Ves al contingut principal

Uns dies a Berlín







Uns dies a Berlín. Una mica de fred amb molta humitat, provocant que fos més difícil passejar-hi de gust. De tota manera és una capital que val la pena veure-la. Jo la coneixia des de fa molts anys, justament quan va caure el mur que separava la ciutat. Des de llavors ha fet un gran canvi, de fet, jo diria que és una ciutat que està en plena reconstrucció i enganxament. Les dues bandes eren molt diferents; la part Oriental semblava més una ciutat soviètica i la part Occidental era una ciutat sense ser-ne capital. 

El transport públic funciona amb una certa normalitat per a persones amb discapacitat, tot i tenir alguns problemes que convé tenir present. Les estacions de Metro presenten problemes amb els ascensors que molts no funcionen. Les andanes i els trens que passen no van massa a ran i per anar-hi amb rodes fa una mica de por. Entendre el sistema de transport públic de la ciutat és difícil i els plànols que estan en circulació no s'acaben d'entendre del tot. El sistema de pagament del transport és una incògnita i no hi ha responsables que informin de res. Tot i així té el seu encant i fer-hi un tomb, sense pressa és una aventura. La ciutat en general és més practicable que accessible. No hi ha ni una vorera a nivell zero, a totes les rampes hi ha un petit graó. A Berlín tenen una gran afició a les llambordes que són difícils de passar. No és Barcelona, però tampoc és Madrid. Com anècdota, podeu entrar a qualsevol botiga del que sigui i podreu veure que els preus són més barats que aquí a casa nostra. Algunes coses de primeres marques internacionals hi ha diferències d'un 20 per cent. L'IVA de les botigues i restaurants és d'un 7 per cent. No hi ha taxes turístiques d'aquestes que ens hem tret aquí de la butxaca. És un bon lloc per fer-hi tombs i mirar per veure què hi passa. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…