Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2016

ADIF a Girona

Avui llegeixo que l'Ajuntament de Girona i ADIF han signat un conveni pel qual finalitzen les obres del Parc Central. Llegeixo també que l'Ajuntament s'ha de fer càrrec de pagar l'ensorrament del finger "passadís" de la nova estació, en fi, d'allò que ha sortit al mig del Parc Central i que sembla una caixa de sabates de segona mà, això sí, amb goteres quan plou. Suposo que és un document de paper mullat, bàsicament perquè la gent d'ADIF no ha complert mai la seva paraula i a Girona a més ha estat una entitat mentidera. És així de lamentable, però segurament serà el que passarà. No vull pas dir que la Marta Madrenas, alcaldessa de Girona no s'hagi esforçat en aquest cas, segur que ho ha fet, no en tinc cap dubte. Els dubtes són d'ADIF. La seva cúpula ha estat imputada en un grapat de casos de corrupció -pressumptament- i la direcció tècnica i política a Catalunya no ha estat capaç de resoldre cap problema urbanístic per allà on passa l'AV…

Olot, un tomb

Feia temps que no pujava a Olot per fer-hi un tomb. Un dia calorós, però no tant enganxós com a Girona, sempre humida i reumàtica. Olot té el seu encant. M'hi he passejat una bona estona. He pogut veure les reformes del seu barri vell. Han tret edificis que eren ruïnosos i s'han obert clarianes. Hi convenia fer-hi una mica d'estètica sense tirar-ho tot a terra. Lluís Sacrest -professor meu- va ser-ne alcalde durant una bona temporada i va iniciar aquestes reformes. L'accessibilitat és bona i fer un tomb amb cadira de rodes és viable i entretingut. Fa uns anys era impossible. La plaça Clarà -el Parc Vell- com deiem abans té l'encant de sempre, però ara hi ha rampes per anar-hi. Olot sempre ha estat força ben cuidada i l'entorn, la comarca és famosa pels seus colors, verds i profunds. Ara que sóc més gran veig a Olot més petita, abans quan era petit, tot era més gran. M'agrada més anar-hi a la tardor, però avui era avui i jo estava allà.

Curtmetratge d'aniversari ING

La gent d'ING Espanya fan 17 anys. Ho celebren amb aquest curtmetrarge dirigit per Javier Fesser i que està força bé. L'he trobat al mig de les xarxes socials i m'ha fet gràcia, està ben pensat. Una història de senyors i de servents amb escenes ben interpretades. Té una durada de 14 minuts i acaba molt bé. La banca ING està especialitzada en oferir els seus serveis a través d'internet i és d'origen holandès. Va haver de ser rescatada pel banc central del seu país i a diferència d'altres, en data d'avui ja ha tornat totes les ajudes rebudes. En fi, feliç aniversari i gràcies per celebrar-ho d'aquesta manera.

El carrer Muntaner fa baixada

El Carrer Muntaner de Barcelona fa baixada. És fàcil baixar-hi pel mig del carrer, més fàcil que fer-ho per les voreres. En aquest vídeo veiem un xicot d'identitat desconeguda però molt famós. Aquestes imatges s'han fet això que se'n diu "virals" a través de les xarxes socials. Avui, varies persones m'han comentat el fet i jo -que no el justifico- he comentat que és un carrer de baixada i que les voreres del carrer Muntaner, en realitat, són més perilloses. Estan plenes de forats, canvi de relleu, pals i sots per tot arreu. És evident que el noi de la cadira està fent un exercici bastant perillós, però s'hauria de reflexionar perquè les ciutats són més viables pels vehicles que no pas per les persones, incloses les que van a peu. Parlem de Barcelona, segurament una de les ciutats més accessibles que conec, però podríem parlar de Girona o de qualsevol altre poble de les nostres comarques. A Girona no hi ha baixades d'aquest tipus, però és habitual pas…

Channel 4, Paralímpics britànics

Més enllà del post que he fet abans sobre el tema de la Unió Europea i dels britànics, és just reconèixer que fent anuncis publicitaris són molt bons. El Canal 4 de TV, privat, fa espots com aquest que dóna molta força a l'equip paralímpic britànic, els que aniran a Rio de Janeiro 2016. És molt original i està fet amb gran imaginació. Pel que fa al tema de la discapacitat és dels millors que he vist en molt de temps. A veure si d'altres copien una mica. No estaria malament. Us encantarà.

