Vés al contingut principal

Les barreres a la porta de casa.



Aquesta senyora que surt a la foto no pot entrar i sortir de casa seva, a Madrid. Ha de refiar-se de la gent del barri, Entrevías, un sector humil de la ciutat, però amb bona gent que està pendent de quan ella els necessita. Una lliçó de solidaritat que segurament passa en molts llocs del món. La gent del barri d'Entrevías de Madrid ha posat en marxa una campanya pública per demanar a l'Ajuntament de la capital espanyol que faci un esforç en això d'eliminar barreres arquitectòniques, o d'eliminar-les bé. A Madrid les barreres són pitjors que d'altres llocs perquè l'Ajuntament considera que no n'hi ha. Que ja estan resoltes i efectivament, el resultat final és com la que podeu veure a la fotografia que penjo.

El col·lectiu de persones amb discapacitat de Madrid està encapçalat per Javier Font, el President de la Federació FAMA, una organització que representa una maranya immensa d'associacions personalistes que no serveixen de res, ni tan sols intervenir amb un cas que ja ha sortit a tots els diaris del país. La feina d'eliminar barreres és de les administracions, també la de no posar-ne, però els col·lectius afectats demostren la seva musculació a partir de la seva capacitat de condicionar i prioritzar. Madrid mai ha tingut un col·lectiu fort, només han estat refugis de bandolers que resolen els seus problemes personals, no els generals. Una llàstima, la capital espanyola hauria de ser una referència, ho és, però a l'inrevés.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.