Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2016

Stalin, documentals imprescindibles

Tres documentals sobre la figura de Stalin, dels moments més importants de la seva vida i de tot el que va suposar aquesta figura per Rússia, l'antiga Unió Soviètica. Hi surten totes les figures del comunisme teòric i pràctic. També hi ha tots els passatges de la Segona Guerra Mundial i de totes les seves conseqüències. Els tres documentals estan produïts per la Televisió Francesa i emesos a la Nit Temàtica de la 2 de Televisió Espanyola durant l'any 2015. Són tres peces imprescindibles per entendre la política a l'Europa i Rússia actual. Si teniu possibilitat de veure'ls amb una mica de calma us ajudarà per compendre millor la història del segle XX i de les barbaritats que varen viure els habitants d'aquella època.


Grup Excursionista les Planes d'Hostoles

A les Planes d'Hostoles hi ha un grup excursionista molt intrèpid. Fan muntanyes, les pròpies i les altres i la Rosa Sala en fa un vídeo i el penja al canal de Youtube. Sovint hi faig un cop d'ull perquè els muntatges de la Rosa m'agraden. Us penjo un vídeo de la pujada al Far que varen fer el passat 15 de maig, en motiu de la Festa del Barri del Jonquer. S'hi poden veure les muntanyes de les Planes, l'entorn i també un pessic de Collsacabra; en certa manera el meu petit paradís. Si us agrada caminar seguiu aquesta tropa, si us agraden les muntanyes pugeu a la Garrotxa que enguany són més verdes que mai.

La Pastoreta

L'anunci de Veri que aquests dies està passant la televisió m'agrada. L'he enganxat un parell de cops, però tinc que admetre que m'encanta. És la vida de la Pastoreta, que sota la mirada dels altres no li veuen cap futur fent aquesta feina enmig de les muntanyes, però resulta que la pastoreta es queda a viure enmig de tot aquell paisatge. L'anunci té bona veu, amb accent de Lleida, dels Pirineus Occidentals i una música discreta i efectiva acompanya les muntanyes d'on surt l'aigua mineral.

Indignant

Intolerable. Quatre gargots d'algunes persones que corren pel carrer sense cervell. Fets que han passat a la ciutat madrilenya de Fuenlabrada -gairebé 200 mil habitants- i davant d'una Escola d'Educació Especial. Són pinzellades del nou feixisme que sorgeix sovint. Segurament els ignorants no han llegit mai un llibre ni tampoc cap llibre d'història. Evidentment els fets han estat denunciats i fins aquí arriba la crònica. Són imatges puntuals que surten en forma de pluja fina. La ignorància és utilitzada per algunes opcions dretanes i també esquerranes que no toleren les diferències ni els colors de la vida, només veuen en blanc i negre. És una qüestió d'educació i de temps. Però el temps va passant la i la mala educació i els fatxendes van tornant a temporades. Les males històries comencen amb pintades que semblen innocentades però de mica en mica deixen de ser-ho. És un món difícil i no podem baixar en cap moment la guàrdia. És tot plegat força indignant.

Un AVE de 47.000 milions

Aquesta és la xarxa d'AVE a finals de l'any 2014. La inversió total és de 47.000 milions d'Euros i el primer que s'ha de tenir present és que això no és rendible. Madrid, Barcelona, València i Sevilla són les úniques estacions que tenen sentit si valorem únicament el número de passatgers. La resta van pujant i encara és d'hora per treure'n conclusions. En el diari EL PAÍS, la seva versió digital hi ha un article que així ho explica. És el resum d'un informe que ha fet el Tribunal de Comptes d'Espanya  fent una forta crítica per algunes de les inversions fetes en llocs que difícilment tenen sentit. 
Hi ha algunes estacions que veuen molts pocs passatgers al dia, fins i tot alguna que només hi pugen 6 persones durant tota una jornada. No s'entén l'existència d'estacions a Tardienta (Osca), la mateixa capital Osca, Puente Genil (Granada), Requena-Utiel (València) i d'altres capitals com Segòvia i Guadalajara-Yepes. L'estat espanyol ha …

