Ves al contingut principal

La Trumpada


El passat dilluns vaig fer un tomb pel Passeig de Gràcia de Barcelona. Vaig aturar-me davant l'edifici de la Borsa de Barcelona, no sabia si podia entrar-hi. Els guardes de la porta varen dir-me que sí, que donant el DNI n'hi havia prou. Vaig entrar-hi tot decidit, tot i que només vaig visitar la planta baixa. Vaig veure un grapat de pantalles que pampallugaven constantment. Al mig de la sala hi havia mitja dotzena d'avis que les miraven amb interès, estaven davant del monitor de Telefónica. M'hi vaig acostar i amb veu baixa m'explicaven la seva visió de la jugada. La qüestió Trump preocupava als avis, té la seva lògica, perquè no sabem quina política econòmica farà. Tot el que ha dit és confús, estrany i ara mateix desconeixem el que decidirà. L'elecció de Trump té molta importància, molta repercussió, més de la que la gent es pensa. 

No sabem quina serà la visió d'un home multimilionari davant les classes més populars, les més necessitades. Esperem veure-ho i poder comprovar si els americans del mig han encertat el vot. Durant de la campanya també va fer un lleig especial a una persona discapacitada que treballava pel New York Times, imitant les dificultats dels seus moviments, esperem que la seva falta d'elegància es referís al mitja que representava, sempre distant dels republicans. Una bona trompada és el que va passar ara fa uns dies als Estats Units, esperem que no sigui un preludi del que vindrà per Europa, ja seria mala sort empitjorar més encara el que ja tenim ara mateix. Sovint en aquest bloc acabo dient que anirem seguint els esdeveniments, però no sempre tenen massa importància. En aquest cas, em penso que el seguirem a fons, o sigui que estarem distrets una temporada mirant què passa, esquivant com puguem els efectes aquests que se'n diuen colaterals. I tornant a la borsa, què farà amb en Trump de President dels Estats Units? -Doncs, res, pampallugues, la borsa sobreviu a tot, encara que sigui amb veu baixa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.