Ves al contingut principal

Pensions 2017



El Govern Central ha tret 9.500 del Fons de Reserva de la Seguretat Social per poder fer el pagament de les pensions del mes de desembre de 2016 que inclou la paga extraordinària de Nadal. Finalment el fons queda amb un saldo de 15.915 milions per afrontar les dificultats que poden haver-hi durant els propers anys. Amb la tendència actual, el fons tindrà una vida relativament curta; el saldo actual donarà per la manca de liquiditat de 2017 i poca cosa més.

El Govern Central ha de decidir d'on traurà els diners per poder pagar les pensions del proper any i els anys propers. No sembla fàcil, tot i que la Ministra de Treball -Fàtima Báñez- va dir fa uns dies que estava molt tranquil·la. S'entén que el famós "Pacte de Toledo" haurà de pactar algunes reformes, algunes de les quals són relativament senzilles, com ara que sigui l'estat el que compensi les pagues de viduetat i orfandat. No obstat això i amb acords d'aquest estil no hi haurà suficients recursos per a la resta, per tant, s'haurà d'estar molt pendent dels putxinel·lis que s'hauran de fer per donar cobertura al pressupost total. Sembla que el Govern, amb la Ministra al capdavant ho confia tot -jo diria que massa- al creixement econòmic del país, això que ara se'n diu la bona marxa de l'economia. 

Suposo que els governs -els d'aquí també- comencen estar molt preocupats pels populismes que amenacen al món i de forma concreta als països europeus. Els pensionistes a l'estat espanyol són gairebé 9,5 milions de persones, o sigui, el mateix número de vots. Si volen evitar situacions polítiques estranyes i difícils s'haurà d'afinar molt, així que aquesta coneguda comissió que s'anomena "Pacte de Toledo" ja pot arremangar-se les mànigues i començar a pensar com resoldran el problema més gran que té l'economia espanyola ara mateix. Per cert, en l'àmbit català els números tampoc surten, vull dir que tots aquells que ens diuen que una possible independència milloraria substancialment les pensions, menteixen. De fet, el Govern de Catalunya i les diferents comissions i grups de pressió en relació al tema de l'autodeterminació de Catalunya no diu massa res del tema pensions. Suposo que el fet de que això sigui així és un senyal que cal tenir en compte. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.