Ves al contingut principal

Dimarts americà


El dimarts dia 8 és el dia més americà de l'any. Els nord-americans votaran el proper President dels Estats Units i això és un fet important que ells decidiran, però els efectes que provoca recau també a la resta d'humans que compartim planeta. Això sempre ha estat així, però en aquests moments aquesta afirmació és més certa que mai. 

Les opcions que tenen són dues; una és bastant fluixa i l'altra és molt perillosa. Ignoro ara mateix què passarà, però sóc partidari d'animar als ciutadans d'aquell país a anar a votar per evitar que la política mundial caigui en mans d'un personatge com és Donald Trump. És la percepció que tinc, una visió diguem-ne europea, mediterrània si voleu, però sempre llunyana i propera a partir del seguiment que qualsevol pot fer a través de les xarxes socials i mitjans de comunicació americans que es poden seguir en directe. L'opció Trump seria un desori per aquell país i també per la resta del món, un món que ja està presidit per un grapat de capsigranys, un sector que té la seva versió nacional a gairebé a cada país. Podem fer un repàs, però només cal pensar en Filipines, Rússia, Turquia, Veneçuela, i les forces irresponsables europees que estem veient al Regne Unit, l'oposició francesa o les diferents pirateries que s'estan instal·lant a tots els racons.

En aquest principi de segle XXI les coses són més complicades del que tocarien ser-ho. El mapa dels conflictes mundials està molt viu i a més està sent televisat, podem seguir-ho al moment. La participació americana en temes econòmics és també essencial pels països europeus que sempre miren què fan els americans. Per tant les decisions que prenen des d'aquell país ens afecten i molt. Ho seguiré amb interès, amb preocupació, que s'afegirà a la que ja tinc amb els governs d'aquí que tampoc m'acaben de fer el pes. També tinc la sensació que d'aquí al proper dimarts dia 8 hi haurà molt sarau, en fi, que tinguin sort, que la tinguem tots.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…