Ves al contingut principal

La barca convergent



Convergència era un partit que va néixer per navegar dins de l'estat espanyol. L'idea era fer-se valer, de manera que la cultura catalana i Catalunya tingués el seu pes. La tendència general era que no hi havia una tendència general. Més tard varen fer-se liberals, després també varen rascar la socialdemocràcia i al final va ser un partit més de dretes, semblant al germà basc, el PNB. La dreta catalana ha de tenir el seu espai i Convergència estava bé en aquest espai dretà. Una dreta solvent, sense complicacions que hi cabia tothom. Una dreta més de l'estil europeu que la diferenciava clarament dels estils més cafres de la dreta espanyola, que sempre ha estat rància. A Espanya mai han tingut una dreta massa intel·ligent i això es nota molt, sobretot l'experiència viscuda en els darrers anys. A dins de Convergència hi hagut de tot. Gent molt bona, gent bona i gent normal i corrent, tot i que darrerament hi ha predominat un grapat de gent bastant fluixa; segurament una llàstima.

Aquest cap de setmana han decidit matar al partit perquè els seus dirigents antics ja són morts -políticament parlant- i la seva herència és una calamitat. Cada casa té les seves desgràcies i Convergència no és cap excepció. A l'enterrament no hi era Pujol. El mestre de cerimònies era l'Artur Mas que ja no és president, però vol tornar-ho a ser. Per fer-ho, ha parlat de cares noves, de noms nous i de lletres noves, entenent que ell també compleix tots aquests requisits. Algú hauria de dir-li que no és el capità més idoni per a la nova barca que agafa el camí d'anar a Ítaca (ho ha dit ell); bàsicament perquè quan hi ha tempesta no convé fer transbord al mig del mar. Hi ha un clar risc de naufragi.

La nova Convergència ha de resoldre alguns problemes interns abans de resoldre els del país que vol governar. El que han de decidir no és el nom, sinó el que són i el que volen ser. I hem d'admetre que Convergència va tenir èxit perquè no era res i ho era tot. Ara volen ser alguna cosa diferent i aquest és el veritable problema. Ja ho veurem. No sabem si aquest cap de setmana seran capaços de veure que sense una ideologia clarament definida navegaven bé; necessiten redefinir algunes actituds, però una de les més importants és treure's els pirates de sobre, sobretot si els camins que es volen fer són en forma de milles nàutiques i fer-les sense escales. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…