Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

Fart

No crec que el 155 sigui el camí més adequat. Llegeixo de tot, però les escenes que planteja el President Rajoy no són les que més convenen al país. Ni a Catalunya, ni tampoc a Espanya. Ho escric després d'escoltar al President Puigdemont, fa un moment avui a TV3, que ha estat molt dur, al igual que en Rajoy aquest matí, quan ha explicat què era el 155 i què faria. De tot plegat únicament pot treure's que al final queda una setmana perquè els governants lliguin caps i decideixin alguna cosa més profitosa, sense que ningú perdi els nervis i la compostura. La situació en aquests moments és molt greu i no té cap perspectiva de millorar, convé posar-hi una mica d'això que en dèiem seny. 
Rajoy vol intervenir la Generalitat de Catalunya, una aventura complicada i perillosa. L'estructura catalana té més de 200 mil treballadors públics i suposo que no serà allò d'arribar i preguntar què hi ha de nou. No és tant senzill, vaja, jo no ho veig massa fàcil. Puigdemont vol evi…

MIFAS, Novetats al Pere Llonch

DIARI DE GIRONA-- Article de Pilar Turon, publicat dijous 19 d'octubre de 2018; L'estimulació del tacte, la vista, l'oïda, l'olfacte o el gust amplia les possibilitats terapèutiques de les persones amb algun tipus de discapacitat, una via que MIFAS està experimentant, per primera vegada, en un dels centres que gestiona a les comarques de Girona. Per aprofundir en aquesta línia, l'associació ha creat una aula multisensorial al Centre de dia Pere Llonch, de Vilafant, en la qual es treballa a partir de tècniques de relaxació o d'estímuls controlats –que poden ser de tipus visual, tàctil, auditiu, vibratori, gustatiu o olfactiu, entre d'altres possibilitats– amb l'objectiu de potenciar les capacitats de cada persona. Una aula multisensorial s'entén com un espai de relaxació i d'exploració i es concreta en una sala on hi ha diversos materials adaptats a les necessitats dels usuaris, amb els que poden interactuar a partir de les sensacions que percep a…

Augment d'impostos a Girona

Mentre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy parlen aferrissadament i de forma contínua i tot el país està distret amb el tema, l'Ajuntament de Girona aprofita per fer una pujada dels impostos municipals en un 2,4 per cent pel proper any 2018. Maria Àngels Planas, regidora de Hisenda dirà a tort i a dret que fa sis anys que no s'havia fet i que ara convé actualitzar la situació. No sé què dirà la resta del govern de Girona que està format pel PDcAT i PSC i tampoc he escoltat res de la resta de grups de la oposició. Un 2,4 per cent no és una xifra escandalosa, però ho és quan la majoria dels habitants de Girona no han recuperat el poder adquisitiu des de fa molts anys. Hi ha (o hi havia) una certa recuperació econòmica, però tots estarem d'acord que aquesta no havia arribat a la majoria de les famílies. És per tant, des del meu punt de vista una decisió errònia. Fa un parell de dies s'ha sabut que l'estat augmentarà un 0,25 per les pensions, la qual cosa vol dir que mo…

Jocs de cadires

En Joan Pahisa estrena cadira i ho ha fet a Girona. Després de recollir-la ha pujat i hem fet un tomb per la ciutat per veure com anava. És important que la cadira formi part d'un mateix per poder tenir un domini i així adquirir seguretat, o sigui anar sense por pels carrers de les nostres ciutats. Girona i el circuït que hem fet està molt ben adaptat. Hem pogut passar per les voreres que s'han reformat no fa massa i el nivell és zero, per tant molt fàcil d'anar-hi. Demà farem un tomb una mica més complicat i ens arribarem a la Rambla, passant pel carrer Nou i el Pont de Pedra, allà la cosa és una mica més complicada. A mida d'anar protestant i parlant amb els responsables de l'Ajuntament de Girona les coses s'han anat fent bé. Queden pendents coses importants, com entrar a botigues i poder moure's amb seguretat per molts indrets de Girona. 
Hem vist que al carrer Joan Maragall 31 han fet una reforma de l'edifici, de l'entrada. Bona; perquè s'e…

Tempestes

En el moment de fer aquest post el dilluns ja ha començat però ningú ha aixecat la persiana encara. És dilluns 16 d'octubre i la setmana promet tempestes en totes les seves versions. No és que sigui massa engrescador entrar-hi. El matí d'aquest dilluns hi ha citacions a l'Audiència Nacional per el màxim responsable -no polític- dels Mossos i també hi hauran de fer-hi un tomb els responsables de l'ANC i Òmniun Cultural, les dues branques civils de tot el Procés. La premsa no es pot llegir, vaja, sí que es pot fer, però s'ha de repassar amb les ulleres de sol posades. Es preveuen tota mena de desgràcies per l'economia catalana, pels seus polítics i per suposat per a tota la població que viu aquí. No s'esperen avanços significatius pel que fa el diàleg, o sigui que aquí no enraona ningú amb ningú, almenys oficialment. i per tant haurem d'estar enganxat als mòbils per saber la darrere hora, el darrer minut. 
Suposo que la classe política està al cas de que…

