Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

25 anys d'AVE

A mi l'AVE m'agrada, em sembla un gran invent. A l'any 1983 vaig veure a la televisió que els francesos obrien la línia Paris-Lyon i que anaven a 300 quilòmetres per hora. Allò tenia molt bona pinta. Aquí l'AVE va arribar a l'any 1992 a la línia Madrid-Sevilla amb l'excusa de que a Barcelona hi arribaria tard o d'hora, perquè era la ruta lògica, però que s'estimaven més obrir la cosa aquesta per anar a Sevilla. Vaig poder-hi anar molts mesos després. Jo no vaig anar a l'Expo92 tot i que en aquell moment vivia a Madrid i tenia tot aquell sarau més a prop. La meva primera ruta va ser Madrid-Còrdova, en classe turista i recordo que era pels vols de la Feria d'Abril de Sevilla. El tren anava ple i a la cafeteria hi havia molt de xivarri; un grapat de gent que reia i parlava amb la veu ben alta. Eren la Lola Flores, la seva germana i estaven envoltats d'un grapat de gent. A certa distància també vàrem riure. Nosaltres baixàvem a Còrdova per veur…

Banca mòbil vs clàssica

Orange és una companyia de telefonia mòbil, segona a Espanya i primera a França. Aquesta gent ha decidit que a partir d'ara també seran un banc especialitzat en finances a través dels dispositius mòbils. Es posaran en marxa el proper dia 15 de maig a França i poques setmanes després iniciaran la seva activitat a l'estat espanyol. No és cap novetat, però és una incursió directe des de les empreses que no són bancàries. A més, sembla que els usuaris no seran afussellats amb comissions d'aquelles que surten a les lletres petites del sector bancari i que tothom diu que no vol pagar, però acaba pagant, una qüestió important a diferència de la banca clàssica.
El BBVA i Caixabank són les dues entitats espanyoles (líders també a Catalunya) que dominen la revolució tecnològica a través d'internet, mòbils inclosos, però les noves entrades d'operadors mòbils especialitzats poden provocar encara més problemes al sector bancari que ja està molt tocat. En el diari Expansión vai…

Puigpardines a tot color

Un tomb per la Vall d'en Bas. M'arribo gairebé a Puigpardines, una veinat d'aquest municipi que és un conglomerat de municipis petits, encapçalats per Sant Esteve d'en Bas que és allà on està l'Ajuntament de la Vall. Havia plogut una mica i per tant la tarda estava grisa, però també amb els seus colors, especialment els primers grocs de la colza que a la primavera alegra molt els camps. La Vall d'en Bas en un lloc per viure-hi, si veuen cases espectaculars i sembla que la gent està contenta de tot el que els envolta. A més, tenen Olot a quatre passes, de manera els serveis essencials també estan a tocar, tot a prop però al mateix temps lluny de sorolls i estralls. A més, des de fa uns anys tenen molt bona combinació amb la Plana de Vic i també amb Barcelona. La Vall d'en Bas a més va tenir, fa uns anys, l'esperit d'unificar-se per ser més forts i poder ser un dels termes municipals més extensos de la Garrotxa. El paissatge en aquest indret no falla…

L'andana 4

A l'estació de Girona hi ha via 4 i andana 4. És una andana per fer bonic perquè mai hi passa cap tren. És la única que té amplada europea i teòricament hi podria passar-hi trens amb aquestes característiques d'amplada, és a dir, els AVE, els TGV i també els ferrocarrils francesos de la SNCF que mai han arribat a la ciutat de Girona. No sé quin objectiu té el fet de que només tingui aquesta amplada, i ara, suposo que ningú ho sap. Les estacions depenen d'això que se'n diu ADIF i aquesta empresa mai sap res. I si ho  saben no ho diuen. Això a Girona ho sabem bé, perquè després de 8 anys d'obres encara s'ha d'entregar el Parc Central, tot i que sembla que això ja avança, es desconeix realment com avança i si algún dia s'entregarà a la ciutat tal i com va dir ADIF, RENFE i el Ministeri i tota cuca que ha tingut alguna responsabilitat en aquestes coses. 
L'Andana 4 fa pena. Hi ha una part de la via que hi surten herbes, males herbes, i també hi ha un t…

Qüestió de rampes

Dos exemples d'eliminació de barreres arquitectòniques a la ciutat de Girona, just al centre. El Punt Roma és una botiga molt concorreguda i abans hi havia un graó considerable. Han fet reformes generals i han aprofitat per fer-ho accessible. Els felicito per fer-ho, dient que ja ho havien d'haver fet al principi, però val més tard que mai. L'altra fotografia que penjo és del carrer Barcelona, 23 també de Girona ciutat. En aquest edifici hi ha domicilis particulars, però també negocis; una gestoria important i alguns despatxos professionals. És una pífia de primera. Per fer aquest tipus de rampa no cal fer res, i així eviten fer riure. Fer accessibles els espais, els edificis a l'any 2017, encara és difícil i sovint veus millores importants, però també coses molt mal fetes. En fi, suposo que l'Ajuntament també hauria de dir-hi la seva, no crec que hagi dit res en el cas del carrer Barcelona, 23 si ho hagués fet, també tindrien la seva quota de responsabilitat. 

