Ves al contingut principal

Morir a les portes d'Europa





La Unió Europea que afirma defensar sense embuts els drets humans ha subcontractat l'expulsió de refugiats a Turquia. Ho fa per un preu de 6.000 milions d'euros, que serviran perquè Ankara compri més material militar per utilitzar contra totes bandes, però de manera especial contra el poble kurd. Turquia fa temps que pica les portes de la Unió Europea, vol formar-ne part i és una aspiració lògica i lícita, però s'han tornat molt autoritaris i jo diria que no compleix cap norma decent per poder formar-ne part. Els drets humans a Turquia són una retòrica que no passa de la part escrita. El seu govern està format per gent bastant salvatjota, tot i que també s'ha de dir que és un país gran i està format per moltes cultures interessants. 

La feina bruta d'expulsar refugiats ha estat assumida per Turquia amb una certa normalitat, sense que ningú hi diguis massa res. Els europeus incapaços d'afrontar un dels principals reptes de la humanitat del segle XXI ha decidit girar l'esquena a la gent que està fugint de guerres com la de Síria, però també amb els serrells encesos que perduren a Iraq i en general a tota la regió. La conducta europea sortirà cara. És indignant. Les fotografies que arriben ens fan recular 70 anys de les escenes viscudes al cor d'Europa. Subcontractar l'expulsió dels refugiats és el preludi d'un projecte europeu que fa figa, no tant pels pobles que la formen, bàsicament pels que la dirigeixen. Actituds com les de Polònia, Hongria, Eslovàquia entre d'altres són injustificables. Ningú està a l'alçada del repte i les persones moren a les portes d'una Europa que presumeix de ser tot allò que ara ja no som. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…