Ves al contingut principal

OrtoMedicalCare


Divendres al matí vaig estar a la Fira de Madrid per visitar el certamen OrtoMedicalCare que s'havia obert un dia abans. La veritat és que la fira no era massa gran, un avantatge per veure tranquil·lament els estands que estaven allà representants. La primera sorpresa és que hi havia un grapat d'empreses que tenen la seva seu operativa a Girona, no només Invacare -que està a Celrà- també d'altres, petites o mitjanes que al cap de l'any mouen molt diners. La resta de empreses catalanes també tenien una bona presència, fins al punt de que el català s'escoltava en tot moment. El fet que Madrid sigui la plaça elegida per fer una fira d'aquestes característiques és que el material exposat va dirigit a les ortopèdies i discapacitats de tot l'estat i Madrid no deixa de ser un bon punt per l'anada i vinguda dels interessats. Està al mig de tot arreu, encara. 

Amb l'Albert Carbonell, President de MIFAS vàrem poder veure que les ajudes tècniques que venen són molt diverses i les línies de treball van en la tendència de alleugerir materials. És a dir, hi ha bones cadires de rodes que cada cop pesen menys i són més bones. El problema és que aquest material és car, tirant a molt car i la totalitat del col·lectiu d'usuaris no poden assumir aquests costos. El catàleg d'ortesi i pròtesi del govern central i també el català fa molts anys que no s'actualitza i els conceptes que allà s'hi apunten estan cada cop més lluny de donar la cobertura que els discapacitats haurien de tenir. En aquest sentit les penes són molt tràgiques en funció de la comunitat autònoma que visquis. N'hi ha que despatxen les cadires de rodes a 400 euros i són incapaços d'entendre que la gent que va en cadira de rodes necessita materials lleugers i de qualitat. La fira OrtoMedicalCare en aquest sentit és com una pel·lícula de ciència ficció. Tanta cantarella política entorn a les polítiques socials i resulta que el país és incapaç de pagar el que necessita la seva gent discapacitada. Convé presionar als governs perquè s'agafin aquest tema de forma seriosa i actualitzin les prestacions d'ajudes tècniques.

A la fira també vaig poder veure els estands d'algunes empreses del sector que fan productes propis, com la valenciana Rodem i la catalana Batec, dirigides per persones amb discapacitat i que coneixen bé el sector i les necessitats de la gent que utilitza aquests materials. La diferència d'aquestes empreses són que no es limiten a tenir representacions estrangeres, com la majoria, fan productes propis i això té el seu mèrit. El cas de Batec és important. Ja té més de 40 treballadors i a més exporta els seus productes a diferents països. Això va agradar-me molt. Interessant veure com evolucionen eines que poden millorar la vida de molta gent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.