Moonlight

Ahir vaig anar a veure la pel·lícula "Moonlight" al cinema Plaça de Girona, era la darrera sessió d'aquesta cinta a la ciutat, avui ja no la fan. Érem pocs espectadors, jo diria que a la sala amb una capacitat de 193 places, només 6 entrades venudes. És una història difícil dins d'un entorn encara més difícil i passa a l'estat de Florida als Estats Units, la forma d'explicar-la i el muntatge fa pensar més en una cinta europea. M'ha agradat poder-la veure. La banda sonora d'aquesta pel·lícula és molt bona i aquí la penjo, la que he trobat a través de Youtube. Per tornar-la a veure haurem d'esperar que la pengin a internet o a través de les plataformes que posen novetats de cinema.

Un Pub de Lleida

Llegeixo als diaris digitals que un Pub de Lleida no permet l'entrada a un grup de 14 persones que són discapacitades, afectades de Síndrome de Down. Es veu -llegeixo- que ja havia passat fa uns dies i que a la resta de la clientela els incomodava, no se sentien bé. La primera vegada els van dir que dins del local hi havia una festa privada i així va acabar tot, però aquest cop sembla que se'ls ha vist les intencions definitives i, per tant, no han pogut entrar. Això de la integració està molt bé, però aquí no, aneu a integrar-vos a un altre lloc. No sé si els hi han dit això, però més o menys és el que deuen haver pensat; en qualsevol cas és una versió optimista que escric jo, potser no saben què vol dir això de la integració. 
Deia la Maria José Vàzquez (1951-2011), quan era presidenta d'ECOM, que calia treballar fort el tema dels accessos a la cultura i a la normalització. Entrar a un museu, a un cinema, a fer unes canyes, etc... era la feina que s'havia d'apro…

Colors de Putin

A a la Federació Russa aquesta imatge és il·legal. No es pot publicar ni tampoc difondre per cap mitjà. Les autoritats diuen que és una foto semblant al ciutadà Putin i que dóna una imatge que no correpont amb la seva orientació sexual que es veu que és l'estandar. La seva publicació pot generar problemes i sembla que alguns habitants d'aquell país ja n'han tingut. En canvi és legal i totalment acceptable penjar fotos de Putin amb el President sirià que és una bona persona que gasseja a la seva població de tant en tant, suposo que tot plegat són costums encara que la majoria dels habitants d'aquest planeta ho considerem una d'aquells coses que se'n diuen passar dels drets humans.
Putin s'ha emprenyat amb això de l'atac americà a la base siriana, o això expliquen, perquè en Trump (que també té un grapat de fotos de tots colors i no pot fer-hi res) va telefonar-lo abans per dir-li que si tenia alguna cosa en aquell lloc el millor que podia fer és treure-…

Renda 2016

Comença avui la campanya de la renda de l'any 2016, a presentar fins a finals de juny d'aquest 2017. Com sempre aprofito per demanar a la gent que llegeix aquest bloc que marquin la casella del 0,7 per cent a "Altres fins Socials"; que no se'n descuidin de fer-ho, i que aquesta és compatible també en marca el 0,7 per l'església catòlica. Ara mateix no puc dir massa res d'allà on van els diners d'aquestes partides, més enllà de tot el que publica la premsa. En el cas de Girona puc dir, això sí, que és la demarcació que més marca el 0,7 a "Altres fins Socials", juntament amb Barcelona i amb destacada diferència d'altres províncies de l'interior.
La Generalitat de Catalunya fa molts anys que demana que aquests recursos siguin transferits directament als pressupostos del Govern i té raó en part, més que tot perquè les competències en matèria de serveis socials fa anys que aquí estan transferides, en concrets des de 1983. Sempre ha exist…

