Vés al contingut principal

La barca convergent



Convergència era un partit que va néixer per navegar dins de l'estat espanyol. L'idea era fer-se valer, de manera que la cultura catalana i Catalunya tingués el seu pes. La tendència general era que no hi havia una tendència general. Més tard varen fer-se liberals, després també varen rascar la socialdemocràcia i al final va ser un partit més de dretes, semblant al germà basc, el PNB. La dreta catalana ha de tenir el seu espai i Convergència estava bé en aquest espai dretà. Una dreta solvent, sense complicacions que hi cabia tothom. Una dreta més de l'estil europeu que la diferenciava clarament dels estils més cafres de la dreta espanyola, que sempre ha estat rància. A Espanya mai han tingut una dreta massa intel·ligent i això es nota molt, sobretot l'experiència viscuda en els darrers anys. A dins de Convergència hi hagut de tot. Gent molt bona, gent bona i gent normal i corrent, tot i que darrerament hi ha predominat un grapat de gent bastant fluixa; segurament una llàstima.

Aquest cap de setmana han decidit matar al partit perquè els seus dirigents antics ja són morts -políticament parlant- i la seva herència és una calamitat. Cada casa té les seves desgràcies i Convergència no és cap excepció. A l'enterrament no hi era Pujol. El mestre de cerimònies era l'Artur Mas que ja no és president, però vol tornar-ho a ser. Per fer-ho, ha parlat de cares noves, de noms nous i de lletres noves, entenent que ell també compleix tots aquests requisits. Algú hauria de dir-li que no és el capità més idoni per a la nova barca que agafa el camí d'anar a Ítaca (ho ha dit ell); bàsicament perquè quan hi ha tempesta no convé fer transbord al mig del mar. Hi ha un clar risc de naufragi.

La nova Convergència ha de resoldre alguns problemes interns abans de resoldre els del país que vol governar. El que han de decidir no és el nom, sinó el que són i el que volen ser. I hem d'admetre que Convergència va tenir èxit perquè no era res i ho era tot. Ara volen ser alguna cosa diferent i aquest és el veritable problema. Ja ho veurem. No sabem si aquest cap de setmana seran capaços de veure que sense una ideologia clarament definida navegaven bé; necessiten redefinir algunes actituds, però una de les més importants és treure's els pirates de sobre, sobretot si els camins que es volen fer són en forma de milles nàutiques i fer-les sense escales. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.