Haumea

Mentre Puigdemont i Rajoy estan immersos en el diàleg, és un suposar, els telescopis del món continuen -sembla mentida- treballant, o sigui, mirant i fent el tafaner per l'espai. Els que s'hi dediquen, descobreixen tot sovint, coses noves i avui ens han explicat que fa mesos miraven fixament un punt estrany que podia ser constrastat a través d'un eclipse amb una estrella llunyana. En pocs segons varen descobrir que hi ha un planeta que s'anomena Haumea i que té un defecte físic no vist mai fins ara. Resulta que Haumea té forma de meló i és tant gran o petit com Plutó, que durant una temporada no va arribar a la categoria de planeta, i ara en canvi, és un món fascinant. Haumea té un parell de satèl·lits i també té un anell que el rodeja totalment, o sigui que amb la resta de les coses és ben normal. Cada quatre hores i pocs minuts a Humea equival a un dia i per fer-hi un any de turisme és una mica més complicat, perquè es requereixen 284 anys dels nostres. Afortunadame…

Delayed

Vaig seguir la sessió parlamentària d'ahir a mitges. Molt refredat, no volia estar a casa, de manera que vaig anar al Ruth Vela Gym ha passar l'estona, a veure les noies que estan contentes per ser les guanyadores del Món de Kangoo-Jump. Sortint vaig intentar agafar el fil del que passava i encara l'estic buscant. No ho vaig entendre massa res i després de llegir una desena de diaris digitals encara no ho entenc. Puigdemont va dir que declarava la independència, però la suspenia; admeto que això ja és difícil, però després d'acabar el debat sense rèpliques; o sigui, una exposició de monòlegs, els diputats independentistes varen signar un document que no era oficial però que porta l'escut oficial. Ho varen fer a la sala del costat del saló de Plens, però dins del Palau del Parlament de Catalunya. 
La maniobra, com dic, és difícil d'entendre. Cosa de polítics, suposo, però la vicepresidenta del Govern espanyol no ho ha entès així i ha dit que avui al matí es reu…

Jean Rochefort

L'any 1990 Patrice Leconte va dirigir aquesta pel·lícula que personalment vaig tardar una mica en descobrir. És una peça formidable. En Rochefort és l'actor francès amb més cara de francès que hi ha al cinema francès. En el "Marit de la Perruquera" hi ha un paper impressionant, ballant música oriental, em penso que és armènia. Aquest home avui ens ha deixat i França ho lamenta. També aquí. Havia fet un grapat de treballs al cinema, alguns més importants, més reconeguts. Però en aquesta pel·lícula Rochefort  jo els descobreixo com actor. Quan vaig a França, a les capitals petites i als pobles i veig perruqueries sempre penso amb aquestes escenes. Hi passa molt, perquè França és el país de les perruqueries i de les farmàcies.

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Steve Wozniak i Vodafone

I parlant d'anuncis, aquest també és molt bo i m'agrada molt. De la gent d'Apple segurament no hi ha res a dir, però els de Vodafone España tenen poca credibilitat, sobretot si tenim en compte que pregonen la millora de les coses i les facilitats que porten les noves tecnologies a la gent, just quan a Girona la seva principal botiga (Gran Via de Jaume I) no està adaptada. No s'hi pot entrar. Quan vaig ser regidor a l'Ajuntament de Girona vaig denunciar-ho en un Ple, però ningú ha fet res. Els de Vodafone pregonen un missatge que no apliquen, almenys a Girona. No poden apuntar-se el "tanto" amb anuncis com aquest i després no deixar entrar a discapacitats als seus establiments. És discriminació i convé dir-ho ben clar. A més cal recordar que estem a l'any 2017 i aquestes coses ja no s'haurien de dir, en qualsevol cas no s'haurien de lamentar. Evidentment no sóc client de Vodafone i em penso que no ho seré mentre no pugui entrar la botiga. Dit …

La Misión, un gran anunci

Portem una temporada que mirar la televisió és un acte de fe. Difícil de sobreviure els moments aquests, que són complicats, segurament històrics, però de ben segur histèrics. La publicitat tant pesada a vegades és una bon moment per fugir de programació dolenta i cridòria variada. Fa uns dies vaig veure aquest anunci de la Fundació Reina Sofia, que treballen per combatre la malaltia de l'Alzheimer. La història és preciosa, tendra i trista, però té un final amb esperança. L'he buscat a Youtube i l'he trobat, i aquí el penjo. La sensibilització de les malalties neurodegeneratives és important. Donar-les a conèixer a través d'anuncis com aquest és molt important. Felicitats als autors. 