Bancs i banquers

El Popular diu que revisa els seus comptes i amplia les pèrdues amb més de 600 milions d'euros. El Banc d'Espanya no ha dit res. Francament, no sé quin és el paper del regulador espanyol. Amb aquests canvis comptables i d'estructura interna, el Popular ha entrat en la desgràcia definitiva. Els seus accionistes han perdut més del 90 per cent en poc temps i l'antic president i màxim gestor ha sortit amb un grapat de milions d'indemnització. Suposo que els seus accionistes tindran que dir-hi alguna cosa en la propera Assemblea d'accionistes del grup del Banc Popular.
S'haurà de veure com se'n surt aquest banc històric amb una destacada presència a Catalunya, fundat en el seu moment per gent catalana. Després d'aquest capítol que podria acabar molt malament, la banca espanyola ha de decidir com vol configurar la seva arquitectura. No crec que quedin més de cinc bancs en total, potser menys i tot. Santander, BBVA i Caixabank són menys vulnerables, la re…

Salvador Pàniker

Salvador Pàniker ens ha deixat a l'edat de 90 anys, després d'una vida llarga d'experiències que a més sabia explicar com ningú. Aquí podeu veure el vídeo del programa (S)avis de la Televisió de Catalunya, una entrevista que va fer-li Josep Puigbó i que val la pena veure. Pàniker era enginyer, editor i un home de gran cultura, també un home que sabia enllaçar orient i occident. Va ser un dels grans defensors del dret a morir dignament, president una entitat que va presentar diverses propostes legislatives, ben explicades i argumentades, respectant sempre el dret a la llibertat individual. Escoltar-lo era un plaer, llegir-lo gairebé necessari. Si cliqueu el seu nom, escrit al principi d'aquest post anireu directament a l'enllaç del programa.

Gibraltar again

Els espanyols consideren una anomalia el tema de Gibraltar. Els anglesos per la seva banda diuen que el Tractat d'Utrecht és vigent i encara que Gibraltar sigui un país de contrabandistes la sobirania no es discuteix. Aquest sarau s'ha complicat amb això del Brexit, ningú sap què passarà i el govern espanyol a través del seu Ministre d'Afers Estrangers ha dit que en una hipotètica independència d'Escòcia potser Espanya no posaria problemes per donar-li entrada a la UE. Això passa perquè els espanyols aprofiten la situació confusa de Gibraltar dins del paquet Brexit que s'ha de negociar durant els propers mesos, després de que la PM Theresa May hagi activat la sortida del Regne Unit de la UE. L'estratègia espanyola i anglesa és de marejar al personal. El tema català i escocès és i serà utilitzat pels governs de Madrid i Londres per entrar en una roda de discussions que finalment acabaran igual que fa més de 300 anys, és a dir, en res. Gibraltar ha de ser el que…

Dulce Pontes al Palau

Feia molt de temps que no escoltava en directe a Dulce Pontes, la veu més internacional de la Música portuguesa que d'entrada no és poca cosa. Va ser ahir al Palau de la Música Catalana a Barcelona, convidat per una Fundació que promociona que les persones amb discapacitat gaudeixin de la música, un projecte interessant que m'agradaria que s'estengués a Girona, més que tot perquè conec molta gent que hi aniria a part del bon programa musical que també tenim aquí. Ho comentaré als seus responsables, a veure si poden fer-hi alguna cosa.
La Pontes va presentar el seu nou disc que s'anomena "Perenigraçao 2017" i com és lògic va triomfar. Vaig llegit un parell de dies abans que a ella cantar al Palau l'emociona molt, és un espai molt adequat per presentar el treball que ha fet. Estava força ple i va presentar-nos algunes de les seves peces noves. Al final, ja en temps de propina va repassar un parell de temes coneguts, de sempre que van fer que el públic sort…

Britain

Els britànics han vist com la seva PM ha signat la carta dirigida a la UE demanant el divorci. L'ha signada aquest matí i poc després ha comparegut davant dels Comuns per donar explicacions. Theresa May ha fet el que les urnes van demanar-li que fes. Però ella al igual que la classe política britànica sap que la campanya va estar farcida d'informació confusa, per no dir que tot allò que s'hi va exposar no era del tot cert. Els britànics volen sortir de la UE, estan en l'error però convençuts. Suposo que es veuen capaços de navegar en solitari o agafats de la mà del seu soci polític més important, els Estats Units. Lamento aquesta decisió, no és el mateix una Europa amb ells que sense ells. Els britànics donen a la Europa que volem alguns retocs que són interessants, i la història un cop més està plena d'exemples. Crec que és un error que costarà molts anys reparar i els perjudicats soms tots. 
En la seva compareixença la PM britànica, Theresa May té tics que recor…

