Ves al contingut principal

Palomares


En Carles Palomares ha anunciat la seva incorporació al Partit Demòcrata Europeu, antiga Convergència i Unió. Ho llegeixo al Diari de Girona que n'explica els motius i tot el que el protagonista vol dir-hi. Diu en Palomares que se sent espanyol, però es declara un defensor de la independència. En Carles Palomares va ser regidor de l'Ajuntament de Girona, primer en representació del Partit Popular que encapçalava Concepció Veray i a mitja legislatura va plegar per passar-se al grup mixt. En aquest període vaig poder-hi coincidir i la maniobra que ha anunciat em sorprèn, però no tant. Quan va deixar de ser regidor del Partit Popular va començar a votar sistemàticament el que proposava el Govern de la ciutat, de Convergència i Unió i encapçalat per Carles Puigdemont que n'era l'alcalde. Fins i tot va votar a favor de donar la concessió dels aparcaments a una empresa que era totalment privada i de fora de Girona, traient a MIFAS de l'explotació que havia gestionat durant un grapat d'anys. Més encara quan la votació que va provocar aquesta situació va ser guanyada per un sol vot de diferència, un detall que recordaré sempre. No vaig entendre el vot del regidor Palomares; vaig demanar-li que s'abstingués i va dir-me que no podia fer-ho. Mai més he parlat amb ell del que va passar aquell dia.

Jo crec que el procés independentista a Catalunya mereix tots els respectes del món, només faltaria, però em sorprèn que fitxin a persones com Palomares, que té tot el dret de militar allà on vulgui i de pensar i defensar tot el que vulgui, evidentment. El que passa és que els projectes han de comptar amb gent solvent, que tingui una certa referència i que la gent hi vegi seriositat i esperança. Suposo que políticament vivim moments estranys i difícils. Jo començo a veure les coses una mica desenfocades quan veig algunes notícies com aquesta. Potser només em passa a mi, segurament deu ser això.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…