Vés al contingut principal

Dimarts americà


El dimarts dia 8 és el dia més americà de l'any. Els nord-americans votaran el proper President dels Estats Units i això és un fet important que ells decidiran, però els efectes que provoca recau també a la resta d'humans que compartim planeta. Això sempre ha estat així, però en aquests moments aquesta afirmació és més certa que mai. 

Les opcions que tenen són dues; una és bastant fluixa i l'altra és molt perillosa. Ignoro ara mateix què passarà, però sóc partidari d'animar als ciutadans d'aquell país a anar a votar per evitar que la política mundial caigui en mans d'un personatge com és Donald Trump. És la percepció que tinc, una visió diguem-ne europea, mediterrània si voleu, però sempre llunyana i propera a partir del seguiment que qualsevol pot fer a través de les xarxes socials i mitjans de comunicació americans que es poden seguir en directe. L'opció Trump seria un desori per aquell país i també per la resta del món, un món que ja està presidit per un grapat de capsigranys, un sector que té la seva versió nacional a gairebé a cada país. Podem fer un repàs, però només cal pensar en Filipines, Rússia, Turquia, Veneçuela, i les forces irresponsables europees que estem veient al Regne Unit, l'oposició francesa o les diferents pirateries que s'estan instal·lant a tots els racons.

En aquest principi de segle XXI les coses són més complicades del que tocarien ser-ho. El mapa dels conflictes mundials està molt viu i a més està sent televisat, podem seguir-ho al moment. La participació americana en temes econòmics és també essencial pels països europeus que sempre miren què fan els americans. Per tant les decisions que prenen des d'aquell país ens afecten i molt. Ho seguiré amb interès, amb preocupació, que s'afegirà a la que ja tinc amb els governs d'aquí que tampoc m'acaben de fer el pes. També tinc la sensació que d'aquí al proper dimarts dia 8 hi haurà molt sarau, en fi, que tinguin sort, que la tinguem tots.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.