Kangoo Jump, Ruth Vela

Aquí la tropa del Ruth Vela Gym de Girona, representant a la penya en aquest festival que es celebra a Madrid aquest cap de setmana. La peça que veieu representada ha estat preparada des de fa molts dies i l'han treballada durant un grapat d'hores. M'han dit que han passat a la final. Demà diumenge sabrem com han acabat, segurament molt bé. Es mereixen el millor. Els que formem part dels usuaris del Gym us desitgem el millor i una forta abraçada.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

Les seus socials

El procés o com es digui ja comença a tenir les seves primeres xerricades econòmiques. La banca, la nostra banca diu que marxarà, que traslladarà les seves seus socials a llocs més tranquils i així podrà estar sota el paraigües del Banc Central Europeu. Era una noticia que en certa manera s'esperava i suposo que tota la gent que està per la independència també ho esperava. No era tant difícil d'encertar-la. En general s'ha parlat molt poc d'economia, vull dir que no s'ha parlat com tocava fer-ho. Només han sortit animadors d'una banda i de l'altra a explicar que tot serà magnífic o bé que tot serà un desastre. Cap d'ells creïble, vaja, jo no me'ls crec per a res. 
En aquest sentit m'agradaria dir que avui dia les seus socials de les empreses, bancs i tot el que. sigui són merament una qüestió de caràcter formal. És un domicili per rebre notificacions legals i poca cosa més. Hi ha països que els domicilis socials poden ser un apartat de correus …

Un discurs sense finestres

El rei d'Espanya ha fet un discurs sense finestres, sense deixar cap obertura al diàleg. Ha optat per una versió dura sense valorar els sentiments del molts catalans, precisament a poques hores d'haver viscut una jornada complicada, de pinyes seques, a tort i a dret.  Quan he escoltat que el Rei parlaria he pensat que faria servir paraules dirigides al enteniment, a l'establiment del diàleg i de les germanors que ens uneixen a uns i altres. No ha estat així. Ha anunciat que obrirà una benzinera i que vendrà encenedors. No ha estat el discurs que esperava. Evidentment les cavernes i les emissores de ràdio espanyoles s'han quedat molt satisfetes, però a mi m'ha semblat una tamborinada que anuncia que els propers dies hi haurà encara més saraus, o sigui tot el contrari de la calma que hauria d'haver demanat. M'ha semblat un discurs poc amistós i per tant molt preocupant. No m'ha agradat gens ni mica. Francament, ho lamento, no resolt res, ho complicat tot…

1 d'octubre

A la resta d'Europa i del Món se'ls fa molt difícil d'entendre que a Catalunya avui no sigui legal poder votar. No ho entenen, perquè la mentalitat europea i anglosaxona en general consideren que una votació democràtica està per damunt de tot. Tampoc ho entén Donald Trump, que va dir que ell preferia una Espanya unida, però -va afegir- que segurament hi havia gent que no estaria d'acord en això de no poder votar- En Donald Trump va a la seva bola i segurament va ser informat pel seu equip que en Rajoy anava a veure'l per fer-se una fotografia i així deixar clara la postura nord-americana. Va quedar emboirada. La Unió Europea no diu res de nou. Es limita a defensar un estat membre i considera la qüestió catalana un afer intern, al menys fins el proper 2 d'octubre. Després ja es veurà, interessant saber quina cara hi posaran després de les imatges d'avui.
Avui és primer d'octubre. Hi ha saraus als carrers de Catalunya. No sé si estava previst, però les i…

Ho volem tot

Volem ballar, volem cantar, volem llegir, volem saltar, volem anar a passejar, volem estimar, volem sexe, el volem de totes les maneres possibles, volem anar a l'escola normal, volem anar al cinema, volem entrar als centres culturals, volem poder entrar a les botigues, als bancs, a les farmàcies, i poder-ho fer sense haver de demanar ajuda, volem treballar, volem treballar com qualsevol ciutadà, volem guanyar-nos la vida, volem oportunitats, volem poder posar benzina sense que sigui un veritable sarau, volem conduir, volem aparcar en places reservades, volem que ens respectin les places reservades, volem riure, volem plorar de tant riure, volem respecte, volem polítics que sàpiguen millorar les coses de la discapacitat, volem manar, volem viure a casa, volem que les famílies no els costi tants diners tenir un fill o parent discapacitat, volem anar d'excursió i no haver de quedar-nos lluny de les coses interessants, volem amics i amigues, volem fer un cafè, un tallat o un gin …

Publicitat de la Joker R2 Ultra lightweight wheelchair

Els anuncis de les cadires de rodes ja són semblants a la publicitat que surt a la televisió dels cotxes. Hi posen imaginació, però també hi reforcen la visió tècnica del producte. És el cas d'aquesta cadira, però n'hi ha moltes d'altres que es publiciten d'aquesta manera. La indústria ortopèdica és ja un sector que està ple d'enginyers, matemàtics i computadores que dissenyen gairebé a mida del que demani el client. Són productes precisos, cars, d'alt valor afegit i s'hauria de potenciar que aquest sector tingués una bona presència aquí. No n'hi ha, o millor dit, hi ha molt poca cosa. Els preus d'aquestes cadires són també innaccessibles pels usuaris, lluny dels preus que estableixen les administracions públiques per afrontar equipaments que són absolutament necessaris. Els països que encapçalen el disseny i la investigació en aquest negoci també són els que financen sense recança als usuaris, de manera que puguin gaudir de la millor tecnologia pe…

