Ves al contingut principal

Cop de pal a la banca



La banca no sempre guanya. Avui no. Els Tribunals Europeus han dictat sentència contra la banca espanyola i haurà de tornar uns 4.000 milions als clients que havien fet una hipoteca fa uns anys, motivat pel càlcul les les clàusules sòl. Les meves felicitacions per protestar fins al final. Una estirada d'orelles a la banca espanyola i també als seus tribunals que varen afanyar-se a donar-li la raó, fins al Tribunal Suprem que avui ha estat contradit pels europeus. 

La banca espanyola era -en particular- una de les màximes responsables de la crisi econòmica que aquest país va viure i encara viu. Han sobreviscut amb molta frescura si tenim en compte el mal que varen fer. La liquidació de totes les caixes d'estalvi i un grapat de bancs han demostrat la seva ineficàcia i la seva incompetència, també la seva mala fe. A tot l'estat espanyol han quedat set bancs, dels quals la meitat quedaran fora de combat en els propers anys. Avui els clients, enredats en litigis i lletres petites han guanyat i ara el cost de tota aquesta llufa és gegant. 

Bancs i caixes carregats de polítics que varen apostar per hipotecar fins i tot les capses de cartró i fer grans beneficis per repartir als directius i baixant fins als propis gestors d'oficina. Avui han donat el senyal de sortida per reduir encara més el sector bancari espanyol. S'haurà de veure finalment com queda. Al darrere de tot això encara queden els subscriptors de subordinades, preferents, bons i obligacions que varen endinyar a la clientela, també a un grapat d'accionistes enredats que varen creure que això era una situació que duraria tota la vida. I no vull parlar de rescats, perquè amb diners i deute públic s'han netejat algunes entitats que havien d'haver caigut pel seu propi pes. Avui la marca España ha quedat un cop més retratada. Esperem que ara els bancs facilitin els retorns d'una manera civilitzada i no deixin als clients penjats, com fins ara. És un cop de pal a la banca, i és un cop de pal just. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…