Vés al contingut principal

Juny polític



L'atur baixa. Era fàcil que ho fes el mes de maig, sempre ho fa. Tot i així la gran notícia és que l'atur registrat està per sota dels quatre milions. La classe política salta d'alegria, quan la xifra és senzillament escandalosa. No sé què passarà el proper 26 de juny que toca votar novament, però l'economia està en una situació preocupant. No només per la taxa d'atur, també per l'endeutament extern i les altres xifres que se'n diuen "macro".

Dins del mapa català les coses no són millor. No tenim pressupostos ni sembla que hi puguin ser a curt termini; la gent de la CUP els bloqueja. Si els pressupostos són tan socials -com diu el govern- tampoc entenc que no ho parlin amb els altres partits de l'escena parlamentària. Podrien pactar-ho amb el PSC o la branca catalana de Podem. Semblaria que hauria de ser més senzill. -No sembla que les coses vagin precisament en aquest sentit, però clar, estem al mes de juny de 2016 i els pressupostos són per l'exercici de 2016, o sigui que si tarden gaire podran estalviar-se la comèdia. 

Tornant a l'escena espanyola, s'haurà d'estar pendent de la campanya, encara que sigui per llegir els programes que escriuen, retratar-los i després recordar el que han dit que farien. La propera legislació no sembla -ja ho he dit abans- que sigui especialment fàcil. Hi ha temes capitals que arribaran a les portes del govern en format forçós. Les pensions, la política social, l'estructura de l'estat i segurament la qüestió catalana són temes que cremen i sobretot la viabilitat de les finances. Tots són temes delicats, greus i de la classe política no hi veig ningú capaç de gestionar-ho amb una mica de categoria. I aquest és el panorama que tenim.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.