Europa, un camí difícil

Àngela Merkel guanya, però perd. Perd la possibilitat de formar un govern més o menys solvent amb els d'SPD (Socialdemocracia) perquè tots han perdut molts vots. La pèrdua d'aquests vots han permès al partit mig nazi AfD entrar al Parlament amb 94 escons. Aquest partit té un programa de 73 pàgines i la veritat és que fa por. Fan un seguit de propostes que són dels anys 30 i 40 del segle XX, els pitjors anys d'Europa, els previs a la Segona Guerra Mundial amb arguments populistes i més o menys actualitzats a la situació que viu ara mateix Alemanya i Europa; expulsar a gent per raó de raça o religió, sortir de la Unió Europea, abandonar l'Euro, dinamitar-ho gairebé tot. És una opció molt perillosa que compta amb el suport de la ultradreta francesa i holandesa. El col·lapse de SPD s'afegeix a l'enfonsament del PSF i la situació dels partits socialdemocrates de la resta d'Europa. 
L'entrada de l'ultradreta alemanya al Bundestag no és una bona notícia. …

Manifestació dels CETS davant de Treball

El 27 de setembre, a les 12h i al davant del Departament de Treball i Afers Socials, diferents entitats representants del col·lectiu de persones amb discapacitat física, es manifestaran per expressar el seu malestar envers les retallades que han patit les subvencions dels CETs. La concentració l’encapçalaran la FECETC i ECOM (on MIFAS hi està representada), FEACEM, AECEMFO Catalunya, COCEMFE Catalunya, ASPAYM Catalunya, FESOCA i ASESCAT amb l’objectiu de protestar contra les noves polítiques que vol impulsar el Govern de Catalunya, unes normes que només garanteixen la subvenció del 50% del Salari Mínim Interprofessional que estableix la llei per als treballadors amb discapacitat amb especials dificultats i que exclou la majoria de persones amb discapacitat física, orgànica i sensorial, posant en perill el lloc de treball de prop de 7.000 persones.. Les entitats demanaran que es destinin els recursos necessaris per garantir la subvenció del 50% del Salari Mínim Interprofessional a tot…

Dinamarca

Borgen és una sèrie danesa que s'està emetent aquests dies en obert pel canal de la Vanguardia, el 8tv. No l'havia vist mai, no tinc televisió de pagament. No entenc el concepte de pagament en això de la televisió, de moment no ho veig necessari. La sèrie narra en un format de ficció les entranyes de la política danesa i el joc brut que s'utilitza per arribar com sigui al poder. En aquesta sèrie que s'emet els dimarts al vespre hi ha saraus de tot tipus i he llegit que té varies temporades. Em fa una certa gràcia que s'emeti Borgen en el moment que a Catalunya parlem sovint de Dinamarca. La Catalunya que volem serà la Dinamarca del sud, això ho hem llegit i escoltat moltes vegades. 
Dinamarca té una estructura administrativa i política interessant. És una monarquia parlamentaria i la seva cambra parlamentaria té 179 escons. La seva economia té una força exportadora molt alta, en productes i serveis de valor afegit. Té una renda per capita de gairebé 50 mil dòlars …

Seat 600

Avui he vist a TV3 que explicaven que el Seat 600 celebra el seus 60 anys. No n'estava al cas. El 600 és un cotxe especial. Petit, rabiós, espantós de línia però molt atractiu, és el cotxe que molta gent va somiar poder-ne tenir un. Quan els SEAT 600 ja eren vells servien per fer-hi algunes gamberrades i posar-lo en situacions difícils. En Roberto Sánchez, un enginyer industrial que estiuejava a les Planes va decidir un estiu, la veritat no recordo quin, que ja era hora de que aprenguéssim a conduir. Els seus fills i un servidor anàvem al circuït de Motocross de les Planes per aprendre a conduir. Teníem 13 o 14 anys i era tota una novetat per a nosaltres. Va ser molt emocionant. En Roberto va pujar des de Barcelona el seu SEAT 600 que tenia la matrícula B-522522 i amb tota la paciència del món ens van ensenyar a portar el cotxe. Jo crec que és l'edat perfecte per perdre la por, però convé fer-ho en llocs més o menys tancats, controlats i fàcils de fer-hi tombs en cotxe.
Recor…

