Ves al contingut principal

Govern nou, problemes vells



Doncs ja està, ja tenim govern espanyol. I com estan les coses? -Les coses estan allà mateix, sense canvis de ruta, sense cap novetat especial. Mariano Rajoy ha tardat tres dies en donar a conèixer els membres que formaran part del nou govern espanyol i a les lleixes encara hi té els mateixos problemes que fa 315 dies després de les primeres eleccions. La política econòmica, la creació de treball, les pensions i el panorama nacional de gairebé sempre. La lleixa més complicada segueix sent la qüestió catalana que fins ara l'ha resolt sense fer res, és a dir, sense resoldre res, ben al contrari, ha desviat la qüestió política cap a les andanes judicials i aquest destí és un error de grans dimensions. Sense política no hi possibilitat de resoldre res. No veig que els seus ministres siguin gent especialment encarada a fer alguna aportació en aquest tema. Que s'hagi tret del damunt els Ministres d'Interior i Exteriors no és cap novetat, havien finalitzat el seu recorregut, molt accidentats en alguns trams, excèntrics en altres.

L'altre gran tema pendent i que portarà maldecaps de primera serà com resoldre el pagament de les pensions a curt i mig termini, després que la reserva de la Seguretat Social hagi donant senyals vermelles. Veurem com ho fan i com ho expliquen. El nou govern tindrà molta feina a Brussel·les, racó europeu que hem abandonat per dedicar-nos a les causes ibèriques. Pel que fa a Girona, caldrà enganxar ràpidament al nou Ministre de Foment per veure si coneix les coses que passen a les comarques gironines; en fi, coses de sempre, Nacional II, Aeroport i Parc Central en el cas de l'AVE. La Dolors Montserrat és la catalana del govern, d'ella pengen tots els fils de la discapacitat, que en el seu conjunt estan transferits a Catalunya, però que el seu finançament penja del seu Ministeri. S'haurà de seguir amb interès com pensa donar resposta a les necessitats del sector. Nou govern, vells problemes; després de gairebé un any d'espera estem allà mateix, un any més vells, això sí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…