Anuncis coneguts

Rajoy ha vingut a Catalunya i ha dit que invertirà 4.200 milions d'euros per posar al dia els trens, les rodalies i les carreteres. Ha estat acompanyat dels habituals i la notícia ha saltat a mig matí com una de les grans solucions al problema català. És una sortida, bé, en qualsevol cas una proposta de sortida del nyap en què estem instal·lats tots plegats. De tota manera això de les inversions són música que ja hem escoltat en moltes ocasions, també d'altres presidents espanyols i és veritat que el nivell d'execució d'aquestes obres pendents han estat molt baixes. 
A les comarques de Girona tenim una malaltia permanent que s'anomena Nacional II i que és gairebé l'únic tram d'aquesta carretera que està sense arreglar. Les obres d'aquestes traçats pendents són ja una broma de mal gust. El tram Girona-Caldes de Malavella va fer-se en 8 anys; la majoria de la gent pensa que això és una presa de pèl. A Tarragona passa una cosa semblant amb la N-340. Jo no…

MIFAS guanya al Gran Canària

Tres instants del partit de bàsquet en cadira de rodes d'ahir dissabte al Pavelló de Fontajau de Girona (pista annexa) on la gent del MIFAS va guanyar a l'equip de Gran Canaria 39 a 28 en un partit de la primera divisió espanyola. L'equip de Girona va guanyar des del primer instant, superant amb facilitat als canaris sense massa dificultats. Va ser un partit ràpid, elegant i sense cap incident. L'esquadra de MIFAS que entrena Carles Bermúdez estava motivada i va fer un joc elegant amb algunes jugades francament bones. Va ser una bona oportunitat per poder veure bàsquet en cadira de rodes a la ciutat de Girona, després de que el MIFAS hagi reprès l'activitat esportiva del bàsquet. També s'està treballant per poder tenir un equip en el futur mitjançant l'escoleta que MIFAS està potenciant. 



60 anys de la Unió Europea

Ahir la Unió Europea va fer 60 anys. Suposo que encara són pocs, però de moment és el millor projecte que Europa ha tingut mai. La Unió Europea està passant per hores baixes, és cert, és una unió criticada, discutida, refusada i maleïda, especialment per aquells que avui representen els que la cremaven fa 80 anys. Els populismes de dretes, d'esquerres i del mig que tant critiquen a la Unió Europea són els hereus de la intolerància que va provocar milions de morts a tot el continent europeu, amb la xenofòbia, el militarisme i la incapacitat de veure més enllà del seu propi nas. Tot això per no parlar de les guerres civils prèvies abans de la Segona Guerra Mundial. Europa és bàsicament un projecte de pau i de convivència, formada per moltes cultures, moltes maneres de fer i és també un projecte social i econòmic. Amb aquestes raons n'hi ha ben bé prou per felicitar-se d'haver arribat al 60è Aniversari.
Ara bé, Europa està allunyada dels seus ciutadans. És un projecte que va …

Summer 1993 (Estiu1993)

Tràiler de la pel·lícula "Summer 1993" (Estiu 1993) escrita, dirigida i viscuda per Carla Simón. És la experiència vital d'ella mateixa, quan era petita i va haver de ser adoptada pel seu oncle que vivia a les Planes d'Hostoles. Ella era una nena de ciutat que havia quedat orfa i l'entorn, el paisatge i tot el que l'envoltava era nou, era també una situació personal molt complicada. La pel·lícula va tenir un dels principals premis de la Berlinale d'enguany i ara també ha triomfat al Festival de Cinema de Màlaga. Sembla que arribarà a la sales comercials a partir del proper mes de maig. Tinc ganes de veure-la, té molt bones crítiques i lògicament em fa gràcia que sigui una història més o menys propera. 

COCEMFE, gairebé un any després

Aviat farà un any que Anxo Queiruga va ser nomenat nou President de COCEMFE, la que fins ara és la principal organització de la discapacitat física a Espanya. El President sortint va deixar l'organització en una situació difícil, més que tot perquè hi ha un grapat de qüestions que la Confederació va deixat en mans del CERMI, que és l'entitat que agrupa a la totalitat de la discapacitat. Davant la passivitat de COCEMFE i de forma especial del seu anterior president, el CERMI s'ha convertit en el màxim negociador davant l'Estat en les principals reinvindicacions del sector, independentment que la majoria de mancances del gremi afecten a la discapacitat física, i aquests siguin dins del sector el més important en xifres absolutes. Dins del CERMI hi ha l'ONCE que utilitza aquesta passarel·la de forma molt pràctica i eficaç, una habilitat que COCEMFE no ha sabut aprofitar gairebé mai, en detriment del seus representats.
Però dins de COCEMFE hi ha altres temes preocupan…

