Vés al contingut principal

El dèficit



Gran guirigall amb el tema del dèficit públic. Espanya sense govern i Catalunya amb un govern entrenyinat han de decidir que fan o què volen fer amb això dels comptes que no quadren. No és fàcil,  bàsicament perquè no hi ha massa responsabilitat política, tampoc cap discurs seriós. La Unió Europea exigeix a l'estat espanyol més retallades i la penya política promet ball de festa major després de sopar quan no tenim per pagar els músics ni els cuiners. Suposem que tot això s'haurà de tractar de forma seriosa i donar respostes a la situació econòmica.

Luís de Guindos, Ministre d'Economia en funcions ha avançat avui que les empreses hauran de pagar més en concepte d'Impost de Societats. Amb aquesta mesura es podrà recaptar 6.000 milions, però les xifres igualment no quadren. No poden pujar l'IRPF perquè és alt, i a més penalitza el treball, l'esforç personal. Els impostos indirectes, com l'IVA són molt alts, sobretot si tenim en compte el nivell adquisitiu de la majoria de ciutadans. Posar l'IVA més alt és injust. Només queden impostos especials, al tabac, als hidrocarburs i a les begudes alcohòliques, suposo que tiraran pel mig i tot anirà cap amunt. 

No hi ha gairebé ningú que parli de l'arquitectura institucional i el cost que té. La supressió de les Diputacions Provincials, les ambaixades espanyoles carregades de gent (a Londres hi treballen més de 300 persones), un grapat d'institucions anacròniques que no tenen cap sentit (IMSERSO), i un grapat d'Agències Estatals obertes quan totes les seves funcions són autonòmiques i més de 8.000 Ajuntaments dels quals la meitat no tenen més de 500 habitants, haurien de ser temes tractats amb seriositat i preguntar-nos quants diners costa mantenir el dibuix polític i segurament ineficaç. En fi, si volen hi ha moltes maneres de llegir les xifres i un país madur ha de ser capaç d'entendre que s'ha de fer. A França ho han fet. També varen fer-ho els italians fa uns anys i volen tornar-hi. Ara bé, els polítics hi són per resoldre els problemes, no per crear-ne; haurien de saber-ho i practicar-ho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.