Les goteres d'ADIF

Imatges en exclusiva de l'exposició que ADIF organitza a l'estació de RENFE de Girona quan a la ciutat  hi cauen quatre gotes. És fàcil de veure-la. Només heu de visitar-la un dia qualsevol que hi hagi una mica de pluja. Al vestíbul de l'estació hi queda instal·lada aquesta "performance" improvisada i autèntica. En aquest cas les galledes de disseny eren blaves, però jo ho he  pogut veure en altres colors. El blau té un toc d'autenticitat que altres colors no tenen. Les galledes de disseny tenen la funció de recollir l'aigua que cau del modern sostre, també de disseny, de no fa massa temps. L'estació va ser remodelada per l'arribada a la ciutat de l'alta velocitat, arribada que va ser lenta i carregosa, però que un dia va arribar-hi de debò. Per complementar l'exposició s'hi posen també uns senyals que adverteixen de que pots patinar-hi, que la veritat sigui dita hi queden molt bé. És made in ADIF, la principal operadora de trens i es…

Estiu 1993, camí de Hollywood

La pel·lícula de Carla Simon, Estiu 1993, ara també Summer 1993 representarà a Espanya dins de la selecció de cintes que la gent de Hollywood haurà de seleccionar per rebre un Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera. Queda encara camí, perquè ha de passar els filtres més durs. Tinc la percepció de que se'n sortirà, més que tot perquè Estiu 1993 és una obra interessant, diferent i molt innovadora. Crec que pot agradar fora d'aquí i els EUA especialment. Espero que la sort acompanyi a la Carla, seria un premi meravellós que s'hauria de celebrar en un format de festa grossa. 
Curiosament a les Planes d'Hostoles ja tenim també mig Oscar d'un noi que es diu Laurent Witz que és fill de Angelina Guterrez i a l'hora nét de Ramona Albareda, una dona que va marxar del poble amb la retirada Republicana de l'any 1939 i que es va establir finalment a prop de Cahors (Departament de Lot). En Laurent va rebre un Oscar per un curtmetratge d'animació que s…

La voz de Iñaki | Referéndum catalán: Ya no hay vuelta atrás

Sóc dels que penso que Iñaki Gabilondo és una veu periodística autoritzada, per l'estil, per l'educació i per l'encert dels temes que tracta. Porta molt temps parlant en el seu vídeo-blog del tema català, ho explica i detalla molt bé. Avui ha publicat aquesta reflexió i crec que val la pena compartir-la. A més ho comparteixo plenament. El primer d'octubre s'acosta i l'ambient comença a estar molt carregat. Tots disparen discursos i amenaces però ningú diu res nou que valgui la pena escoltar. Tampoc veig cap gest important, suposant que a hores d'ara n'hi hagués algun. La confrontació està servida i com diu Gabilondo tot plegat serà molt difícil de girar.

L'Agustí Reverter

L'Agustí Reverter és l'home del temps de les Planes d'Hostoles. Té les eines que necessita, però suposo que el més important és l'esperit que hi posa. Diàriament passa la informació allà on calgui, i la penja al Facebook i a les xarxes socials perquè la gent estigui al cas. Sabem diàriament la temperatura màxima i mínima del poble i el grau d'humitat i la cosa dels vents i la direcció que bufen. També penja una foto, gairebé cada dia. El segueixo i el llegeixo, és una manera de tenir les Planes més a prop. Moltes gràcies per ser-hi i felicitats per la feina que fas, sabent que la fas amb molt d'entusiasme. La foto d'avui diumenge és fantàstica, per això la penjo també. En línia.


Botxins nord-coreans

Els de Corea del Nord ja tenen la bomba de hidrogen. Es veu que era molt necessària tenir-la perquè la col·lecció no estava del tot completa sense aquesta peça. Aquesta matinada l'han inaugurada amb èxit i la presentadora habitual de la televisió nord-coreana ha donat la nova amb l'estusiame habitual. La dona a més ha dit que aquest tipus de bomba pot posar-se en un míssil de llarg recorregut al mateix temps que ensenyava una fotografia del gran líder al costat de la suposada bomba.
Aquest tipus de material és per tenir-lo de cara a l'aparador i no se'n pot fer cap mena d'ús. Ells ho saben, al igual que la resta de potències atòmiques del planeta. Tenir armes atòmiques serveix per formar part d'un club aparentment respectable, però poca cosa més. La guerra freda ens va demostrar que són armes que no es poden utilitzar perquè qui la llenci primer quedarà fora de combat en poca estona. El règim de Corea del Nord no és cap excepció. Hi haurà un grapat d'amena…

Plaça Marquès de Camps

L'any 2013 ja vaig escriure en aquest bloc que la Plaça Marquès de Camps tenia els establiments adaptats, gairebé tots. Fa un parell de dies vaig fer-hi un tomb -la tinc a prop de casa- i les millores ara són a l'epicentre de la plaça que s'ha reformat del tot. Els materials són molt millors, les rampes suaus i hi ha un espai important pel carril bici. Dels establiments de la plaça no puc donar cap novetat. Tots són allà mateix. El Deutsche Bank és l'únic establiment que no és accessible i la rampa del BBVA és millorable. No l'he pujada, però no en tinc cap ganes de prendre mal. Hi ha espai per millorar-la i el banc alemany podria ser una mica més alemany del que sembla, o sigui que ja és hora de tenir una entrada per a tothom. La Plaça Marquès de Camps és un lloc important per a la ciutat de Girona. Hi ha molt trànsit, molta gent a peu i en bicicleta i també és un punt d'arribada i sortida d'autobusos urbans. Que sigui fàcil d'anar-hi i de passejar-hi…

