Vés al contingut principal

2017


No sabem com anirà l'any 2017,  n'hi ha que diuen que pitjor que el 2016 no és possible, considerant aquest any que tanquem com de molt dolent. No ho sé. Segurament això va a la carta de cadascú i tot el que té al seu voltant. Jo crec que 2016 ha estat un any que havia de ser bo i no ho ha sigut. En tots els àmbits. La recuperació econòmica sembla que agafa un bon camí, però també conec gent molt tocada que no veu cap camí de sortida. La part política està també en hores baixes. El President Puigdemont va deixar de ser Alcalde de Girona per ser el màxim representant de Catalunya, però les coses, després d'aquest any estan allà mateix. Jo diria que ell és l'únic que s'ha mogut. El procés està enquistat i en fase avorrida, exceptuant a la gent de la CUP que l'enreda cada dia, perjudicant-lo seriosament. Els catalans tenim ganes de país, però no sé massa bé si volem un país que estigui governat per persones que ens munten un numeret diari. Potser cal anar més a poc a poc i de forma més seriosa, seguint l'estil d'en Junqueras que ha optat per un paper més prudent i segurament més eficaç. A Madrid les coses, des del meu punt de vista, també estan allà mateix. Potser això de no tenir govern durant gairebé un any ha tingut la seva gràcia, ara ja tornen estar al volant de la situació i la veritat és que no veig que siguin capaços d'afrontar la situació catalana d'una manera seriosa. No sabem si els saraus judicials portaran a un carrer sense sortida, però per a ningú. Hi ha el risc que tothom s'hi quedi enganxat, sense poder-ne sortir. 

El 2017 serà l'any o no serà. Aquí diuen que hi haurà referèndum i allà de moment no diuen res. Aquests dies fins i tot el silenci i una certa quietud fa pensar que algú està pensant alguna cosa. Un forat de sortida per uns i altres és la millor opció, però jo no hi veig cap solució de forma immediata. Potser hi haurà alguna sorpresa. Avui escoltava per la ràdio que alguns estan mirant del tort i del revés l'article 152.2 de la Constitució per veure si passaria alguna forma de votació que deixés a uns i altres més o menys satisfets. El que ho deia encerta sovint algunes coses d'aquestes, sobretot després de veure en algunes enquestes que la resta de l'estat hi ha un percentatge considerable de ciutadans que no veurien tant malament això de fer un referèndum. El tema català no pot ser un problema etern i per tant s'ha de resoldre tard o d'hora.

Finalment l'any 16 ha estat l'any de Trump. Era com una bufetada que veiem venir però que ningú es creia. La bufetada ja la tenim aquí, el dia 20 de gener pren possessió. Encara no és President i de moment cada dia hi diu la seva. No massa res de bo. Caldrà veure de què va aquest senyor, però em penso que tindrà al món entretingut. Vull comentar també la preocupació que tinc envers Europa que aquest any ha rebut moltes garrotades. Europa és un projecte bàsicament de pau i en hores baixes aquests projectes són febles. Aquí sí que s'hauria de fer un esforç per combatre l'antieuropeisme, més que tot perquè si Europa cau, estarem perduts molt de temps. Convenen llibres d'història i una mica de sentit comú, més o menys com en tot, però Europa hauríem de treballar-ho amb una mica més d'entusiasme. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.