Vés al contingut principal

Govern nou, problemes vells



Doncs ja està, ja tenim govern espanyol. I com estan les coses? -Les coses estan allà mateix, sense canvis de ruta, sense cap novetat especial. Mariano Rajoy ha tardat tres dies en donar a conèixer els membres que formaran part del nou govern espanyol i a les lleixes encara hi té els mateixos problemes que fa 315 dies després de les primeres eleccions. La política econòmica, la creació de treball, les pensions i el panorama nacional de gairebé sempre. La lleixa més complicada segueix sent la qüestió catalana que fins ara l'ha resolt sense fer res, és a dir, sense resoldre res, ben al contrari, ha desviat la qüestió política cap a les andanes judicials i aquest destí és un error de grans dimensions. Sense política no hi possibilitat de resoldre res. No veig que els seus ministres siguin gent especialment encarada a fer alguna aportació en aquest tema. Que s'hagi tret del damunt els Ministres d'Interior i Exteriors no és cap novetat, havien finalitzat el seu recorregut, molt accidentats en alguns trams, excèntrics en altres.

L'altre gran tema pendent i que portarà maldecaps de primera serà com resoldre el pagament de les pensions a curt i mig termini, després que la reserva de la Seguretat Social hagi donant senyals vermelles. Veurem com ho fan i com ho expliquen. El nou govern tindrà molta feina a Brussel·les, racó europeu que hem abandonat per dedicar-nos a les causes ibèriques. Pel que fa a Girona, caldrà enganxar ràpidament al nou Ministre de Foment per veure si coneix les coses que passen a les comarques gironines; en fi, coses de sempre, Nacional II, Aeroport i Parc Central en el cas de l'AVE. La Dolors Montserrat és la catalana del govern, d'ella pengen tots els fils de la discapacitat, que en el seu conjunt estan transferits a Catalunya, però que el seu finançament penja del seu Ministeri. S'haurà de seguir amb interès com pensa donar resposta a les necessitats del sector. Nou govern, vells problemes; després de gairebé un any d'espera estem allà mateix, un any més vells, això sí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.