Les PM britàniques

Al Regne Unit hi ha nou govern. La Primera Ministra és ara Teresa May i la seva fulla de ruta consisteix bàsicament en treure el seu país de la Unió Europea però sense cap mena d'inconvenients i perjudicis. És una bona carretera, però poc realista. El Regne Unit va votar fa unes setmanes sortir de la Unió i ara els seus polítics volen mantenir els privilegis de mercat, especialment el financer, donat que Londres era fins ara la capital econòmica d'Europa. A part d'aquest problema també tenen la qüestió escocesa que és especialment delicada. Els britànics no tenen problemes per animar a dissoldre Europa amb el risc de que sigui precisament el Regne Unit el que quedi dissolt; coses estranyes de la política que es practica darrerament, tot plegat pot acabar amb una anècdota molt dura.
Llegeixo en diferents llocs que Teresa May podria ser una Margaret Thatcher i en aquest punt discrepo totalment. Margaret Tatcher era una dona que no li agradava massa l'avanç que feia la U…

El dèficit

Gran guirigall amb el tema del dèficit públic. Espanya sense govern i Catalunya amb un govern entrenyinat han de decidir que fan o què volen fer amb això dels comptes que no quadren. No és fàcil,  bàsicament perquè no hi ha massa responsabilitat política, tampoc cap discurs seriós. La Unió Europea exigeix a l'estat espanyol més retallades i la penya política promet ball de festa major després de sopar quan no tenim per pagar els músics ni els cuiners. Suposem que tot això s'haurà de tractar de forma seriosa i donar respostes a la situació econòmica.
Luís de Guindos, Ministre d'Economia en funcions ha avançat avui que les empreses hauran de pagar més en concepte d'Impost de Societats. Amb aquesta mesura es podrà recaptar 6.000 milions, però les xifres igualment no quadren. No poden pujar l'IRPF perquè és alt, i a més penalitza el treball, l'esforç personal. Els impostos indirectes, com l'IVA són molt alts, sobretot si tenim en compte el nivell adquisitiu de…

La barca convergent

Convergència era un partit que va néixer per navegar dins de l'estat espanyol. L'idea era fer-se valer, de manera que la cultura catalana i Catalunya tingués el seu pes. La tendència general era que no hi havia una tendència general. Més tard varen fer-se liberals, després també varen rascar la socialdemocràcia i al final va ser un partit més de dretes, semblant al germà basc, el PNB. La dreta catalana ha de tenir el seu espai i Convergència estava bé en aquest espai dretà. Una dreta solvent, sense complicacions que hi cabia tothom. Una dreta més de l'estil europeu que la diferenciava clarament dels estils més cafres de la dreta espanyola, que sempre ha estat rància. A Espanya mai han tingut una dreta massa intel·ligent i això es nota molt, sobretot l'experiència viscuda en els darrers anys. A dins de Convergència hi hagut de tot. Gent molt bona, gent bona i gent normal i corrent, tot i que darrerament hi ha predominat un grapat de gent bastant fluixa; segurament una …

La brigada jove, a les Planes d'Hostoles

Una de les maneres de que la joventut -els que són joves i els que volem ser-ho- participin i es facin seu el poble és col·laborant-hi una mica. En aquest sentit a les Planes ja fa anys que existeix la Brigada Jove, una iniciativa del seu Ajuntament i que està destinat als més joves del poble, que ja poden fer-hi alguna cosa, quatre pintades i algunes feines de manteniment. És un poble petit, només 1.700 habitants i les coses s'han de fer entre tots. Durant els mesos de juliol, cada any, hi ha diversos grups que es cuiden de pintar senyals, netejar alguns indrets i fer altres feines d'aquest tipus. No tenen cap tipus de remuneració, em penso que al final tenen un sopar i potser alguna excursió per tots aquells que hi han participat. Són coses que poden fer els pobles ben avinguts i amb un mínim de coordinació. A les Planes ho fan també amb il·lusió. Us penjo un parell de fotos de la brigada d'aquest any. Bona feina i gràcies per ser-hi.

Wheelchairs are awesome

Coses que es poden fer si un vol i en cadira de rodes. Algunes d'aquestes són poc recomanables, d'altres més senzilles, cap impossible. Trobo aquest vídeo a través de les xarxes socials. Em fa gràcia i el penjo. Algunes d'aquestes coses les he provat, la majoria no. Déu n'hi do. N'hi ha que són molt atrevits. L'idea és patrocinar que tot això es pot fer si la persona és discapacitada i va en cadira de rodes. Són algunes idees, ara que estem a l'estiu. Aneu en compte. En qualsevol cas, les imatges us agradaran.

La malaltia de l'Eurofòbia

Avui el Tribunal Constitucional d'Àustria ha declarat nul·les les eleccions presidencials de fa unes setmanes. Va estar a punt de sortir un capsigrany de conviccions xenòfobes, va anar només de 30 mil vots. Ara s'hauran de repetir a la tardor. Aquesta setmana hem descobert que els partidaris del Brexit britànic han estat dient mentides a totes bandes. Sembla que hi ha una certa indignació, però els anglesos no es plantegen repetir el referèndum que ha deixat a la Unió Europea impactada. A França tenim aquesta Le Pen que a més de ser filla del seu pare és una cridanera d'escassa categoria i ara surt a totes les televisions, a totes hores, perquè el govern francès està en hores baixes. Una llàstima que els francesos hagin de viure això. Espero que tinguin seny. 
En realitat aquesta eurofòbia que vivim és una malaltia estúpida, els medicaments que s'han de prendre són llibres d'història, parlar amb gent gran que encara tingui present algunes escenes de la Segona Guer…