Ves al contingut principal

Un paper enlaire

Llegeixo amb atenció les 150 mesures que els representants del Partit Popular i Ciudadanos han signat per tirar endavant el govern d'Espanya. No sé si ho aconseguiran, a data d'avui el Partit Socialista i la resta de opcions han dit que votaran no a la investidura, la qual cosa impedirà que la proposta i el candidat a President del Govern prosperin. De les 150 mesures n'hi ha una que parla de les persones amb diversitat funcional, tot i que després també parla d'atenció a la dependència, afirmant que destinaran 440 milions de fons de l'administració central a l'aplicació de la Llei. Entenc que la resta -que és molt més- anirà a càrrec de les administracions autonòmiques. Això vol dir que la Llei no es posarà al dia, les quantitats són insuficients; l'acord, en aquest sentit, no explica massa res més. Hi ha un annex pressupostari. S'hi dibuixen 29.000 milions més d'ingressos que sortiran d'una ammistia fiscal, per repatriar diners, suposo, així com una presumpta millora econòmica, que permetrà recaptarr més. Hi ha intencions de baixar impostos, però no diu res especial de l'arquitectura fiscal que tenim i parla vagament d'una reforma administrativa que no compromet a res.

El paper ho aguanta tot. En aquest pacte hi ha afirmacions molt lleugeres, moltes intencions, així com lletra d'aquella fina que utilitza magníficament les conjuncions verbals per arrossegar les coses cap amunt o cap avall segons convingui. No hi ha cap afirmació contundent. La gent de Ciudadanos són nous en format polític, però no tant els seus membres, els quals han militat en horitzontal i en vertical en diferents opcions polítiques. És una formació jove que a Catalunya no ha aportat gairebé res, però que ha servit per contraprogramar les intencions independentistes, de manera poc eficaç, tot s'ha de dir. La qüestió catalana s'ha de resoldre i aquest pacte no resolt res. El Partit Popular signa aquest document o qualsevol altre. No tenen massa opcions. No sabem si hi haurà nou govern, però el que podem comprovar és que en cas que hi sigui serà més o menys idèntic al que hi havia fins ara, això sí, amb 150 mesures escrites en un paper. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…