Vés al contingut principal

Anxo Queiruga, nou president de COCEMFE



Avui ha sortit elegit el nou President de COCEMFE que recau en la persona d'Anxo Quiroga Vila, President també de la Confederació Gallega de Minusvàlids Físics, més coneguda com COGAMI. L'entitat gallega és segurament una de les més fortes de totes les que existeixen al llarg de la geografia espanyola. S'ha elegit també la nova executiva de COCEMFE que acaba així amb una llarga temporada fosca i d'estil medieval, sotmesa en tot moment per l'anterior president sortint, Mario García Sánchez, que passarà a la història com un veritable trinxeraire.

Desitjo a Anxo Quiroga molta sort i bon camí en aquesta nova responsabilitat. Ho té difícil perquè el col·lectiu està dividit i escampat de mala manera. Mario García va promocionar l'expulsió de moltes organitzacions, entre les quals hi havia les catalanes, que avui són fora d'aquesta entitat, quedant únicament una representació falsa i de cartró que hi representen algunes persones de COCEMFE Catalunya. L'Anxo sap perfectament que COCEMFE Catalunya no és res, no representa a ningú i no té cap capacitat de gestió ni presència en cap de les comarques catalanes. Una altra cosa és que han estat uns representants que han tapat la veritable presència que Catalunya li tocava. Des de fa anys, ni la Federació i Confederació ECOM, ni ASPID, ni tampoc MIFAS formen part de l'espai COCEMFE. Les entitats expulsades són les màximes representants del sector a Catalunya en tots els seus àmbits; econòmic, social i institucional. Faig menció d'aquest fet, més que tot perquè m'han dit que l'Anxo ha fet una crida al reagrupament del sector. Fer-ho, passa evidentment per promocionar la tornada de les entitats que ara no hi són. No obstant això, no tinc clar que aquestes  tinguin aquesta perspectiva. N'hauran de parlar si volen, lògicament.

La resta de temes que haurà de resoldre l'Anxo són els de gairebé sempre, més encara en aquests moments que estem embolicats en una greu crisi econòmica que ha afectat de forma contundent a la gent que forma part del col·lectiu de la discapacitat física. En aquest sentit les coses estan molt malament, i la COCEMFE tal i com està, ha deixat de ser una eina necessària per representar una millora dels interessos del la gent afectada. No sé com ho tindrà. Feina no n'hi faltarà, segur. Fa molt temps que no parlo amb l'Anxo, però tenia bon mestre. En Domingo Dosil va ser el seu mentor, l'home que el va introduir en l'àmbit de la discapacitat i el va potenciar. Ja fa temps que dirigeix la COGAMI gallega, que és per gairebé tots un exemple a seguir. Espero que ho faci molt bé, n'estic convençut que ho treballarà amb esforç i sobretot amb passió, com ho faria en Domingo. Estic content amb la notícia, tot i que admeto que trobarà una Confederació molt aixafada i amb poc prestigi. Molts ànims!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.