Una sortida brillant

L'antic Governador del Banc d'Espanya i el seu Secretari General varen cessar voluntàriament dels seus càrrecs, però abans de fer-ho van subvencionar-se per valor de 671.700 euros. Tot això ho sabem avui, perquè el Tribunal de Comptes ha criticat aquest situació. Miguel Àngel Fernández Ordóñez va ser governador de la màxima autoritat econòmica d'Espanya i gairebé sempre demanava austeritat salarial i retallades de sou a la classe treballadora. Exercia el càrrec també en els moments més brillants de la banca espanyola; la sortida a borsa de Bankia, les preferents, les cèdules hipotecàries, i d'altres productes escombraries que varen enxufar a tota la població. Ignoro quina és la norma que permet que la sortida d'aquest càrrec sigui amb tants diners. És imcomprensible per no dir lamentable.
La manca d'honestedat per part d'alts responsables de l'administració és la xispa que permet emprenyar molt a la ciutadania, la qual dispara a opcions polítiques que n…

Llanguedoc-Rosselló

Reportatge emès per TV3, a través del seu canal de documentals, sobre el Llanguedoc Rosselló, dins d'una sèrie coneguda com "Belle France". Produït pel canal Arte-HD, una corporació televisiva cultural, francesa i alemanya. El que penjo està en alemany, no trobo la versió catalana, tampoc cap en espanyol. S'hi veuen imatges d'aquesta regió veïna i alguns dels seus artesans. A la part final hi ha moltes imatges del Canal de Midi, un dels espais que m'agrada d'aquesta Occitània tan propera i tan llunyana.

Invictus Games

Imatges dels Invictus Games 2016 que enguany es celebren a Orlando (Estats Units) en la seva segona edició. Són uns jocs que els participants són discapacitats per causes militars; de guerra, per haver participat en algunes d'aquestes guerres que van cremant en diferents llocs del món. No sé si són patrocinades per marques especialitzades, diguem-ne d'armament, per exemple. La primera edició va fer-se a Londres l'any 2014. En qualsevol cas d'aquests jocs en surten imatges impressionants, algunes de les quals us penjo. Hi ha participants de 14 països diferents. Espanya no  està a la llista.

Camí de Cogolls

Migdia avui a la carretera de Cogolls, a les Planes d'Hostoles. Plovia una mica i pensava que no hi hauria ningú. Mitja dotzena de cotxes aparcats, segurament gent que ha anat a veure el Molí dels Murris, un lloc d'aquests amb encant que està molt a prop d'aquest petit pont. Les gorgues de les Planes estan triomfant, alguns ho veuen com un problema, d'altres com una oportunitat. La riera de Cogolls és un petit riarol que té l'aigua molt neta i tot el seu camí està ple de racons de bon retratar. Per anar-hi amb cadira de rodes és difícil, tot i que amb el cotxe pots apropar-te a dos o tres llocs.

Ciència Ficció

Imatges que passa l'agència francesa AP del Congrés del Partit dels Treballadors de Corea del Nord, que s'està celebrant aquests dies. No són imatges de cap pel·lícula, són reals. No hi ha traducció, però tampoc cal. El líder diu que ara són atòmics amb hidrogen i que tenen un satèl·lit perquè així podran saber el temps que fa. La penya que surt al vídeo aplaudeixen com bojos;  els reunits són la casta privilegiada d'un règim de sèrie B de ciència ficció. Corea del Nord és un dels problemes més importants que té ara mateix el món, en especial, la gent que hi viu, que hi mal viu. Per acabar-ho de rematar, aquesta setmana han obert a Tarragona un local social dels amics d'aquell país. Un grapat de gent que defensa un règim que mai els defensaria a ells. En fi, n'hi ha per tots els gustos. Segur que el local té barreres arquitectòniques. El vídeo, esperpèntic, és per veure'l.

Girona, Temps de Flors 2016

Vídeo per promocionar "Temps de Flors 2016", editat per l'Ajuntament de Girona. Són imatges d'aquesta edició, per tant molt fresques, segurament d'ahir o d'abans d'ahir. Avui dissabte s'ha inaugurat la mostra d'enguany. Sembla que la part nocturna està també entrant en la dinàmica de l'exposició. Esperem que el temps acompanyi i Girona pugui ser gaudida pels molts visitants que venen a fer un cop d'ull a la ciutat, en especial a tot l'entorn del Barri Vell, on la combinació de pedres, flors i art s'ajunten amb armonia i colors.

