Vés al contingut principal

Sense Ficció de TV3 "Jo també vull sexe"


Ahir dimarts, al vespre i a TV3 varen fer un "Sense Ficció" que va tractar el tema de sexe i discapacitat. En primer lloc, felicitar a la gent d'aquest programa de la pública TV3 per fer-lo i emetre'l a "primetime" fent que una part molt important de la gent del nostre país pogués veure un documental gens convencional i molt arriscat. Suposo que aquestes alçades de la vida i en els anys que vivim encara hi haurà gent que considerarà aquest tema un escàndol, però aquest tema precisament és ben senzill d'entendre. En el "Sense Ficció" d'ahir vàrem poder veure alguns exemples i un grapat de gent que treballa en aquest tema, professionals, gent voluntària i molts discapacitats que saben plantejar la qüestió de manera pedagògica i tots amb molta normalitat. És lògic que un país avançat tracti aquesta qüestió i penso que a Catalunya toca fer-ho. Les persones amb molts problemes físics, de mobilitat i també aquelles que tenen dificultats mentals han de poguer gaudir amb normalitat d'això que se'n diu la vida, i fer-ho també és poder tenir sexe. Per altra ningú dubtarà que el sexe és terapèutic per a tothom, relaxant i ajuda a aconseguir l'equilibri i la seguretat, és a dir que contribueix i molt a la felicitat, la paraula màgica que tots ens posem a la boca quan parlem de com va o com hauria d'anar la vida de cadascú de nosaltres. La discapacitat en en aquest tema i amb tots els altres no és diferent, és absolutament idèntica.

El programa podia haver tractar altres casos, altres exemples, però un "Sense Ficció" té el temps que té i els seus promotors deuen haver considerat moltes opcions. Ara bé, el document val la pena, és bo, i està fet amb gust i dignitat. És apreciable de debò que una televisió pública d'un país emeti un documental d'aquestes característiques. Quan el veia, estava també pendent del Twitter i admeto que va costar d'arrancar una mica. La gent finalment manifestava la seva satisfacció pel que estava veient i aplaudia la valentia dels autors i dels que sortien al documental. Quan tingui la versió de Youtube el penjaré en aquest bloc. Mentrestant volia dir que "Jo També Vull Sexe" d'ahir dimarts va ser una ocasió d'aquelles que cal aprofitar per parlar de tot, i quan vull dir tot és tot. Felicitats per emetre'l i a tota la gent que hi va sortir el meu màxim reconeixament i un fort aplaudiment. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.