PyeongChang 2018

Els propers Jocs Paralímpics d'Hivern es faran a Corea del Sud, concretament a PyeongChang i aquest és un dels vídeos promocionals que els organitzadors presenten per fer-ne una mica de promoció. Els Paralímpics d'Hivern són més difícils de veure, bàsicament perquè són esports de neu i el seu entorn i els països participants són aquells que fa anys que treballen amb l'esport de persones discapacitades i sobretot aquells que s'ho creuen. A part d'Estats Units, Canadà, Nova Zelanda, hi tenen una presència destacada alguns països europeus com Suïssa, Noruega, Alemanya i Suècia. Els anglesos també hi tenen una bona participació i la resta és merament puntual. L'estat espanyol hi envia alguns representants, però queda clar que l'accès a aquests esports és molt excepcional. A casa nostra també és possible fer activitats com l'esquí, però és molt car i això desanima molt a gent que podria dedicar-s'hi. En qualsevol cas, el vídeo que han fet els coreans és…

Rolling pants

En el darrer post parlava de negocis, doncs bé, aquí n'hi ha un de nou. Es tracta de la moda especialitzada per a persones amb mobilitat reduïda que anem en cadira de rodes. Aquesta empresa alemanya els comercialitza i fa un anunci que penja a internet. Sembla bona idea i haurem de fer-hi un cop d'ull amb més tranquil·litat. També podem preguntar-ho al model de l'anunci, que és de casa, de Girona. En Francesc Ramírez és un crac que fa moltes coses que valen la pena. La idea bàsicament és trencar barreres, estereotips i això ell ho fa perfectament. El felicito per la seva feina i per fer de model en aquest anunci alemany. Quan me'l trobi ja m'explicarà això dels pantalons i de la roba adaptada, i com funciona aquesta nova iniciativa.

Una notícia econòmica

Fa uns dies la premsa a gironina es parlava que el centre comercial "El Corte Inglés" ampliaria les seves instal·lacions a Girona. La regidora Glòria Plana ho celebrava al mateix temps que donava la seva opinió sobre el tancament de C&A i Cortefiel. La notícia era molt genèrica, ho explicava molt de passada, però feia dies que la premsa econòmica espanyola parlava de que la gent de "El Corte Inglés" tancaria la seva marca de supermercats Hipercor i que tot quedaria integrat sota una mateixa i única marca. Aquesta nova situació dels grans magatzems s'iniciaria a Girona, Pozuelo de Alarcón (Madrid) i Marbella (Màlaga), tres llocs que l'empresa considera d'alt poder adquisitiu. El Corte Inglés passarà a ocupar les dues plantes que l'Hipercor té a la seva gran botiga de Girona, però això no vol dir que hi hagi una ampliació, sinó una substitució d'una cosa per l'altra. 
Fa gràcia que la part política de la notícia només recull una part, o s…

IBERIA i Catalunya

Les coses clares, no tinc cap interès per ser client d'IBERIA. Va ser durant un grapat d'anys una companyia aèria sectària, manipuladora i plena de gent amb un grapat de privilegis. Quan era pública era una vergonya i mai va tenir cap interès en connectar Girona amb altres destinacions, quan ho feia amb aeroports que no tenien ni la meitat de trànsit que el nostre. En el cas de l'aeroport de Barcelona, IBERIA va voler-lo utilitzar com una terminal allunyada de l'aeroport de Madrid i no va permetre que des de la capital catalana hi haguessin connexions a destinacions que podien haver estat rendibles des del primer dia. Per acabar-ho de rematar, els accionistes de referència des de la seva privatització varen ser El Corte Inglés i Caja Madrid. IBERIA va fer de tap a l'aeroport de Barcelona i fer créixer el de Madrid al preu que fos.
Quan va néixer Vueling varen descobrir que les connexions entre Barcelona i la resta d'Europa eren molt importants, fins i tot a de…

Beethoven via Dudamel i a Barcelona

En Gustavo Dudamel (1981) ha fet, està fent, una marató de Beethoven aquesta setmana a Barcelona, al Palau de la Música Catalana, tocant les nou simfonies d'uns dels millors compositors de la nostra història. Ho ha venut tot, però a més, a través del Diari EL PAÍS ho podem veure en directe cada dia. Demà dimecres tocaran la darrere, la novena i m'imagino que després hi haurà alguna propina. Cap a dos quarts de nou del vespre podeu veure'l amb l'orquestra veneçolana Simón Bolívar a l'entorn incomparable del Palau. Més enllà dels saraus polítics i escàndols, el Palau de la Música Catalana està programant de fa temps un calendari ple d'esdeveniments de primera fila. Tot i que és una sala incòmode i nefasta per seure, ho compensa clarament la música que s'hi pot escoltar. En Dudamel hi dirigeix sovint perquè segons ell, és un lloc especial. I ho és.

