Ves al contingut principal

Banc Central Europeu, supressió del bitllet de 500

Treuen els bitllets de 500 euros. Resulta que serveixen per pagar coses en negre, per potenciar l'economia submergida i un grapat de coses més. Cap de bona. Tampoc entenc perquè va sortir un bitllet tan gran en el moment que va crear-se l'euro. Gairebé cap país tenia en circulació moneda amb un import equivalent, exceptuant Alemanya, on existia un bitllet de 1.000 marcs, tot i que la majoria dels seus habitants varen dir que mai n'havien vist cap. 

Si volen desinflar l'economia submergida i potenciar que la gent pagui impostos fa falta treure diners en efectiu i fer servir sistemes electrònics de pagament. Hi ha països que ja ho tenen en marxa; Dinamarca, Suècia i Noruega han encetat aquest nou concepte que tardarà molts anys en arribar al sud d'Europa. El passat diumenge llegia al diari EL PAÍS que a Cadis l'economia submergida supera el 30 per cent del PIB. Aquí, una mica més amunt les xifres no són tan exagerades, però també són de dues xifres i això acaba perjudicant a tothom. Jo deixaria en circulació les monedes i els bitllets de 5, 10, 20 i 50 euros. S'hauria de treure també els de 200 i 100. Haurem d'anar veient com acabarà, però si volem economies responsables hem d'exigir que els que mouen diners també ho siguin. Ja m'imagino que a Espanya -Catalunya inclosa- hi haurà un gran guirigall amb la decisió que segurament prendrà el Banc Central Europeu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.