Ves al contingut principal

OrtoMedicalCare


Divendres al matí vaig estar a la Fira de Madrid per visitar el certamen OrtoMedicalCare que s'havia obert un dia abans. La veritat és que la fira no era massa gran, un avantatge per veure tranquil·lament els estands que estaven allà representants. La primera sorpresa és que hi havia un grapat d'empreses que tenen la seva seu operativa a Girona, no només Invacare -que està a Celrà- també d'altres, petites o mitjanes que al cap de l'any mouen molt diners. La resta de empreses catalanes també tenien una bona presència, fins al punt de que el català s'escoltava en tot moment. El fet que Madrid sigui la plaça elegida per fer una fira d'aquestes característiques és que el material exposat va dirigit a les ortopèdies i discapacitats de tot l'estat i Madrid no deixa de ser un bon punt per l'anada i vinguda dels interessats. Està al mig de tot arreu, encara. 

Amb l'Albert Carbonell, President de MIFAS vàrem poder veure que les ajudes tècniques que venen són molt diverses i les línies de treball van en la tendència de alleugerir materials. És a dir, hi ha bones cadires de rodes que cada cop pesen menys i són més bones. El problema és que aquest material és car, tirant a molt car i la totalitat del col·lectiu d'usuaris no poden assumir aquests costos. El catàleg d'ortesi i pròtesi del govern central i també el català fa molts anys que no s'actualitza i els conceptes que allà s'hi apunten estan cada cop més lluny de donar la cobertura que els discapacitats haurien de tenir. En aquest sentit les penes són molt tràgiques en funció de la comunitat autònoma que visquis. N'hi ha que despatxen les cadires de rodes a 400 euros i són incapaços d'entendre que la gent que va en cadira de rodes necessita materials lleugers i de qualitat. La fira OrtoMedicalCare en aquest sentit és com una pel·lícula de ciència ficció. Tanta cantarella política entorn a les polítiques socials i resulta que el país és incapaç de pagar el que necessita la seva gent discapacitada. Convé presionar als governs perquè s'agafin aquest tema de forma seriosa i actualitzin les prestacions d'ajudes tècniques.

A la fira també vaig poder veure els estands d'algunes empreses del sector que fan productes propis, com la valenciana Rodem i la catalana Batec, dirigides per persones amb discapacitat i que coneixen bé el sector i les necessitats de la gent que utilitza aquests materials. La diferència d'aquestes empreses són que no es limiten a tenir representacions estrangeres, com la majoria, fan productes propis i això té el seu mèrit. El cas de Batec és important. Ja té més de 40 treballadors i a més exporta els seus productes a diferents països. Això va agradar-me molt. Interessant veure com evolucionen eines que poden millorar la vida de molta gent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…