Ves al contingut principal

Les PM britàniques



Al Regne Unit hi ha nou govern. La Primera Ministra és ara Teresa May i la seva fulla de ruta consisteix bàsicament en treure el seu país de la Unió Europea però sense cap mena d'inconvenients i perjudicis. És una bona carretera, però poc realista. El Regne Unit va votar fa unes setmanes sortir de la Unió i ara els seus polítics volen mantenir els privilegis de mercat, especialment el financer, donat que Londres era fins ara la capital econòmica d'Europa. A part d'aquest problema també tenen la qüestió escocesa que és especialment delicada. Els britànics no tenen problemes per animar a dissoldre Europa amb el risc de que sigui precisament el Regne Unit el que quedi dissolt; coses estranyes de la política que es practica darrerament, tot plegat pot acabar amb una anècdota molt dura.

Llegeixo en diferents llocs que Teresa May podria ser una Margaret Thatcher i en aquest punt discrepo totalment. Margaret Tatcher era una dona que no li agradava massa l'avanç que feia la Unió Europea, però mai n'hagués sortit. Va ser una defensora de l'ingrés d'Espanya i Portugal l'any 1986 a la Unió i animava a ser-hi primer i canviar-la després. D'això i d'altres coses en parla en el seu llibre de memòries que anys més tard va publicar i que vaig llegir fa un temps. En realitat Margaret Thatcher va ser una política molt del seu estil, nefasta per la classe treballadora, ideal pels neolibertals que en aquells moments sorgien a occident, sobretot de la mà de Ronald Reagan als Estats Units. Va saber ballar molt bé la guerra freda entre americans i soviètics.

La seva gestió era un fracàs fins que els argentins varen muntar un numeret amb les Illes Malvines, tapant així la dictadura i les moltes vergonyes d'aquell país l'any 1981. Thatcher va saber resoldre la guerra britànica-argentina i va guanyar-se el suport de l'electorat fins que anys més tard va caure sola. Teresa May no és Thatcher, però sí que li agradaria ser-ho. Avui he llegit que nomenarà a Boris Johnson coma Ministre d'Afers Estrangers, una espècie de polític poc presentable. No sabem com aniran les negociacions amb Europa, tot fa pensar que no ho tindran fàcil. Si ho fan bé seran herois, si surt malament, passaran a la història com els pitjors polítics que hauran tingut els britànics en tota la seva història. Ho llegirem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…