Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2016

Manuel Plaza al Diari de Mallorca

L'amic Manuel Plaza ha publicat en el Diari de Mallorca una carta oberta que parla de les barreres arquitectòniques a la ciutat de Palma i els compromisos que hi dediquen les administracions públiques de l'Illa. La política de supressió i de l'accessibilitat en general depèn del municipi, però també del Consell Insular de Mallorca i el Govern de les Illes Balears. No tothom fa el que hauria de fer. El col·lectiu també observa la situació amb un cert desencant.
Eficacia.---Desde hace años, los colectivos de personas con movilidad reducida han reivindicado un espacio físico accesible para todos. Para ello, es necesario voluntad política que garantice el cumplimiento de las normativas que regulan la accesibilidad, en sus diversos ámbitos. Dicha voluntad, para ser eficaz, debe llevar aparejada dos líneas de actuación: la primera una normativa acorde a los principios de la accesibilidad universal y la segunda, dotar a las administraciones públicas, competentes en el tema, de re…

Taps de plàstic i l'estat del benestar

Llegeixo a la Vanguardia que els empleats de Caixabank de les Illes Canàries estan contents perquè han aconseguit reunir no sé quants quilos de taps de plàstic i així poder ajudar a una noia paraplègica a comprar una cadira de rodes que permetrà que es mogui amb més facilitat. La notícia ja té un punt de normalitat preocupant, d'aquest tipus en surten tot sovint a tots els mitjans de comunicació. Són històries solidàries que permeten a la gent participar en la recollida de taps de plàstic, al mateix temps que ho fan convençuts que la causa de la maniobra val la pena. És l'arribada de l'estat del taps del benestar. 
La tona de taps està pagada a 200 euros la tona, aproximadament. Una cadira de rodes ultra-lleugera com la que suposem que han donat a la noia canària val uns 3.000 euros. És a dir, que necessitem 15 tones de taps de plàstic per poder-la pagar. Si posem altres exemples de l'estat dels taps del benestar, haurem de determinar una taula de preus per saber les …

Senyal de trànsit a Canadà

Aquest senyal de trànsit és a Canadà, a la costa Est. L'ha enviada en Manu Heras que està fent un tomb per aquella zona. Sembla ser que per aquell indret hi ha un vailet que és sord i en alguns moments deu anar a peu per aquesta carretera. I res, el govern municipal o qui sigui ha considerat que havia de posar un senyal advertint que en algun moment els sorolls del cotxe no són suficient per advertir al vianant. Curiosa iniciativa. No l'havia vist mai. No sabem aquí si seríem capaços de fer un senyal semblant.

Una bona novel·la de Juan Eslava Galán

No havia llegit mai cap llibre de Juan Eslava Galán. Vaig sentir-lo parlar per la ràdio, l'entrevistaven i va explicar com havia fet el seu darrer llibre i tota la història que l'envoltava. Ràpidament vaig comprar  la novel·la "El Amor en el Jardín de las Fieras" editat per Espasa (Barcelona, 2016).  He de dir que m'ho he passat bé llegint-la. Després d'haver acabat la Guerra Civil Espanyola, un combatent de la república que viu en la més absoluta de les misèries és utilitzat pel franquisme guanyador per poder satisfer les pretensions dels nazis que busquen els rastres de la raça ària a la península ibèrica. Tot això el porta a viatjar a Berlín en plena II Guerra Mundial i poder viure moments increïblement delirants. És una novel·la divertida i molt intel·ligent. Juan Eslava Galán dibuixa un Berlín dominat per la bogeria alemanya d'aquell moment, vist des del punt de vista dels espanyols que resseguien el guió d'aquell conflicte. He tingut l'opor…

Les pensions del 2017

Es parla de pensions perquè el sistema està fent llufa. La reserva que va posar en marxa fa uns anys el govern s'està acabant i l'any 2017 no quedarà cap euro en aquesta guardiola. El govern diu que tot això s'arreglarà amb la creació de llocs de treball i els gurus economistes tenen moltes idees i fan tota mena de previsions. El cas és que aquesta qüestió és una de les primeres mesures que haurà de prendre el nou govern que anirà a peu coix, no tindrà majoria absoluta i sembla que el guirigall parlamentari no permetrà fer grans modificacions. El tema de les pensions són foc i el foc crema. Les declaracions de la vicepresidenta dient que la millora de l'economia ho arreglarà tot és símptoma de que la nostra classe política no té ni idea del que ha de fer, també és possible que tinguin la decisió presa i ara deixin que els violins xerriquin en totes direccions, per distreure al personal. És molt probable que el sistema de pensions tingui retallades, més que tot perquè …

Memorial als Jueus a Berlín

Memorial als Jueus, visita obligada si es visita Berlín. La capital alemanya és una ciutat històrica, però també amb molt males històries. El segle XX va ser horrible per tot el continent Europeu i aquí va haver-hi un dels pitjors epicentres. N'hi havia d'altres. El Memorial és una obra de l'any 1999 i està al costat de la Porta de Brandenburg, a tocar de les ambaixades dels Estats Units, Regne Unit i França. La foto de dalt la va fer en Joan Pahisa.