Salut catalana

Els americans varen votar el passat novembre, volien canvis i ara ja els tenen. Avui llegeixo als diaris que la reforma sanitària de Trump deixa a 24 milions de nord-americans fora del sistema de salut. Des d'aquí és difícil valorar com reaccionaran els ciutadans, no és fàcil fer-ho perquè el sistema europeu de protecció és en essència molt diferent al nord-americà. Segurament Trump ho vendrà com un gran èxit i també com una de les promeses que ha complert. Suposem també que hi haurà molta gent aplaudint la decisió perquè el concepte de solidaritat d'aquell país s'acaba quan pengen la bandera en un pal mentre canten l'himne nacional. Aquí en canvi teníem un bon sistema sanitari i ara la nostra classe política també volen que la ciutadania canti l'himne quan pengem la bandera d'un pal, un magnífic moment per desmuntar universalitzacions que han costat molts anys poder aconseguir i ara convenen privatitzar a tota màquina, desmuntar serveis i crear estructures pa…

FGC Accessibilitat

Els trens de la Generalitat que cobreixen el Vallès i algunes comarques de Barcelona té una accessibilitat bastant acceptable. Vaig poder-hi anar el passat dilluns i fer-ho amb cadira de rodes no és difícil. Els FGC han tractar de resoldre els temes d'accessibilitat des de fa anys i el resultat d'avui és satisfactori; també s'ha de dir. El fet de que la xarxa de Metro de la ciutat de Barcelona sigui accessible deu haver estat també una qüestió important. El que sigui accessible no vol dir que sigui sempre fàcil. Cada estació, cada parada és un món. Els temes més preocupants són sempre l'hora de pujar o baixar, i això depèn molt de l'espai que queda entre l'andana i el vagó del tren. En aquest punt hi ha diversitat i la mobilitat de la persona que és usuària és sempre diferent. Cadascú pot explicar l'experiència perquè al final és única i gairebé intransferible. 
Dins del vagó, els de FGC han guardat un espai per a persones amb mobilitat reduïda. Està bé. É…

Arquitectura mundial des d'Olot

L'estudi d'arquitectes RCR ha estat premiat amb el premi Pritzker 2017. Diuen els entesos que això és equivalent al premi Nobel dins del sector. La notícia ha saltat aquesta setmana perquè aquesta gent de RCR són d'Olot i a més treballen des d'Olot i jo m'atreveria a dir que a més ho fan des d'una visió molt olotina. Els seus projectes queden incorporats als entorns sense que hi hagin danys col·laterals. Ho fan també amb materials innovadors i amb una senzillesa tímida que gairebé sempre queda envoltada d'una certa elegància. Aquesta gent ha aconseguit el màxim reconeixament a la seva feina, i els seus dissenys estant donant la volta al món. Portar Olot i Catalunya a la resta del món és una notícia excel·lent. 
He llegit a molts diaris que aquesta gent varen tenir un canvi de concepte a partir d'una experiència de treball al Japó, sobretot amb la manera de treballar entre ells. Els seus edificis són apreciats a Catalunya, però també a fora, especialmen…

Nou Ruth Vela Gym

Quan ho tinguin tot en marxa ja faré unes quantes fotografies de tot el gimnàs, però avui era el primer dia i encara tenien coses pel mig del local, tot plegat quedarà normalitzat durant les properes hores i estarà en ple rendiment avui dijous. El nou Ruth Vela Gym està a l'Avinguda Sant Narcís 122 de Girona i les seves instal·lacions són maques, pràctiques i connecten amb la màgia que tenen les seves propietàries, la Ruth i l'Esther. En aquest nova etapa el Gym mantindrà la programació que tenia en marxa al carrer Juli Garreta i reforçarà més encara altres programes. Tot plegat s'anirà veient durant les properes setmanes. Avui hi havia emoció i el guirigall típic de les primeres hores de la nova casa. Allà estarem i contents de ser-hi.

Llaurar l'erm

No sé exactament quin moment viu el Procés, però amb els judicis a la corrupció que s'enceten i que agafen a diversos partits, especialment a l'antiga Convergència (ara Pdcat) no crec que estigui en el seu millor moment. Per altra banda, Artur Mas s'està movent amb intenció de tornar-se a presentar de President i això és el que em sembla que ho desconfigura una mica tot. Hi ha una certa mobilització popular a favor dels encausats per la consulta del 9N de l'any 2014, però aquests en les seves declaracions han jugat amb cartes una mica confuses. Des del meu punt de vista són dues coses diferents que s'haurien de desgranar de forma separada. Molta gent que no és ni ha estat de Convergència o com es digui ara, s'ha manifestat en contra dels judicis que s'han fet, però els seus autors estan segant l'herba per obrir-se camí cap al retorn de la política i a primera fila. Suposo que tot és ben legítim, però a mi la maniobra en sí, no m'agrada gens. Crec q…