Dunquerke

La pel·lícula és bona, surts pràcticament tirotejat per tots costats, però hi ha un parell de detalls que aixafen una mica la història. Representa que estem a l'any 1940 i les primeres escenes de la cinta hi surt un carrer que està asfaltat de no pas massa. Les cases són pintades com ara i s'hi veuen cablejats telefònics d'avui en dia. En els primers instants de la pel·lícula no saps que estàs a l'any 1940 i dóna la sensació de que hi ha un tiroteig en una ciutat turística del nord de França, o sigui la Dunkerque d'avui dia.
També hi ha escenes que es veu el port de lluny. Hi ha grues que l'any 1940 eren totalment desconegudes i algunes naus industrials que s'assemblen més a la seu de Pescanova que no als edificis que en aquell moment havia d'haver-hi. La resta de la cinta està prou bé i no entraré en fer comentaris de contingut per no esgarrar la gent que vol veure-la. La part aèria està molt aconseguida, els Stuka alemanys eren perillosos i eficaços,…

Carril bici sota vies

Surto del cinema, de veure Dunkerque (què voleu que us digui...) i per tornar a casa he agafat el nou carril bici, de sota vies, il·luminat, dissenyat per Maria Mercè Corominas i gairebé puc dir que ha estat el millor de la pel·lícula. Per fer-hi un tomb en cadira de rodes està molt bé. Fàcil de fer, també està ben senyalitzat i els llums tenen la seva gràcia. La Mercè va dir-me que imitaven les catenàries de les vies del tren i he de dir que és original. Poder travessar gairebé tota la ciutat per carril bici és un avanç i al meu entendre s'ha d'anar potenciant. Fer-ho per sota les vies és també un encert, projecte que va tenir el suport del Grup Municipal Socialista del que jo en formava part, en el Ple que va tractar-se la posta en marxa d'aquest projecte. Us penjo una fotografia feta mentre hi passava, tot just fa un quart d'hora. Procuraré fer-lo en handbike.

Trump, prescindible

El senyor Trump és President dels Estats Units des del mes de gener i no hi ha dia que no digui una tonteria o varies en poca estona i totes a través del Twitter. No hi ha manera de saber quina és la seva línia política, suposant que en tingui una. A part de les seves xavacanades i la seva evident falta d'educació no hi ha dia que no amenaci algú país, dirigent o empresa determinada. L'home no sap ni té cap categoria a l'hora de lamentar un atemptat com el de Barcelona. No sabem tampoc quin és el grau de satisfacció dels seus administrats, no hi ha possibilitats d'averiguar-ho perquè ell mateix n'impedeix la seva difusió. Per primera vegada a la història, un President dels EUA menysté sense contemplacions la llibertat de premsa, precisament del país que fa bandera de les seves llibertats.
Però de tot el hem viscut fins ara, el més preocupant és la inflamació que el mateix President fa de les polítiques racistes, de xenofòbia, donant suport explícit als moviments s…

Periodisme de secà

El mes d'agost sempre va fluix de noticies. Lamentablement aquest any això no ha estat així, tot just fa una setmana dels atemptats de Barcelona i Cambrils que ho han alterat tot i a tots. He llegit coses molt poc presentables, molt rancunioses, bastant fastigoses. Columnistes de poca pela, que viuen de generar opinió i la generen al preu que sigui. Han barrejat el tema de l'atemptat amb la qüestió catalana, de molt mala manera. Se'ls en fot del tot si fan mal, si generen confusió, per tant tampoc se'ls demana cap mena de veracitat. Gent bastant miserable, la veritat sigui dita. No hi ha cap capacitat d'informar amb rigor i sense voler entendre res, que no vol dir -evidentment- que justifiqui res, només faltaria. 
Els tertulians de les emissores de ràdio i televisió tampoc han quedat curts. Hi ha un grapat d'indocumentats que opinen a tort i a dret, donant lliçons de tota mena de com s'ha de gestionar una qüestió d'emergència com les que hem viscut aqu…

El tros que no s'acaba

El Parc Central no s'acaba, no hi ha manera. Queda un petit tros davant de l'entrada de l'AVE-TGV i ara també de la nova terminal d'autobusos. Fa uns dies hi treballaven més o menys. Sense massa afició, però s'hi veia gent fent alguna cosa. Ara ja fa dies que els que feinejaven ja no hi són. Deuen reposar, suposem. Cada tros d'aquest Parc Central té els seus començaments, les seves mitges parts i els seus finals, en generals llargs i farragosos. És una obra que no s'acabarà en anys al pas que anem. Seguir les obres comença a ser una cosa que anirà enganxada a les generacions familiars, serà difícil veure-ho acabat. Ho dic amb una certa sorna, però és el que hi ha. Sense exagerar massa, de debò.


