Ves al contingut principal

Les barreres a la porta de casa.



Aquesta senyora que surt a la foto no pot entrar i sortir de casa seva, a Madrid. Ha de refiar-se de la gent del barri, Entrevías, un sector humil de la ciutat, però amb bona gent que està pendent de quan ella els necessita. Una lliçó de solidaritat que segurament passa en molts llocs del món. La gent del barri d'Entrevías de Madrid ha posat en marxa una campanya pública per demanar a l'Ajuntament de la capital espanyol que faci un esforç en això d'eliminar barreres arquitectòniques, o d'eliminar-les bé. A Madrid les barreres són pitjors que d'altres llocs perquè l'Ajuntament considera que no n'hi ha. Que ja estan resoltes i efectivament, el resultat final és com la que podeu veure a la fotografia que penjo.

El col·lectiu de persones amb discapacitat de Madrid està encapçalat per Javier Font, el President de la Federació FAMA, una organització que representa una maranya immensa d'associacions personalistes que no serveixen de res, ni tan sols intervenir amb un cas que ja ha sortit a tots els diaris del país. La feina d'eliminar barreres és de les administracions, també la de no posar-ne, però els col·lectius afectats demostren la seva musculació a partir de la seva capacitat de condicionar i prioritzar. Madrid mai ha tingut un col·lectiu fort, només han estat refugis de bandolers que resolen els seus problemes personals, no els generals. Una llàstima, la capital espanyola hauria de ser una referència, ho és, però a l'inrevés.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…