Trasllat del Ruth Vela Gym

Sessió gairebé final de la classe "spinnig" d'avui al capvespre al Ruth Vela Gym, el meu gimnàs. A partir del dia 1 de març es traslladen a un nou local, a l'Avinguda Sant Narcís, 122, just davant de la benzinera de Cepsa i allà on l'avinguda fa cantonada amb la Carretera de Santa Coloma. No conec el nou local, però m'han dit que té molt més espai. La nova zona del Gym és fàcil d'aparcar, hi ha un grapat de carrers que és fàcil de fer-ho. A partir del dia 1 ja penjaré fotografies del nou espai. La Ruth i l'Esther fan una aposta molt interessant; guanyar espai, poder atendre més gent i mantenir enganxats a tots els que hi estem anant cada dia. És fàcil, perquè són gent molt especial i treballen cada dia amb molta il·lusió. En sóc client des de fa gairebé 4 anys i hi vaig amb el mateix entusiasme del primer dia. Felicitats per ser-hi, ens veiem el primer dia de març, començant una nova aventura i jo estaré encantat d'acompanyar-les.

Llargavistes per mirar al cel

Hem d'admetre que la NASA és l'agència de les bones notícies. La resta, les coses que venen d'Amèrica i especialment la política ja no val massa res. La d'aquí tampoc, per tant s'entèn perfectament que el millor que es pot fer ara mateix és mirar la Lluna i si tens màquines més sofisticades pots mirar una mica més enllà. Els de la NASA varen fer una roda de premsa per explicar que fa temps que treballen mirant al cel i que han descobert un sistema planetari que pot tenir semblances al nostre. Té un sol fred -diuen ells- i l'envolten fins 7 planetes que podrien tenir característiques semblants al nostre planeta Terra. També han explicat que tot aquest veïnat està a 40 anys llum d'aquí, de manera que això d'anar-hi a fer un tomb serà difícil durant un grapat d'anys. Diuen també que aniran informant i explicant coses noves quan tinguin més coses per explicar-nos de tot això que han descobert. És una bona notícia, però aquests veïns viuen molt lluny i …

I el MIFAS guanya al Mallorca

La pàgina web de MIFAS informa sobre la gent de l'equip de bàsquet en cadira de rodes, que representen a les comarques gironines a la lliga estatal d'aquest esport. Passo la notícia directament. Podeu veure calendaris, equip i més informació a www.mifas.cat 
MIFAS.---Válida sin barreras CB Mifas guanya de nou. Aquesta vegada contra el CD Discasport de Mallorca per un contundent 73 a 38, fruit d'un equip molt més experimentat que va marcar diferències des del l’inici del partit. Aquest cap de setmana, el nostre equip de bàsquet en cadira de rodes s’enfrontava, a casa,  contra el CD Discasport de Mallorca. El resultat fou un contundent 73 a 38 basat en la diferència de ritme en el joc i en l’experiència dels jugadors. Els gironins van saber pressionar a tota la pista provocant pèrdues constants per als joves balears i cistelles fàcils pels locals. En aquest partit, destaquem el debut de Salvador Huesca, segon entrenador des de principi de temporada i que s’incorpora de nou com …

Mèrit immens

Avui la premsa econòmica explica que les exportacions a l'estat espanyol han estat rècord. No ho diu clarament, però a Catalunya també. De fet, els catalans hem exportat a l'estranger un total de 65.141 milions d'Euros, la qual cosa suposa un 26 per cent de les exportacions espanyoles. És una xifra història i extraordinària. Sembla que pot créixer una mica més. La segona comunitat exportadora és la Valenciana. Ho dic, perquè això del corredor Mediterrani està en discussió, enmig d'un diàleg d'incompetents. Les dues comunitats exportadores per excel·lència ho són, i no pas per tenir carreteres bones o vies de tren que connectin els seus principals ports. No cal parlar de la Nacional II i tampoc de la N-340 (Tarragona) dos dels exemples més greus en matèria de carreteres. Convé recordar que anar de València a Barcelona per l'AP-7 és d'un cost inasumible per part de moltes empreses. Vull dir que al final les exportacions espanyoles surten d'aquí i del Paí…

Lenin Moreno

Ahir diumenge, els habitants d'Equador votaven i entre les opcions, la més oficial era la de Lenin Moreno, que fins ara ha estat vicepresident d'aquell país. Lenin Moreno va en cadira de rodes i és un home conegut i apreciat a l'Equador. No sabem si haurà d'anar a la segona volta, segurament sí, perquè aconseguir el 50 per cent dels vots és difícil. Lenin Moreno representa al partit que ha governat fins ara, encapçalat pel president Correa, un home que ha estat proper a la cosa aquesta de la qüestió boliviarana, tot i que ha estat intel·ligent i s'ha apartat quan la cosa ja desbarrava una mica., ho ha pogut fer perquè el país és ric en recursos naturals, especialment petroli i gas natural. Equador és un país que té a fora molta gent, Girona n'és un clar exemple, hi ha una comunitat considerable d'equatorians, tot i que en els darrers anys han anat tornant a casa seva.  Crec que és important que un candidat a la màxima autoritat d'un país sigui una pers…