Fils i paisatge

En el món de les comunicacions també hi ha un cert predomini de les subcontraccions i això al final repercuteix en el paisatge urbà. Les grans companyies guanyen espais per cablejar i opten per deixar aquesta feina a mans d'altres empreses especialitzades, que opten per sectoritzar la feina, segons les ciutats. Un cop s'ha arribat a la ciutat que s'ha de cablejar, subcontracten els carrers a altres empreses locals i finalment cableja algun parent llunyà, o sigui; "Cables Manolo y Cuñado". El resultat final està a la vista de tothom -podeu veure la fotografia que penjo- i quan alguna cosa falla és difícil saber quin fil és el que surt de casa i quin és el del veí. 
Esperem que les noves tecnologies que s'anuncien per no massa tard acabi amb aquesta pràctica d'empastifar les parets dels edificis i podem prescindir de tota aquesta "maranya" de fils que pengen per tot arreu i que jo diria que la meitat ja no serveixen per a res. Les companyies tele…

Ripoll

En aquests moments cal donar suport a la gent de Ripoll. Lògic que existeixi una certa confusió, però també han de rebre ànims de tots els catalans, ara més que mai. Ripoll és una ciutat petita, fàcil de viure-hi i d'integrar-s'hi. Crec que la comunitat musulmana està integrada en aquest municipi; molts d'ells porten anys allà i les noves generacions són catalanes del tot. Els autors de la massacre de Barcelona eren d'allà, fàcils d'entabanar, de manipular i els temes religiosos són una de les maneres més freqüents de fer-ho. Un imam amb fosques intencions ha estat -sembla ser i pel que expliquen- el que va manipulat a uns vailets fluixos, poc valents, amb poques perspectives de futur, i un grapat de coses més que ara mateix no coneixem. Les administracions públiques i la societat civil organitzada ha d'implicar-se profundament en els temes educatius, culturals i procurar que els nostres joves -siguin d'on siguin- tinguin la força suficient per tirar endav…

Barcelona, 17 d'agost

Molta ràbia, molta tristesa pels fets d'avui a la capital catalana, Barcelona. Molta força per la ciutat de Barcelona i per Catalunya, segur que superarem els fets d'avui dijous 17 d'agost de 2017, una data que quedarà a la nostra memòria per sempre. Molta tristesa també per les víctimes que avui han mort a les Rambles de Barcelona mentre passejaven i gaudien d'aquest diu d'estiu. Esperem de tot cor que els ferits tinguin tota la força del món per recuperar-se. Molta indignació per la ignorància dels autors de l'acte terrorista, per la seva mala fe, per criminalitat, per la seva covardia i per no  saber i entendre que és necessari respectar la vida i la llibertat dels habitants d'un país lliure. Espero que els detinguin i els caigui tota la justícia al damunt. En aquests moments també cal donar tot el suport als Mossos d'Esquadra i a tots els cossos policials i sanitaris que hi estan treballant. Moltes gràcies per ser-hi.




El Monarca de la Sombras de Cercas

Fent crítiques literàries sóc molt dolent. No sé fer-les. Puc dir si un llibre m'ha agradat o no, i poca cosa més. Avui he acabat el darrer llibre de Javier Cercas, gironí d'Ibaherando, que s'anomena "El Monarca de las sombras" una barreja d'assaig i narrativa que m'ha enganxat des del primer moment. És la tècnica de Cercas la que segurament funciona amb facilitat i m'entusiasma l'interès de l'autor en la recerca dels fets. En aquesta recerca permet -en certa manera- que el lector l'acompanyi i en dóna detalls d'una manera que gaudeixes de forma especial allò que ens vol explicar l'autor. En aquest cas és la història del seu Avi-Oncle i el fet que sent molt jove marxés a la guerra. Tot això envoltat del poble de Ibahernando (Càceres) i forces passatges de guerra que acaben a un poblet de la Terra Alta que és diu Bot i que jo desconeixia absolutament. 
En Cercas ens relata una història de la Guerra Civil Espanyola, una catàstrofe d…

Innerland Projekt

En Francesc Ramírez, company de MIFAS i amic des de fa molts anys és un home que trenca barreres, fa de trenca-gels des de fa temps i ara és un dels promotors de la nova associació Innerland Projekt que té com un dels seus objectius la dansa per a tothom, que realment s'anomena Dansa Inclusiva. En aquest sentit, els seus màxims responsables faran una xerrada a la gent de MIFAS, oberta a tothom que vulgui. Serà el proper dia 25 de setembre, al CAI de MIFAS, del carrer Empúries, 31. A les 19,00 hores. Serà interessant veure aquesta experiència i s'haurà de procurar que la gent s'hi enganxi, sigui com sigui, tingui l'edat que tingui. En altres països la dansa és una disciplina molt respectable i és una forma d'expressió artística que aquí no ha tingut massa recorregut. Cal estar pendent d'aquesta proposta innovadora, segur que val la pena.




