Vés al contingut principal

Les PM britàniques



Al Regne Unit hi ha nou govern. La Primera Ministra és ara Teresa May i la seva fulla de ruta consisteix bàsicament en treure el seu país de la Unió Europea però sense cap mena d'inconvenients i perjudicis. És una bona carretera, però poc realista. El Regne Unit va votar fa unes setmanes sortir de la Unió i ara els seus polítics volen mantenir els privilegis de mercat, especialment el financer, donat que Londres era fins ara la capital econòmica d'Europa. A part d'aquest problema també tenen la qüestió escocesa que és especialment delicada. Els britànics no tenen problemes per animar a dissoldre Europa amb el risc de que sigui precisament el Regne Unit el que quedi dissolt; coses estranyes de la política que es practica darrerament, tot plegat pot acabar amb una anècdota molt dura.

Llegeixo en diferents llocs que Teresa May podria ser una Margaret Thatcher i en aquest punt discrepo totalment. Margaret Tatcher era una dona que no li agradava massa l'avanç que feia la Unió Europea, però mai n'hagués sortit. Va ser una defensora de l'ingrés d'Espanya i Portugal l'any 1986 a la Unió i animava a ser-hi primer i canviar-la després. D'això i d'altres coses en parla en el seu llibre de memòries que anys més tard va publicar i que vaig llegir fa un temps. En realitat Margaret Thatcher va ser una política molt del seu estil, nefasta per la classe treballadora, ideal pels neolibertals que en aquells moments sorgien a occident, sobretot de la mà de Ronald Reagan als Estats Units. Va saber ballar molt bé la guerra freda entre americans i soviètics.

La seva gestió era un fracàs fins que els argentins varen muntar un numeret amb les Illes Malvines, tapant així la dictadura i les moltes vergonyes d'aquell país l'any 1981. Thatcher va saber resoldre la guerra britànica-argentina i va guanyar-se el suport de l'electorat fins que anys més tard va caure sola. Teresa May no és Thatcher, però sí que li agradaria ser-ho. Avui he llegit que nomenarà a Boris Johnson coma Ministre d'Afers Estrangers, una espècie de polític poc presentable. No sabem com aniran les negociacions amb Europa, tot fa pensar que no ho tindran fàcil. Si ho fan bé seran herois, si surt malament, passaran a la història com els pitjors polítics que hauran tingut els britànics en tota la seva història. Ho llegirem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.