Vés al contingut principal

Cop de pal a la banca



La banca no sempre guanya. Avui no. Els Tribunals Europeus han dictat sentència contra la banca espanyola i haurà de tornar uns 4.000 milions als clients que havien fet una hipoteca fa uns anys, motivat pel càlcul les les clàusules sòl. Les meves felicitacions per protestar fins al final. Una estirada d'orelles a la banca espanyola i també als seus tribunals que varen afanyar-se a donar-li la raó, fins al Tribunal Suprem que avui ha estat contradit pels europeus. 

La banca espanyola era -en particular- una de les màximes responsables de la crisi econòmica que aquest país va viure i encara viu. Han sobreviscut amb molta frescura si tenim en compte el mal que varen fer. La liquidació de totes les caixes d'estalvi i un grapat de bancs han demostrat la seva ineficàcia i la seva incompetència, també la seva mala fe. A tot l'estat espanyol han quedat set bancs, dels quals la meitat quedaran fora de combat en els propers anys. Avui els clients, enredats en litigis i lletres petites han guanyat i ara el cost de tota aquesta llufa és gegant. 

Bancs i caixes carregats de polítics que varen apostar per hipotecar fins i tot les capses de cartró i fer grans beneficis per repartir als directius i baixant fins als propis gestors d'oficina. Avui han donat el senyal de sortida per reduir encara més el sector bancari espanyol. S'haurà de veure finalment com queda. Al darrere de tot això encara queden els subscriptors de subordinades, preferents, bons i obligacions que varen endinyar a la clientela, també a un grapat d'accionistes enredats que varen creure que això era una situació que duraria tota la vida. I no vull parlar de rescats, perquè amb diners i deute públic s'han netejat algunes entitats que havien d'haver caigut pel seu propi pes. Avui la marca España ha quedat un cop més retratada. Esperem que ara els bancs facilitin els retorns d'una manera civilitzada i no deixin als clients penjats, com fins ara. És un cop de pal a la banca, i és un cop de pal just. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.