Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2016

Brexit i Escòcia

Després del referèndum del Brexit la gent ha quedat encartronada. No sabem què passarà, tot i que segurament no passarà massa res. Els britànics són capaços de fer tota manera de jocs mortals per no perdre el mercat financer i de mercaderies. No sabem com resoldran el tema de la lliure circulació de ciutadans de la Unió Europea, però segur que trobaran un forat per arreglar-ho. De tota manera, el sarau dependrà de qui sigui Primer Ministre. Si és Boris Johnson les coses es complicaran, més que tot perquè l'estil d'aquest barrut és força preocupant.
I darrera de tot això hi ha Escòcia, una Escòcia que no vol sortir de la Unió Europea i amb aquest argument proposaran un segon referèndum que podria guanyar-se sense massa problemes. En Mariano Rajoy ha dit avui que si marxa el Regne Unit, també marxa Escòcia. Suposo que Rajoy deu tenir una gran estratègia política, més que els anglesos i escocesos, ja hem vist aquí com porta el tema català, o com no el porta.
Escòcia serà el que …

Anxo Queiruga, nou president de COCEMFE

Avui ha sortit elegit el nou President de COCEMFE que recau en la persona d'Anxo Quiroga Vila, President també de la Confederació Gallega de Minusvàlids Físics, més coneguda com COGAMI. L'entitat gallega és segurament una de les més fortes de totes les que existeixen al llarg de la geografia espanyola. S'ha elegit també la nova executiva de COCEMFE que acaba així amb una llarga temporada fosca i d'estil medieval, sotmesa en tot moment per l'anterior president sortint, Mario García Sánchez, que passarà a la història com un veritable trinxeraire.
Desitjo a Anxo Quiroga molta sort i bon camí en aquesta nova responsabilitat. Ho té difícil perquè el col·lectiu està dividit i escampat de mala manera. Mario García va promocionar l'expulsió de moltes organitzacions, entre les quals hi havia les catalanes, que avui són fora d'aquesta entitat, quedant únicament una representació falsa i de cartró que hi representen algunes persones de COCEMFE Catalunya. L'Anxo s…

Regne Unit se'n va

S'haurà d'anar veient què passa a les properes setmanes, però el resultat del referèndum del Regne Unit és un fracàs de tota la Unió Europea. Sempre he pensat que Europa no es pot fer sense els britànics, més que tot perquè he llegit llibres que n'expliquen de molt grosses i ells varen salvar a la resta del continent de feixismes i altres modes sanguinàries que varen dominar part del segle XX. S'ha de tirar una mica d'història per entendre-ho bé. El referèndum és una mostra de saviesa democràtica, però el seu resultat ens demostra que el projecte europeu ha estat merament un somni. 
Respecte per aquells que poden votar, aquí a Espanya això no s'estila. Esperem ara que la Unió Europea es desperti i comenci a prendre mesures que siguin més amables pels països que en formen part. És un projecte-somni, com dic, però s'ha de repensar. En aquest repensar haurien de ser-hi també els anglesos, els britànics, com se'n vulguin dir. Necessitem la seva mirada, la …

Postals del Parc Central, zona ADIF

Els d'ADIF estan fent l'AVE que unirà dues ciutats a l'Aràbia Saudí i no deuen tenir temps d'acabar bé les obres, amb un mínim de dignitat. És el cas de Girona, que encara s'ha d'acabar el traçat urbà del Parc Central. Incapaços de fer la seva feina, ara també són còmplices de les muntanyes de brutícia que hi ha en les zones que encara estan vetades al públic. Dues fotos de la setmana passada ho demostren. L'Ajuntament diu que ADIF reprendrà les obres de forma immediata i jo com a ciutadà de Girona he de manifestar els meus dubtes. No crec que ho facin, menys encara quan ho podien fer en plena campanya electoral. Passades les eleccions no crec que aquesta zona sigui entregada a la ciutat després d'haver dit que ho farien moltes altres vegades. Esperem que quan arribin a la Meca passin l'escombra quan hagin acabat les obres.

Hospital Trueta, pati interior

Foto del pati interior de l'Hospital Universitari Josep Trueta de Girona, feta des de la novena planta. És un gran guirigall, no pas d'ara, ja fa temps. Difícil aparcar-hi, però fer-ho és senzillament perillós. Tinc els meus dubtes de que els serveis d'emergència, com ara els bombers, puguin circular-hi correctament si mai és necessari fer-ho. Està ple de cotxes mal aparcats, de pedretes de grans dimensions per evitar que els cotxes hi aparquin malament, i un grapat de línies grogues que prohibeixen aparcar i que són constament burlades. Una vegada vaig dir-ho al diari i la direcció de l'Hospital va queixar-se dient que no n'hi havia per tant. Esperem que tinguin raó, però la foto demostra que tot plegat és una qüestió de sort.

