Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2016

Sense Ficció de TV3 "Jo també vull sexe"

Ahir dimarts, al vespre i a TV3 varen fer un "Sense Ficció" que va tractar el tema de sexe i discapacitat. En primer lloc, felicitar a la gent d'aquest programa de la pública TV3 per fer-lo i emetre'l a "primetime" fent que una part molt important de la gent del nostre país pogués veure un documental gens convencional i molt arriscat. Suposo que aquestes alçades de la vida i en els anys que vivim encara hi haurà gent que considerarà aquest tema un escàndol, però aquest tema precisament és ben senzill d'entendre. En el "Sense Ficció" d'ahir vàrem poder veure alguns exemples i un grapat de gent que treballa en aquest tema, professionals, gent voluntària i molts discapacitats que saben plantejar la qüestió de manera pedagògica i tots amb molta normalitat. És lògic que un país avançat tracti aquesta qüestió i penso que a Catalunya toca fer-ho. Les persones amb molts problemes físics, de mobilitat i també aquelles que tenen dificultats mentals…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.

Consell Social del Guttmann

Torno a parlar de l'Institut Guttmann perquè avui dimecres hem tingut una nova reunió del seu Consell Social, on hi són totes les organitzacions importants de la discapacitat física de Catalunya i alguna altra també de la resta de l'estat, per cert, també hi ha una representació dels companys d'Andorra. Avui hem donat el vist-i-plau al programa de treball del proper 2017 i s'ha fet un repàs dels esdeveniments que el Guttmann ha promogut i participat durant l'any 2016; el darrer de tots la setmana passada a Girona amb la presentació del llibre "Innovació i Discapacitat" que demà dia 24 es presentarà a Lleida de la mà dels companys d'ASPID. En la sessió d'avui també s'ha parlat de la marxa del projecte Guttmann-Sagrera a la ciutat de Barcelona, de la necessitat de que el sector en general i els físics en particular demanin un reforçament i actualització de les polítiques socials a la Generalitat de Catalunya. També hem pogut veure la feina que …

Presentació d'Innovació i Discapacitat

La gent de MIFAS i del Guttmann varen presentar el divendres passat a la UNED de Girona (Salt) el llibre Innovació i Discapacitat. La presentació va anar a càrrec de Montse Palma, Josep Maria Solé i Albert Carbonell, finalment va intervenir també el Director de l'Institut Guttmann, Josep Ramírez. El llibre dibuixa el full de ruta del que vol la gent que formen la discapacitat pels propers anys. Les intervencions sempre interessants varen centrar-se en el veritable dret a decidir que tenim les persones que formen part d'aquest col·lectiu. Si no ho decidim nosaltres, algú ho farà per nosaltres, i el llibre pretén apuntar en aquesta direcció. Una setentena de persones varen ser-hi presents. La notícia ha sortit avui diumenge publicada en el Diari de Girona i crec que ben explicada.

L'arbre dels colors

A peu de carretera, entre Amer i les Planes d'Hostoles hi ha una petita nau industrial i just al costat hi viu aquest arbre que tant la primavera com a la tardor fa gala dels seus colors. Sempre que hi passo l'observo i avui tocava fer-hi una foto. N'hi he fet moltes, algunes les he penjades en aquest bloc, els seus colors són sempre espectaculars. Els propietaris de la nau hi han posat una barrera, de manera que per fer la foto ho he tingut una mica més difícil. A la primavera penjaré la versió més verda que també té el seu què.


La Trumpada

El passat dilluns vaig fer un tomb pel Passeig de Gràcia de Barcelona. Vaig aturar-me davant l'edifici de la Borsa de Barcelona, no sabia si podia entrar-hi. Els guardes de la porta varen dir-me que sí, que donant el DNI n'hi havia prou. Vaig entrar-hi tot decidit, tot i que només vaig visitar la planta baixa. Vaig veure un grapat de pantalles que pampallugaven constantment. Al mig de la sala hi havia mitja dotzena d'avis que les miraven amb interès, estaven davant del monitor de Telefónica. M'hi vaig acostar i amb veu baixa m'explicaven la seva visió de la jugada. La qüestió Trump preocupava als avis, té la seva lògica, perquè no sabem quina política econòmica farà. Tot el que ha dit és confús, estrany i ara mateix desconeixem el que decidirà. L'elecció de Trump té molta importància, molta repercussió, més de la que la gent es pensa. 
No sabem quina serà la visió d'un home multimilionari davant les classes més populars, les més necessitades. Esperem veure…