2017 World Dwarf Games

Aquestes són les imatges de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Esportius Mundials de gent de Talla Baixa que s'està celebrant en un poble de la província d'Ontario, a les afores de Toronto (Canadà). Hi ha una delegació espanyola i catalana, formada per 6 persones, dels quals 4 són catalans. Hi practicaran tot tipus d'activitats esportives i tindran la seva importància en tennis taula i natació. També s'han apuntat a unes quantes pràctiques més. La delegació d'aquí està formada per gent que està inscrita a Sports PTB, sent en Joan Pahisa el seu President i màxim responsable. Fa uns quatre anys ell va ser l'únic representant. Són un jocs que hi participen països que creuen en la integració de les persones amb tot tipus de disminució física, alguns d'ells de manera molt destacada com Estats Units, Canadà o Regne Unit. La resta de participants són delegacions petites. La majoria de països del món no hi són presents, perquè això de l'esport i la disca…

Turismofòbia i variants

Molta gent ha de fer vacances durant el mes d'agost. No té massa opcions, per la feina, per la mainada, la resta de la família, etc.. Agost és el mes les vacances i per tant també d'anar a llocs turístics, amb molta gent, cridòria, preus exagerats, taules difícils i totes aquestes coses que són tant agradables. Els turistes visiten Catalunya i espcialment Barcelona perquè està a prop de tot arreu, hi ha bones combinacions aèries, també per carretera i perquè és una ciutat interessant, amb sol, platges i molta cultura.
La classe mitja treballadora europea visita Barcelona i es rebuda a bufetades seques a l'Aeroport (principal porta d'entrada) al trobar-se amb la gent d'EULEN que fan una vaga encoberta o descoberta, però que provoquen allaus de gent en els controls i accessos, sota la mirada indiferent d'AENA i amb un somriure per part d'aquí hauria d'arbitrar una situació greu com aquesta. No discuteixo si la gent d'EULEN tenen raó, amb el que cobre…

Estiu 1993

Finalment ahir vaig poder anar al cinema a veure "Estiu 1993" de Carla Simon. En tenia moltes ganes i la cartellera de Girona el títol ja havia caigut fa dies, de manera que vaig fer-ho aprofitant que estava a Barcelona, on la cinta es passa a 7 sales en aquests moments. Feia gràcia veure-la perquè la gent i el paisatge m'és conegut. La pel·lícula està rodada a la Garrotxa, de manera especial a les Planes i a Sant Feliu de Pallerols. Més enllà d'això, la història -que no coneixia- és bonica, autèntica i dura per la seva protagonista. La realitat és una mica diferent, diu la Directora, però considero que havia de ser complicada per una noia tant menuda. Estiu 1993 és una molt bona pel·lícula, suposem que el començament d'una directora que promet i que ens donarà més treballs i no tinc cap dubte que seran també generosos en les formes i la senzillesa que tant sovint trobem a faltar a les històries que ens porten al cinema. Moltes felicitats. Més enllà del paisatge…

Manifest del sector de la Discapacitat Física a Catalunya

Les entitats de la discapacitat física, sensorial i orgànica denunciem la manca d’equitat en el tracte cap als nostres col·lectiusEls CET’s no es poden convertir en entorns assistencials, desvirtuant així l’autèntic objectiu que siguin unitats de transició al mercat ordinari de treball
--Barcelona 25 de juliol 2017. Les entitats representatives dels Centres Especials de Treball de les persones amb discapacitat física, sensorial i orgànica: AECEMCO, ECOM, FECETC, FEACEM Catalunya, AECEMFO, COCEMFE, ASPAYM i FESOCA, volem denunciar la retallada encobert de recursos econòmics del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya El Govern de la Generalitat ha dut a terme una retallada dràstica dels ajuts als Centres Especials de Treball (CET) que afecta fonamentalment a les persones amb discapacitat física, sensorial i orgànica, i posa en risc de sostenibilitat d’un gran nombre de CET i la continuïtat dels llocs de treball de les persones amb discapacitat. La…

Bona economia, malgrat tot

Que l'economia catalana creixi ràpidament i que ho faci especialment en el sector de les exportacions és un molt bona noticia. I la veritat, té un mèrit immens. Qui crea llocs de treball són les empreses, els emprenedors, els autònoms, el comerç i la gent que vol guanyar diners. També hi ha sector que creen molts llocs de treball i que són d'especial importància; el sector social, l'atenció a les persones i de forma molt especial el sistema logístic i energètic. El sector públic -tot el que penja de l'administració a Catalunya- suposa només un 9 per cent de la massa treballadora. És una bona xifra, tot i que s'hauria de refinar i potenciar-lo en les àrees d'ensenyament i salut. Tots els esforços que no vagin en aquestes direccions són camins per perdre el temps i diners. Les economies dels països avançats, que són aquells que ens mirem amb una certa enveja, treballen durament en les línies que he mencionat, bàsicament perquè porten valor afegit i desenvolupen …