Albinisme a l'Àfrica

La periodista www.Ana-Palacios.com fa una exposició al Reina Sofia de Madrid per explicar al món com viuen i què senten els Albins a l'Àfrica. Un col·lectiu doblement marginat per la manca de cultura i educació en aquests països. La persones que té albinisme són víctimes de tota mena de supersticions i llegendes estranyes, i això acaba sent un calvari per la seva vida. L'exposició a Madrid a partir del 30 de juny.  Fotos extretes de la seva pàgina web.

Institut Guttmann, Consell Social

Foto dels membres del nou Consell Social de l'Institut Guttmann que he assistit avui per primera vegada. És un òrgan consultiu d'aquest Hospital i Fundació que és pionera en el tractament de persones amb discapacitats físiques i diferents variables. Té un paper fonamental en el mapa sanitari i social català de primer ordre, també a nivell mundial. Una part significativa dels usuaris són de caràcter internacional i cada vegada guanyen més pes. Hem parlat del paper de l'Hospital i la seva gestió social durant l'any 2015 que va fer 50 anys d'existència. Hi ha un grapat de projectes, innovadors i capdavanters en diferents àmbits; universitaris, en investigació, etc.. Hem tractat els projectes i la feina que vol fer-se d'ara en endavant. És àmpliament representatiu i en el seu conjunt hi ha una presència gironina important. Presideix el Consell Social Josep Maria Solé i el Vicepresident és l'Albert Carbonell, president de MIFAS. És una alegria formar-ne part ta…

De juny en endavant

De Juny en endavant tenim un panorama polític complexe. Després de la llufa d'avui en el no debat dels pressupostos de l'any 2016, anem a una moció de confiança al proper mes de setembre. La política catalana mareja, s'allunya de l'estabilitat que convé a un país. Puigdemont allarga la precarietat del govern fins setembre. Això vol dir que ara estarem mesos discutint si pugem o baixem, sense saber si anirem a noves eleccions. 
Tot el panorama català enmig del sarau espanyol que també té la seva inestabilitat pròpia. El proper 26 de juny tenim eleccions generals i no sabem què passarà. La dreta espanyola està farcida de corrupció i part de l'esquerra també. Els personatges en escena no ofereixen cap garantia de serietat i el que podria ser emocionat ara és únicament preocupant. Els britànics seran els altres que estaran a escena. Han de decidir si volen quedar-se a la Unió Europea. Com a mínim decideixen coses, que aquí de moment ningú decideix res.
I finalment, al…

Girona, entrada sud

Entrada sud de Girona. Paisatge de fantasmes. Moltes naus tancades i en situació miserable. L'entrada sud de Girona dóna una imatge de la ciutat del tot lamentable. En aquests terrenys ha d'instal·lar-s'hi la nova Clínica Girona i la resta de l'espai serà -suposo- edificat i urbanitzat. No sé quin és el problema, suposo que de bancs i caixes enganxades per culpa de l'especulació de fa uns anys. En qualsevol cas sembla que hauria de fer-s'hi alguna actuació urgent, per evitar les imatges que penjo (fotografies de Maria Àngels Cabarrocas) que també ha penjat a Facebook. A part del paisatge, l'entorn és molt perillós i això està gairebé al centre de la ciutat. A veure si s'animen a fer-hi una actuació urgent. 

Juny polític

L'atur baixa. Era fàcil que ho fes el mes de maig, sempre ho fa. Tot i així la gran notícia és que l'atur registrat està per sota dels quatre milions. La classe política salta d'alegria, quan la xifra és senzillament escandalosa. No sé què passarà el proper 26 de juny que toca votar novament, però l'economia està en una situació preocupant. No només per la taxa d'atur, també per l'endeutament extern i les altres xifres que se'n diuen "macro".
Dins del mapa català les coses no són millor. No tenim pressupostos ni sembla que hi puguin ser a curt termini; la gent de la CUP els bloqueja. Si els pressupostos són tan socials -com diu el govern- tampoc entenc que no ho parlin amb els altres partits de l'escena parlamentària. Podrien pactar-ho amb el PSC o la branca catalana de Podem. Semblaria que hauria de ser més senzill. -No sembla que les coses vagin precisament en aquest sentit, però clar, estem al mes de juny de 2016 i els pressupostos són per…