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

OrtoMedicalCare

Divendres al matí vaig estar a la Fira de Madrid per visitar el certamen OrtoMedicalCare que s'havia obert un dia abans. La veritat és que la fira no era massa gran, un avantatge per veure tranquil·lament els estands que estaven allà representants. La primera sorpresa és que hi havia un grapat d'empreses que tenen la seva seu operativa a Girona, no només Invacare -que està a Celrà- també d'altres, petites o mitjanes que al cap de l'any mouen molt diners. La resta de empreses catalanes també tenien una bona presència, fins al punt de que el català s'escoltava en tot moment. El fet que Madrid sigui la plaça elegida per fer una fira d'aquestes característiques és que el material exposat va dirigit a les ortopèdies i discapacitats de tot l'estat i Madrid no deixa de ser un bon punt per l'anada i vinguda dels interessats. Està al mig de tot arreu, encara. 
Amb l'Albert Carbonell, President de MIFAS vàrem poder veure que les ajudes tècniques que venen só…

L'ascensor de la línia 4 del Metro de Madrid

En aquesta foto hi surt l'Albert Carbonell, President de MIFAS i un servidor, gaudint de la Línia 4 del Metro de Madrid. Una bona passejada, perquè havíem de sortir a l'estació de Goya i l'ascensor d'una banda d'andana no funcionava. Per un telèfon intern varen dir-nos que feia tres dies que estava avariat. I nosaltres què hem de fer?  --va preguntar l'Albert, i ens dir que tornéssim a pujar al tren, fins a final de línia, i fer novament el trajecte en direcció contrària per anar a petar a l'andana de Goya que sí que tenia l'ascensor en funcionament. O sigui que paciència i na tirant, ara bé, amb humor, més que tot perquè no hi ha cap altra possibilitat.
No és habitual veure gent en cadira de rodes o de mal caminar pel Metro de la capital de les Espanyes i no m'estranya gaire. Hi ha poques estacions accessibles, al centre de la ciutat gairebé cap, a les cantonades sí perquè les estacions són noves, tot i que n'hi ha alguna que tampoc és adapta…

Bàsquet en cadira de rodes, l'esquip de Girona

Enguany MIFAS torna a tenir equip. Després d'un any de repós torna la Lliga nacional de bàsquet en cadira de rodes a Girona, al Pavelló Municipal de Fontajau, DEMÀ dia 13 de novembre a les 12,00 hores. L'entrada és gratuïta, hi ha lloc per a tothom. L'equip gironí s'enfrontarà al BCR CJB Club Joventut de Badalona i serà emocionant. A partir d'ara, les comarques gironines tornen a tener bàsquet de competició. MIFAS també està treballant en una "escoleta" de bàsquet en cadira de rodes, animant als més joves a fer esport. Tenir una discapacitat no impedeix fer esport, el bàsquet n'és un, però n'hi ha molts més que es poden fer en la seva versió adaptada o accessible. Demaneu informació a MIFAS a través de les seves pàgines web. Mentrestant toca animar a la tropa de MIFAS i esperar que faci un bon paper a la lliga estatal i també a la catalana.

BBC Earth II, màxima tensió

Una iguana marina de les Illes Galàpagos queda enganxada al mig d'un grapat de serps que no tenen cap gràcia. Convé veure'l, les imatges són impressionants. Hi ha molta tensió perquè el solitari animal  està envoltat per una estratègia conjunta i molt ben planificada. És un avanç de la segona entrega dels documentals que produeix la britànica BBC dins de la sèrie Earth. Convindria passar aquest tipus de programes de televisió a les hores de màxima audiència i de pas treure'ns de sobre la mala qualitat dels guirigalls que s'entreguen en hores que valdria la pena aprofitar per conèixer millor el nostre món. Suposo que és més senzill idiotitzar al personal amb el que posen; la falta de cultura és molt rendible i barata.

