Ves al contingut principal

Anxo Queiruga, nou president de COCEMFE



Avui ha sortit elegit el nou President de COCEMFE que recau en la persona d'Anxo Quiroga Vila, President també de la Confederació Gallega de Minusvàlids Físics, més coneguda com COGAMI. L'entitat gallega és segurament una de les més fortes de totes les que existeixen al llarg de la geografia espanyola. S'ha elegit també la nova executiva de COCEMFE que acaba així amb una llarga temporada fosca i d'estil medieval, sotmesa en tot moment per l'anterior president sortint, Mario García Sánchez, que passarà a la història com un veritable trinxeraire.

Desitjo a Anxo Quiroga molta sort i bon camí en aquesta nova responsabilitat. Ho té difícil perquè el col·lectiu està dividit i escampat de mala manera. Mario García va promocionar l'expulsió de moltes organitzacions, entre les quals hi havia les catalanes, que avui són fora d'aquesta entitat, quedant únicament una representació falsa i de cartró que hi representen algunes persones de COCEMFE Catalunya. L'Anxo sap perfectament que COCEMFE Catalunya no és res, no representa a ningú i no té cap capacitat de gestió ni presència en cap de les comarques catalanes. Una altra cosa és que han estat uns representants que han tapat la veritable presència que Catalunya li tocava. Des de fa anys, ni la Federació i Confederació ECOM, ni ASPID, ni tampoc MIFAS formen part de l'espai COCEMFE. Les entitats expulsades són les màximes representants del sector a Catalunya en tots els seus àmbits; econòmic, social i institucional. Faig menció d'aquest fet, més que tot perquè m'han dit que l'Anxo ha fet una crida al reagrupament del sector. Fer-ho, passa evidentment per promocionar la tornada de les entitats que ara no hi són. No obstant això, no tinc clar que aquestes  tinguin aquesta perspectiva. N'hauran de parlar si volen, lògicament.

La resta de temes que haurà de resoldre l'Anxo són els de gairebé sempre, més encara en aquests moments que estem embolicats en una greu crisi econòmica que ha afectat de forma contundent a la gent que forma part del col·lectiu de la discapacitat física. En aquest sentit les coses estan molt malament, i la COCEMFE tal i com està, ha deixat de ser una eina necessària per representar una millora dels interessos del la gent afectada. No sé com ho tindrà. Feina no n'hi faltarà, segur. Fa molt temps que no parlo amb l'Anxo, però tenia bon mestre. En Domingo Dosil va ser el seu mentor, l'home que el va introduir en l'àmbit de la discapacitat i el va potenciar. Ja fa temps que dirigeix la COGAMI gallega, que és per gairebé tots un exemple a seguir. Espero que ho faci molt bé, n'estic convençut que ho treballarà amb esforç i sobretot amb passió, com ho faria en Domingo. Estic content amb la notícia, tot i que admeto que trobarà una Confederació molt aixafada i amb poc prestigi. Molts ànims!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…