir que és un país gran i està format per moltes cultures interessants. 

La feina bruta d'expulsar refugiats ha estat assumida per Turquia amb una certa normalitat, sense que ningú hi diguis massa res. Els europeus incapaços d'afrontar un dels principals reptes de la humanitat del segle XXI ha decidit girar l'esquena a la gent que està fugint de guerres com la de Síria, però també amb els serrells encesos que perduren a Iraq i en general a tota la regió. La conducta europea sortirà cara. És indignant. Les fotografies que arriben ens fan recular 70 anys de les escenes viscudes al cor d'Europa. Subcontractar l'expulsió dels refugiats és el preludi d'un projecte europeu que fa figa, no tant pels pobles que la formen, bàsicament pels que la dirigeixen. Actituds com les de Polònia, Hongria, Eslovàquia entre d'altres són injustificables. Ningú està a l'alçada del repte i les persones moren a les portes d'una Europa que presumeix de ser tot allò que ara ja no som. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.