Dimecres americà

Doncs ja està, els americans ja han votat. I ara què? -No sabem què passarà a partir del mes de gener de 2017 quan Donald Trump sigui President de la primera potència econòmica, social i cultural del món, o sigui, la referència d'occident. Curíosament els votants d'aquell país permeten que un personatge de dubtosa factura guanyi a una dona brillant, amb experiència i molt intel·ligent. Una Amèrica populista que han llançat un capítol dels Simpson amb la realitat absoluta. No sabem què passarà. 
Preocupant és tot plegat, perquè aquest home té molt de poder, fins i tot ha guanyat a les dues càmares legislatives. També ell podrà decidir qui forma part del Tribunal Suprem i un grapat de càrrecs més que són de màxima importància. Ignorem quin serà el paper internacional dels Estats Units d'Amèrica en el món que vivim; pot arribar a tenir un paper molt perillós. Esperem que hi hagi calma i que aquest home s'envolti de bona gent per dirigir el país. No sabem si encapçalarà e…

Dimarts americà

El dimarts dia 8 és el dia més americà de l'any. Els nord-americans votaran el proper President dels Estats Units i això és un fet important que ells decidiran, però els efectes que provoca recau també a la resta d'humans que compartim planeta. Això sempre ha estat així, però en aquests moments aquesta afirmació és més certa que mai. 
Les opcions que tenen són dues; una és bastant fluixa i l'altra és molt perillosa. Ignoro ara mateix què passarà, però sóc partidari d'animar als ciutadans d'aquell país a anar a votar per evitar que la política mundial caigui en mans d'un personatge com és Donald Trump. És la percepció que tinc, una visió diguem-ne europea, mediterrània si voleu, però sempre llunyana i propera a partir del seguiment que qualsevol pot fer a través de les xarxes socials i mitjans de comunicació americans que es poden seguir en directe. L'opció Trump seria un desori per aquell país i també per la resta del món, un món que ja està presidit per u…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

Govern nou, problemes vells

Doncs ja està, ja tenim govern espanyol. I com estan les coses? -Les coses estan allà mateix, sense canvis de ruta, sense cap novetat especial. Mariano Rajoy ha tardat tres dies en donar a conèixer els membres que formaran part del nou govern espanyol i a les lleixes encara hi té els mateixos problemes que fa 315 dies després de les primeres eleccions. La política econòmica, la creació de treball, les pensions i el panorama nacional de gairebé sempre. La lleixa més complicada segueix sent la qüestió catalana que fins ara l'ha resolt sense fer res, és a dir, sense resoldre res, ben al contrari, ha desviat la qüestió política cap a les andanes judicials i aquest destí és un error de grans dimensions. Sense política no hi possibilitat de resoldre res. No veig que els seus ministres siguin gent especialment encarada a fer alguna aportació en aquest tema. Que s'hagi tret del damunt els Ministres d'Interior i Exteriors no és cap novetat, havien finalitzat el seu recorregut, mol…

La Sady i les noves tecnologies

La Sady és una noia americana afectada de paràlisi celebral i la protagonista d'aquest vídeo que ha fet la gent d'Apple. La veritat és que amb la tecnologia la qualitat de vida de la Sady millora considerablement. Té un grapat de possibilitats per poder treballar millor i controlar l'entorn, fent la seva vida més senzilla i fàcil. És l'esquema que utilitza Apple que també demostra que amb bon material i les aplicacions adeqüades les persones afectades de sordesa i ceguesa també ho tenen molt millor. No obstant això, totes aquestes tecnologies són ciència ficció per la majoria de persones amb discapacitat, almenys aquí a casa nostra. Jo sóc un gran partidari dels entorns Apple, no només per la seva efectivitat, també per la seva elegàcia i senzillesa. El problema, el gran problema realment és el preu de tot això. Aquestes aplicacions són cares, també ho són els aparells d'aquesta marca. No veig a les webs cap política de descompte per a persones discapacitades. Pot…