Ves al contingut principal

Palomares


En Carles Palomares ha anunciat la seva incorporació al Partit Demòcrata Europeu, antiga Convergència i Unió. Ho llegeixo al Diari de Girona que n'explica els motius i tot el que el protagonista vol dir-hi. Diu en Palomares que se sent espanyol, però es declara un defensor de la independència. En Carles Palomares va ser regidor de l'Ajuntament de Girona, primer en representació del Partit Popular que encapçalava Concepció Veray i a mitja legislatura va plegar per passar-se al grup mixt. En aquest període vaig poder-hi coincidir i la maniobra que ha anunciat em sorprèn, però no tant. Quan va deixar de ser regidor del Partit Popular va començar a votar sistemàticament el que proposava el Govern de la ciutat, de Convergència i Unió i encapçalat per Carles Puigdemont que n'era l'alcalde. Fins i tot va votar a favor de donar la concessió dels aparcaments a una empresa que era totalment privada i de fora de Girona, traient a MIFAS de l'explotació que havia gestionat durant un grapat d'anys. Més encara quan la votació que va provocar aquesta situació va ser guanyada per un sol vot de diferència, un detall que recordaré sempre. No vaig entendre el vot del regidor Palomares; vaig demanar-li que s'abstingués i va dir-me que no podia fer-ho. Mai més he parlat amb ell del que va passar aquell dia.

Jo crec que el procés independentista a Catalunya mereix tots els respectes del món, només faltaria, però em sorprèn que fitxin a persones com Palomares, que té tot el dret de militar allà on vulgui i de pensar i defensar tot el que vulgui, evidentment. El que passa és que els projectes han de comptar amb gent solvent, que tingui una certa referència i que la gent hi vegi seriositat i esperança. Suposo que políticament vivim moments estranys i difícils. Jo començo a veure les coses una mica desenfocades quan veig algunes notícies com aquesta. Potser només em passa a mi, segurament deu ser això.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.