Vés al contingut principal

L'estat de la qüestió



Les notícies sobre l'import de les pensions espanyoles i el número de beneficiaris espanta una mica. Ahir vaig llegir i escoltar que calen 8.600 milions mensuals per fer front al sistema actual de  prestacions de la Seguretat Social. Llegeixo també al Diari de Girona que només hi ha 2 cotitzants per cada pensionista a la província de Girona. El pitjor de tot és que és una xifra molt millor que a la resta de Catalunya i també d'Espanya, que és només de 1,6 cotitzats per pensionista. Avui, diversos mitjans de caràcter econòmic afirmen que les pensions tindran problemes al 2018. Amb tot aquest panorama i aquestes xifres tant reconfortants tanquem el mes d'agost. Tot això per no parlar de com està el govern d'Espanya -absent- i com està també el govern de Catalunya -de ciència ficció-. No hi ha massa possiblitats que cap govern tingui pressupost pel 2017, uns per no tenir govern ni majoria, els altres per no tenir majoria o dependre de la CUP que és encara molt pitjor. 

L'estat espanyol amb una taxa d'atur de més del 20 per cent -a l'estiu- i un deute públic del 101 per cent, així com un elevat dèficit i tots els altres panorames oberts no te govern. Ni sembla que el pugui tenir durant les properes setmanes. De fet, aquí tothom està en funcions des del 20 de desembre de 2016. Amb totes aquestes preocupacions i n'hi ha que viuen molt tranquils. És increïble veure pels mitjans els nostres representants com miren la cara de tontos dels ciutadans, els seus electors. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.