Ves al contingut principal

Teresa May




L'altra gran llufa de l'any ha estat el referèndum dels britànics, amb la decisió final i desencertada de sortir de la Unió Europea. Portem un 2016 políticament horrible i els anglesos -que no els escocesos- hi han contribuït a la seva manera. Ara la PM britànica és Teresa May i semblava una senyora moderada, però aquesta setmana s'ha despentinat i amb la boca oberta ha començat a dir el què pensava. La May està criminalitzant la immigració de tots els problemes que té el seu país. És una tàctica que funciona uns dies, unes setmanes, però que té repercussions a llarg termini. És una mostra de la falta d'intel·ligència política de la dreta anglesa, una dreta que fins ara era diferent a la resta de dretes europees. Han pujat ràpidament al carruatge de les demagògies i els és igual fer mal a totes bandes. El Regne Unit sempre ha estat un país lliberal, amb una economia lliberal i progressista que ha permès ser l'epicentre mundial de molts conceptes. La por anglesa a la unificació europea sempre ha estat a l'ordre del dia, però mai havien baixat als miserables suburbis de la paraula fàcil i enganxosa, al mateix temps que falsa. 

El Regne Unit sempre ha estat en primera fila perquè la seva economia i el seu saber fer ha estat oberta a tota mena de cultures, europees i de la resta del món. Aquesta tancada de porta que protagonitza la Teresa May és un gir intolerable que la resta d'Europa haurà de prendre'n nota. Poden sortir la Unió Europea, fins aquí cap problema, però no poden quedar-se en polítiques econòmiques lliberals a tota màquina sense admetre un mínim de condicions, humanes i humanitàries les primeres. Teresa May fa una cosa que mai hauria fet la seva admirada Thatcher, ella mai hauria marxat de la Unió, de cap manera. Per poder decidir les principals polítiques del món és convenient ser-hi present, no marxar-ne. La Unió Europea, amb tots els seus defectes i virtuts és un projecte que val la pena, no tant com està ara, però per fer-la una mica millor convé quedar-s'hi i treballar una mica per canviar-la. En fi, mal moment per fer política, més que tot perquè hi ha una gran absència de gent amb un mínim de categoria i de mirades cap al futur.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…