Uns dies a Berlín

Uns dies a Berlín. Una mica de fred amb molta humitat, provocant que fos més difícil passejar-hi de gust. De tota manera és una capital que val la pena veure-la. Jo la coneixia des de fa molts anys, justament quan va caure el mur que separava la ciutat. Des de llavors ha fet un gran canvi, de fet, jo diria que és una ciutat que està en plena reconstrucció i enganxament. Les dues bandes eren molt diferents; la part Oriental semblava més una ciutat soviètica i la part Occidental era una ciutat sense ser-ne capital. 
El transport públic funciona amb una certa normalitat per a persones amb discapacitat, tot i tenir alguns problemes que convé tenir present. Les estacions de Metro presenten problemes amb els ascensors que molts no funcionen. Les andanes i els trens que passen no van massa a ran i per anar-hi amb rodes fa una mica de por. Entendre el sistema de transport públic de la ciutat és difícil i els plànols que estan en circulació no s'acaben d'entendre del tot. El sistema d…

Més carrils bici

Girona estrena més carrils bici. Aquest tram, sota el viaducte ja estava aprovat de fa temps, tot i que ara l'han finalitzat. En el seu moment, el Grup Municipal que encapçalava Pia Bosch va donar-hi suport i ens va semblar que era una bona línia per fer connectar diferents barris de la ciutat de Girona. Aprofitar el viaducte de RENFE per fer-hi passar bicicletes per sota és pràctic i elegant. Hem de procurar treure els cotxes de la ciutat, fer-hi més camins per anar a peu i en bicicleta. És una política que no s'hauria d'aturar.

Teresa May

L'altra gran llufa de l'any ha estat el referèndum dels britànics, amb la decisió final i desencertada de sortir de la Unió Europea. Portem un 2016 políticament horrible i els anglesos -que no els escocesos- hi han contribuït a la seva manera. Ara la PM britànica és Teresa May i semblava una senyora moderada, però aquesta setmana s'ha despentinat i amb la boca oberta ha començat a dir el què pensava. La May està criminalitzant la immigració de tots els problemes que té el seu país. És una tàctica que funciona uns dies, unes setmanes, però que té repercussions a llarg termini. És una mostra de la falta d'intel·ligència política de la dreta anglesa, una dreta que fins ara era diferent a la resta de dretes europees. Han pujat ràpidament al carruatge de les demagògies i els és igual fer mal a totes bandes. El Regne Unit sempre ha estat un país lliberal, amb una economia lliberal i progressista que ha permès ser l'epicentre mundial de molts conceptes. La por anglesa a …

Inadmissible

Les imatges que vàrem veure ahir del Comitè Federal del PSOE eren vergonyoses, les de dins i les de fora. No acabo d'entendre aquesta afició que hi ha a Madrid per sortir al carrer a fer numerets per sortir a la televisió. Evidentment però, l'espectacle estava a dins. No sé si Pedro Sánchez havia de dimitir o no, ara mateix no sé què dir-hi, però la parada folclòrica d'ahir passarà a la història de la política espanyola. El PSOE a Espanya, igualment que CiU a Catalunya tenen una gran importància per poder entendre les darreres dècades, pels seus dirigents, pels avanços i transicions que van pilotar. Avui aquests opcions polítiques i les seves organitzacions estan desfetes, molt tocades, ho tindran difícil per recuperar-se i tornar agafar el vol.
Però ahir dissabte 1 d'octubre, el PSOE fa representar una funció que va superar totes les espectatives, indignant a molta gent, a molts dels seus votants i simpatitzants. El PSOE és la referència socialdemòcrata i les televis…

El relat de Francine Chirstophe

La Francine Cristophe ens explica un relat en forma d'anècdota que és terrible, però esperançador. És molt important seguir la lectura del vídeo per poder entendre el que va passar a Europa fa uns anys. Ara més que mai convé tenir-ho molt present, sobretot quan escoltem polítics i dirigents de països europeus que són uns bocamolls, com el mateix President d'Hongria. Segurament ha perdut la memòria del seu propi país, de la seva pròpia gent, de la seva història. La classe dirigent europea ha de tenir present que el projecte europeu és bàsicament un projecte de pau i de solidaritat, no saber-ho és manipular la realitat. La Francine explica una història personal terrible i s'ha de saber i entendre per evitar que ens torni passar. El vídeo està a les xarxes socials i és formidable.