Ves al contingut principal

Regne Unit se'n va




S'haurà d'anar veient què passa a les properes setmanes, però el resultat del referèndum del Regne Unit és un fracàs de tota la Unió Europea. Sempre he pensat que Europa no es pot fer sense els britànics, més que tot perquè he llegit llibres que n'expliquen de molt grosses i ells varen salvar a la resta del continent de feixismes i altres modes sanguinàries que varen dominar part del segle XX. S'ha de tirar una mica d'història per entendre-ho bé. El referèndum és una mostra de saviesa democràtica, però el seu resultat ens demostra que el projecte europeu ha estat merament un somni. 

Respecte per aquells que poden votar, aquí a Espanya això no s'estila. Esperem ara que la Unió Europea es desperti i comenci a prendre mesures que siguin més amables pels països que en formen part. És un projecte-somni, com dic, però s'ha de repensar. En aquest repensar haurien de ser-hi també els anglesos, els britànics, com se'n vulguin dir. Necessitem la seva mirada, la seva implicació i la seva manera de resoldre algunes qüestions. Els britànics tenen unes perspectives que en alguns casos són molt convenients tenir-les present. La resta d'Europa això no ho ha entès i no ha deixat mai capitanejar el Regne Unit, en favor de Alemanya i França, que tot i ser eficaços tenen uns plantejaments que són més difícil de practicar en alguns casos. 

De tota manera, ja fa temps que Europa només enreda al personal. No és una unitat democràtica, és un guirigall de 28 països que cadascun ha negociat els seus interessos, sense tenir una mirada d'aspecte general. Ara això ens passa factura. Ja veurem si els anglesos seran només els primers; Dinamarca i Holanda hi ha moviments populars de llengua fàcil que també plantegen sortir d'aquesta unitat Europea que en realitat era un somni, res més.

La resta del món mira amb satisfacció aquest sarau, més que tot perquè Europa interessa bàsicament desunida, amb tants caps com barrets. I sobretot els populismes que fan d'aquestes situacions festa grossa. L'ultradreta francesa ja balla d'alegria i també altres miserables que aprofitaran que el riu baixa remogut per tirar-hi tot allò que no ens agrada. La manca de solucions d'Europa en temes econòmics, socials, d'immigració i també de gestió i burocràcia són les responsables que avui sigui en realitat un dels dies més tristos de la nostra història recent. La nota d'humor l'ha posada un Margallo -impresentable del tot- dient que Gibraltar serà ara més espanyola. Les dretes europees són perjudicials, però l'espanyola és d'una imbecilitat difícil de superar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…