Vés al contingut principal

Les pensions del 2017



Es parla de pensions perquè el sistema està fent llufa. La reserva que va posar en marxa fa uns anys el govern s'està acabant i l'any 2017 no quedarà cap euro en aquesta guardiola. El govern diu que tot això s'arreglarà amb la creació de llocs de treball i els gurus economistes tenen moltes idees i fan tota mena de previsions. El cas és que aquesta qüestió és una de les primeres mesures que haurà de prendre el nou govern que anirà a peu coix, no tindrà majoria absoluta i sembla que el guirigall parlamentari no permetrà fer grans modificacions. El tema de les pensions són foc i el foc crema. Les declaracions de la vicepresidenta dient que la millora de l'economia ho arreglarà tot és símptoma de que la nostra classe política no té ni idea del que ha de fer, també és possible que tinguin la decisió presa i ara deixin que els violins xerriquin en totes direccions, per distreure al personal. És molt probable que el sistema de pensions tingui retallades, més que tot perquè sembla que seria la decisió més fàcil, més senzilla, això és així, tot i que convé avisar del risc que suposa aquesta anti-decisió. 

Espanya i la seva classe política és incapaç de tenir un debat seriós entorn a les pensions, entorn a l'arquitectura fiscal i econòmica. No volen plantejar-se una revisió dels costos que suposen un grapat de duplicitats, d'institucions inútils i totalment innecessàries. No és poden revisar els sistemes de protecció social, absolutament essencials per l'equilibri de qualsevol país avançat. Aquí ningú vol revisar administracions, nivells competencials, subvencions a tort i a dret a col·lectius, regions, sistemes formatius ineficaços i evidentment envoltats de corrupció i privilegis per tots costats. Tocar les pensions de 9 milions de ciutadans pot ser un acte de guerra de conseqüències imprevisibles. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.