Ves al contingut principal

Les pensions del 2017



Es parla de pensions perquè el sistema està fent llufa. La reserva que va posar en marxa fa uns anys el govern s'està acabant i l'any 2017 no quedarà cap euro en aquesta guardiola. El govern diu que tot això s'arreglarà amb la creació de llocs de treball i els gurus economistes tenen moltes idees i fan tota mena de previsions. El cas és que aquesta qüestió és una de les primeres mesures que haurà de prendre el nou govern que anirà a peu coix, no tindrà majoria absoluta i sembla que el guirigall parlamentari no permetrà fer grans modificacions. El tema de les pensions són foc i el foc crema. Les declaracions de la vicepresidenta dient que la millora de l'economia ho arreglarà tot és símptoma de que la nostra classe política no té ni idea del que ha de fer, també és possible que tinguin la decisió presa i ara deixin que els violins xerriquin en totes direccions, per distreure al personal. És molt probable que el sistema de pensions tingui retallades, més que tot perquè sembla que seria la decisió més fàcil, més senzilla, això és així, tot i que convé avisar del risc que suposa aquesta anti-decisió. 

Espanya i la seva classe política és incapaç de tenir un debat seriós entorn a les pensions, entorn a l'arquitectura fiscal i econòmica. No volen plantejar-se una revisió dels costos que suposen un grapat de duplicitats, d'institucions inútils i totalment innecessàries. No és poden revisar els sistemes de protecció social, absolutament essencials per l'equilibri de qualsevol país avançat. Aquí ningú vol revisar administracions, nivells competencials, subvencions a tort i a dret a col·lectius, regions, sistemes formatius ineficaços i evidentment envoltats de corrupció i privilegis per tots costats. Tocar les pensions de 9 milions de ciutadans pot ser un acte de guerra de conseqüències imprevisibles. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…