Ves al contingut principal

Teresa May




L'altra gran llufa de l'any ha estat el referèndum dels britànics, amb la decisió final i desencertada de sortir de la Unió Europea. Portem un 2016 políticament horrible i els anglesos -que no els escocesos- hi han contribuït a la seva manera. Ara la PM britànica és Teresa May i semblava una senyora moderada, però aquesta setmana s'ha despentinat i amb la boca oberta ha començat a dir el què pensava. La May està criminalitzant la immigració de tots els problemes que té el seu país. És una tàctica que funciona uns dies, unes setmanes, però que té repercussions a llarg termini. És una mostra de la falta d'intel·ligència política de la dreta anglesa, una dreta que fins ara era diferent a la resta de dretes europees. Han pujat ràpidament al carruatge de les demagògies i els és igual fer mal a totes bandes. El Regne Unit sempre ha estat un país lliberal, amb una economia lliberal i progressista que ha permès ser l'epicentre mundial de molts conceptes. La por anglesa a la unificació europea sempre ha estat a l'ordre del dia, però mai havien baixat als miserables suburbis de la paraula fàcil i enganxosa, al mateix temps que falsa. 

El Regne Unit sempre ha estat en primera fila perquè la seva economia i el seu saber fer ha estat oberta a tota mena de cultures, europees i de la resta del món. Aquesta tancada de porta que protagonitza la Teresa May és un gir intolerable que la resta d'Europa haurà de prendre'n nota. Poden sortir la Unió Europea, fins aquí cap problema, però no poden quedar-se en polítiques econòmiques lliberals a tota màquina sense admetre un mínim de condicions, humanes i humanitàries les primeres. Teresa May fa una cosa que mai hauria fet la seva admirada Thatcher, ella mai hauria marxat de la Unió, de cap manera. Per poder decidir les principals polítiques del món és convenient ser-hi present, no marxar-ne. La Unió Europea, amb tots els seus defectes i virtuts és un projecte que val la pena, no tant com està ara, però per fer-la una mica millor convé quedar-s'hi i treballar una mica per canviar-la. En fi, mal moment per fer política, més que tot perquè hi ha una gran absència de gent amb un mínim de categoria i de mirades cap al futur.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.