Vés al contingut principal

Un AVE de 47.000 milions


Aquesta és la xarxa d'AVE a finals de l'any 2014. La inversió total és de 47.000 milions d'Euros i el primer que s'ha de tenir present és que això no és rendible. Madrid, Barcelona, València i Sevilla són les úniques estacions que tenen sentit si valorem únicament el número de passatgers. La resta van pujant i encara és d'hora per treure'n conclusions. En el diari EL PAÍS, la seva versió digital hi ha un article que així ho explica. És el resum d'un informe que ha fet el Tribunal de Comptes d'Espanya  fent una forta crítica per algunes de les inversions fetes en llocs que difícilment tenen sentit. 

Hi ha algunes estacions que veuen molts pocs passatgers al dia, fins i tot alguna que només hi pugen 6 persones durant tota una jornada. No s'entén l'existència d'estacions a Tardienta (Osca), la mateixa capital Osca, Puente Genil (Granada), Requena-Utiel (València) i d'altres capitals com Segòvia i Guadalajara-Yepes. L'estat espanyol ha prioritzat el programa d'AVE durant un grapat d'anys, independentment del color polític que hagi governat en cada moment. La megalomania encara existeix i amb molta força, donat que s'està ampliant a destinacions que difícilment seran millors de les que em refereixo en aquest paràgraf. L'Alta Velocitat Espanyola ha estat consorciada amb diners de la Unió Europea i ha aconseguitt que les grans constructores siguin les que més facturen en tot el món. Tot això al mateix temps que l'economia espanyola té més d'un 20 per cent d'atur, arribant en alguns moments al 24 per cent i amb un dèficit públic que ja supera el 100 per cent del PIB. Estem en l'error, però convençuts! Cal suposar que algun dia s'haurà d'explicar tot aquest guirigall pressupostari, de pèrdues i de mala gestió econòmica; a càrrec -com sempre- dels contribuents, un més que altres, evidentment. I no parlo del Túnel del Perthus, una llufa financera que Espanya ha permès i que una estona d'aquestes s'haurà de rescatar, com d'altres coses, com el magatzem de gas aquell davant de les costes de Castelló de la Plana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.