El pas d'ADIF

L'Aràbia Saudita ha deixat de pagar al consorci espanyol que està construint l'AVE entre les ciutats santes de Medina i la Meca. La part espanyola no està complint el calendari previst i els saudites han decidit deixar de pagar, a veure si es desperten. La part espanyola diu que l'obra és més cara del que estava programat i que allò que valia 10 ara en val 15. En fi, la comèdia de sempre. El consorci espanyol està format per les principals constructores conegudes, i capitanejades per ADIF, que no deixa de ser una empresa pública, propietat del Ministeri de Foment i per tant de tots els contribuents. La notícia avui és portada de gairebé tots els diaris i digitals econòmics. Hi ha versions per a tothom i per a tots els gustos. 
És una notícia interessant, llegir-la des de Girona, on la gent d'ADIF encara té que resoldre part del sarau que va provocar l'arribada de l'alta velocitat a la nostra ciutat. A Maig de 2016 encara estem pendents de veure com s'acaben…

Vivaldi via Mutter

Les Quatre Estacions de Vivaldi, interpretat per Anne-Sophie Mutter i els seus filantropats. Idèntica sessió vàrem viure a Barcelona fa unes setmanes, al Palau de la Música Catalana. Us penjo el vídeo íntegrament, en aquest cas, la gravació va fer-se a la ciutat de Nova York, al Carnegie Hall. Si teniu temps d'encantar-vos-hi una mica, us agradarà. Per la pàgina web de l'artista puc veure que durant l'any 2016 té un grapat de concerts programats, per tot Europa. Suposo que no la tornarem a tenir per Catalunya fins el 2017. Això espero.


Fars

Quatre fotografies d'alguns Fars que hi ha Espanya. A dalt el de Formentor. L'entorn mallorquí és de primera, qualsevol època de l'any és bona per fer-ho. El segon és la Torre d'Hèrcules, del segle I, és una edificació per treure's el barret. Allà està, mirant el temps com passa i amb tot el que passa. El tercer és d'una zona extraordinària, el Far de Cap de Gata a la província d'Almeria. I el de sota de tot és el de casa, el de Cap de Creus, amb rampa per poder accedir a la casa. Són fotografies d'avui a l'edició digital del diari EL PAÍS. Els Fars avui dia tenen una feina que el temps i la tecnologia han canviat, però l'encant no l'han perdut mai. Tenen una espècie de solitud i nostàlgia que enamoren a la gent, especialment als turistes més intrèpids.

Banc Central Europeu, supressió del bitllet de 500

Treuen els bitllets de 500 euros. Resulta que serveixen per pagar coses en negre, per potenciar l'economia submergida i un grapat de coses més. Cap de bona. Tampoc entenc perquè va sortir un bitllet tan gran en el moment que va crear-se l'euro. Gairebé cap país tenia en circulació moneda amb un import equivalent, exceptuant Alemanya, on existia un bitllet de 1.000 marcs, tot i que la majoria dels seus habitants varen dir que mai n'havien vist cap. 
Si volen desinflar l'economia submergida i potenciar que la gent pagui impostos fa falta treure diners en efectiu i fer servir sistemes electrònics de pagament. Hi ha països que ja ho tenen en marxa; Dinamarca, Suècia i Noruega han encetat aquest nou concepte que tardarà molts anys en arribar al sud d'Europa. El passat diumenge llegia al diari EL PAÍS que a Cadis l'economia submergida supera el 30 per cent del PIB. Aquí, una mica més amunt les xifres no són tan exagerades, però també són de dues xifres i això acaba p…

Internet i xarxes socials als pobles

Aquestes fotos són un muntatge de l'artista Biancoschock en un poble d'Itàlia de només 400 habitants per demostrar que les xarxes socials i això d'Internet no és res més que una tradició normal i corrent. Ell compara les converses amb el Twitter, el Google amb una reunió de veïns en un bar, i una botiga de poble amb la plataforma Ebay, entre d'altres. Ho he vist publicat avui al diari EL PAÍS, a la seva edició digital i em fa gràcia fer-hi un comentari.
Sóc dels que penso que el futur dels municipis petits passa forçosament per l'accès a la tecnologia. S'ha de treballar per aconseguir la igualtat tecnològica entre territoris. No són decisions de mercat, les empreses que subministren els accessos a Internet no consideren rendible portar el 4G o la fibra òptica a determinats llocs, però les institucions públiques han d'obligar que això sigui així, com a forma de compensació dels diners que guanyen, com si parléssim d'una discriminació positiva. A veure s…