Ves al contingut principal

2017


No sabem com anirà l'any 2017,  n'hi ha que diuen que pitjor que el 2016 no és possible, considerant aquest any que tanquem com de molt dolent. No ho sé. Segurament això va a la carta de cadascú i tot el que té al seu voltant. Jo crec que 2016 ha estat un any que havia de ser bo i no ho ha sigut. En tots els àmbits. La recuperació econòmica sembla que agafa un bon camí, però també conec gent molt tocada que no veu cap camí de sortida. La part política està també en hores baixes. El President Puigdemont va deixar de ser Alcalde de Girona per ser el màxim representant de Catalunya, però les coses, després d'aquest any estan allà mateix. Jo diria que ell és l'únic que s'ha mogut. El procés està enquistat i en fase avorrida, exceptuant a la gent de la CUP que l'enreda cada dia, perjudicant-lo seriosament. Els catalans tenim ganes de país, però no sé massa bé si volem un país que estigui governat per persones que ens munten un numeret diari. Potser cal anar més a poc a poc i de forma més seriosa, seguint l'estil d'en Junqueras que ha optat per un paper més prudent i segurament més eficaç. A Madrid les coses, des del meu punt de vista, també estan allà mateix. Potser això de no tenir govern durant gairebé un any ha tingut la seva gràcia, ara ja tornen estar al volant de la situació i la veritat és que no veig que siguin capaços d'afrontar la situació catalana d'una manera seriosa. No sabem si els saraus judicials portaran a un carrer sense sortida, però per a ningú. Hi ha el risc que tothom s'hi quedi enganxat, sense poder-ne sortir. 

El 2017 serà l'any o no serà. Aquí diuen que hi haurà referèndum i allà de moment no diuen res. Aquests dies fins i tot el silenci i una certa quietud fa pensar que algú està pensant alguna cosa. Un forat de sortida per uns i altres és la millor opció, però jo no hi veig cap solució de forma immediata. Potser hi haurà alguna sorpresa. Avui escoltava per la ràdio que alguns estan mirant del tort i del revés l'article 152.2 de la Constitució per veure si passaria alguna forma de votació que deixés a uns i altres més o menys satisfets. El que ho deia encerta sovint algunes coses d'aquestes, sobretot després de veure en algunes enquestes que la resta de l'estat hi ha un percentatge considerable de ciutadans que no veurien tant malament això de fer un referèndum. El tema català no pot ser un problema etern i per tant s'ha de resoldre tard o d'hora.

Finalment l'any 16 ha estat l'any de Trump. Era com una bufetada que veiem venir però que ningú es creia. La bufetada ja la tenim aquí, el dia 20 de gener pren possessió. Encara no és President i de moment cada dia hi diu la seva. No massa res de bo. Caldrà veure de què va aquest senyor, però em penso que tindrà al món entretingut. Vull comentar també la preocupació que tinc envers Europa que aquest any ha rebut moltes garrotades. Europa és un projecte bàsicament de pau i en hores baixes aquests projectes són febles. Aquí sí que s'hauria de fer un esforç per combatre l'antieuropeisme, més que tot perquè si Europa cau, estarem perduts molt de temps. Convenen llibres d'història i una mica de sentit comú, més o menys com en tot, però Europa hauríem de treballar-ho amb una mica més d'entusiasme. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…