Ves al contingut principal

L'ascensor de la línia 4 del Metro de Madrid

En aquesta foto hi surt l'Albert Carbonell, President de MIFAS i un servidor, gaudint de la Línia 4 del Metro de Madrid. Una bona passejada, perquè havíem de sortir a l'estació de Goya i l'ascensor d'una banda d'andana no funcionava. Per un telèfon intern varen dir-nos que feia tres dies que estava avariat. I nosaltres què hem de fer?  --va preguntar l'Albert, i ens dir que tornéssim a pujar al tren, fins a final de línia, i fer novament el trajecte en direcció contrària per anar a petar a l'andana de Goya que sí que tenia l'ascensor en funcionament. O sigui que paciència i na tirant, ara bé, amb humor, més que tot perquè no hi ha cap altra possibilitat.

No és habitual veure gent en cadira de rodes o de mal caminar pel Metro de la capital de les Espanyes i no m'estranya gaire. Hi ha poques estacions accessibles, al centre de la ciutat gairebé cap, a les cantonades sí perquè les estacions són noves, tot i que n'hi ha alguna que tampoc és adaptada.

Idèntica situació vaig viure fa unes setmanes al Metro de Berlín amb Joan Pahisa, però allà no vàrem haver de fer turisme per cap línia, l'estació més propera funcionava tot correctament. Vull dir que el Metro de les ciutats que afirmen tenir-lo accessible és sempre una qüestió de sort, o de mala sort. En el cas d'aquí som més propensos a fer grans obres i després deixem que el manteniment sigui deficient. Un ascensor en el Metro de Madrid no pot estar avariat tres dies amb tanta alegria. L'home de l'interfon no va dir que era el nostre problema, però no va semblar que la situació el preocupés massa. L'Albert va dir-me que la Línia 4 l'hi havia agradat molt, però que la donava per vista i que espera que les línies que no coneix siguin una mica millors. A la foto és el que riu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…