Ves al contingut principal

Sense Ficció de TV3 "Jo també vull sexe"


Ahir dimarts, al vespre i a TV3 varen fer un "Sense Ficció" que va tractar el tema de sexe i discapacitat. En primer lloc, felicitar a la gent d'aquest programa de la pública TV3 per fer-lo i emetre'l a "primetime" fent que una part molt important de la gent del nostre país pogués veure un documental gens convencional i molt arriscat. Suposo que aquestes alçades de la vida i en els anys que vivim encara hi haurà gent que considerarà aquest tema un escàndol, però aquest tema precisament és ben senzill d'entendre. En el "Sense Ficció" d'ahir vàrem poder veure alguns exemples i un grapat de gent que treballa en aquest tema, professionals, gent voluntària i molts discapacitats que saben plantejar la qüestió de manera pedagògica i tots amb molta normalitat. És lògic que un país avançat tracti aquesta qüestió i penso que a Catalunya toca fer-ho. Les persones amb molts problemes físics, de mobilitat i també aquelles que tenen dificultats mentals han de poguer gaudir amb normalitat d'això que se'n diu la vida, i fer-ho també és poder tenir sexe. Per altra ningú dubtarà que el sexe és terapèutic per a tothom, relaxant i ajuda a aconseguir l'equilibri i la seguretat, és a dir que contribueix i molt a la felicitat, la paraula màgica que tots ens posem a la boca quan parlem de com va o com hauria d'anar la vida de cadascú de nosaltres. La discapacitat en en aquest tema i amb tots els altres no és diferent, és absolutament idèntica.

El programa podia haver tractar altres casos, altres exemples, però un "Sense Ficció" té el temps que té i els seus promotors deuen haver considerat moltes opcions. Ara bé, el document val la pena, és bo, i està fet amb gust i dignitat. És apreciable de debò que una televisió pública d'un país emeti un documental d'aquestes característiques. Quan el veia, estava també pendent del Twitter i admeto que va costar d'arrancar una mica. La gent finalment manifestava la seva satisfacció pel que estava veient i aplaudia la valentia dels autors i dels que sortien al documental. Quan tingui la versió de Youtube el penjaré en aquest bloc. Mentrestant volia dir que "Jo També Vull Sexe" d'ahir dimarts va ser una ocasió d'aquelles que cal aprofitar per parlar de tot, i quan vull dir tot és tot. Felicitats per emetre'l i a tota la gent que hi va sortir el meu màxim reconeixament i un fort aplaudiment. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…