Ves al contingut principal

Un paper enlaire

Llegeixo amb atenció les 150 mesures que els representants del Partit Popular i Ciudadanos han signat per tirar endavant el govern d'Espanya. No sé si ho aconseguiran, a data d'avui el Partit Socialista i la resta de opcions han dit que votaran no a la investidura, la qual cosa impedirà que la proposta i el candidat a President del Govern prosperin. De les 150 mesures n'hi ha una que parla de les persones amb diversitat funcional, tot i que després també parla d'atenció a la dependència, afirmant que destinaran 440 milions de fons de l'administració central a l'aplicació de la Llei. Entenc que la resta -que és molt més- anirà a càrrec de les administracions autonòmiques. Això vol dir que la Llei no es posarà al dia, les quantitats són insuficients; l'acord, en aquest sentit, no explica massa res més. Hi ha un annex pressupostari. S'hi dibuixen 29.000 milions més d'ingressos que sortiran d'una ammistia fiscal, per repatriar diners, suposo, així com una presumpta millora econòmica, que permetrà recaptarr més. Hi ha intencions de baixar impostos, però no diu res especial de l'arquitectura fiscal que tenim i parla vagament d'una reforma administrativa que no compromet a res.

El paper ho aguanta tot. En aquest pacte hi ha afirmacions molt lleugeres, moltes intencions, així com lletra d'aquella fina que utilitza magníficament les conjuncions verbals per arrossegar les coses cap amunt o cap avall segons convingui. No hi ha cap afirmació contundent. La gent de Ciudadanos són nous en format polític, però no tant els seus membres, els quals han militat en horitzontal i en vertical en diferents opcions polítiques. És una formació jove que a Catalunya no ha aportat gairebé res, però que ha servit per contraprogramar les intencions independentistes, de manera poc eficaç, tot s'ha de dir. La qüestió catalana s'ha de resoldre i aquest pacte no resolt res. El Partit Popular signa aquest document o qualsevol altre. No tenen massa opcions. No sabem si hi haurà nou govern, però el que podem comprovar és que en cas que hi sigui serà més o menys idèntic al que hi havia fins ara, això sí, amb 150 mesures escrites en un paper. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.