Ens deixa en Carles Mont

Ahir a migdia va trucar-me l'Albert Carbonell, President de MIFAS per dir-me que ens havia deixat en Carles Mont (1947-2017). Sabíem que darrerament no estava massa bé, però la notícia no va deixar de sobtar-me. Em sap molt greu perquè havia tingut una molt bona relació dins de l'àmbit de la discapacitat. En Carles era soci fundador de MIFAS i podia explicar-te les aventures que va suposar tirar endavant l'organització, que avui compte amb 38 anys i més de 4.000 socis. Era uns dels pares de MIFAS i la seva feina va centrar-se en combatre les barreres arquitectòniques, també les socials. Ho va fer durant els anys 70 i 80 quan parlar d'aquestes coses era com una qüestió de ciència ficció. Va ser una persona activa dins del moviment FRATER de Girona i comarques i a MIFAS va ser membre de la Junta Directiva en diverses ocasions. En Carles era un combatent de la discapacitat. A la seva manera va lluitar-hi molt i era una veu autoritzada. Sovint protestava quan veia coses q…

Cabanyes accessibles

Tomb per les Planes com gairebé tots els diumenges. Avui m'he arribat fins a l'entrada del Càmping l'Alguer i he vist que hi ha cabanyes als arbres. N'havia sentit a parlar, però no les havia vist. Després de mirar-les una estona he pogut veure les rampes d'accés. És a dir que són cabanyes que poden anar-hi les persones amb mobilitat reduïda. Les he retratat i aquí les teniu. Si voleu més informació, preus, experiències d'altres usuaris, etc.. podeu anar a la pàgina web del càmping, o trucar al 972-448030 i us informaran àmpliament. És un bon lloc per anar-hi. La resta de les instal·lacions també són fàcils d'anar-hi en cadira de rodes. L'entorn és Garrotxa en versió original, o sigui, rius, boscos i bona gent.

Fronteres

El Gran Cantinflas, un dels mexicans més grans del món va anticipar-se als sainets del futur. En aquesta escena podeu veure'l entrant als Estats Units des de Mèxic, també la magnífica frontera que hi ha al desert, enmig del no res. La conversa entre el mexicà i l'agent de fronteres és delirant i sembla que els més intel·ligents de l'escena són l'ase i el cavall. La veritat és que està molt bé, més que tot perquè és fa una gran interpretació de l'absurd. No sé de quin any era la pel·lícula, però podria ser d'ahir mateix. Qualsevol nit d'aquestes podria sortir el Sol.

Hivern a les Planes

Tres imatges d'aquest diumenge a migdia, abans de dinar. Porto al meu pare a fer un tomb fins a la riera de Cogolls, a la "passera" de la Clota, tal i com diem els del poble. La riera baixa fluixa, però l'aigua és tranparent. L'entorn embardissat, sense que ningú hagi tret cap herba, és així de forma habitual. L'hivern està sent una mica més dur que els anys passats, res de l'altre món. No n'hi ha per tant diu la gent gran. Ens aturem a Vista Alegre, la casa està totalment reformada. Des d'allà faig una foto al Far, un dia de núvols (la foto de dalt) i les Planes a sota, esperant ja que arribi la Primavera que tot és més fàcil, hi ha més llum i no fa tant de fred.

Embarrancats

Judicialitzar el procés és un disbarat. És embardissar-lo encara més del que està. És també una mostra de l'incapacitat del govern central d'assumir solucions per resoldre la qüestió catalana. Haver arribat a les sales del Tribunal Superior de Justícia i fer asseure al que va ser President de la Generalitat de Catalunya és d'una miopia que no té precedents. En cas de que hi siguin seran lamentables. Jo diria que l'estratègia del govern central és que no tenen estratègia. La situació d'avui a Catalunya és pitjor que la d'ahir i la majoria dels que vivim a Catalunya mirem tot això amb una preocupació extrema i les vies de parlar-ne s'allunyen del tot. 
Viure a Catalunya en els darrers anys és viure a diari la situació plantejada pels les institucions catalanes al front de les institucions estatals. No és el millor model del món. No crec que això sigui bo, no hi veig cap sortida a curt i a mig termini. El que si es pot veure és que els que haurien de parlar n…

Summer 1993 a la Berlinale

Carla Simón és l'autora i directora d'aquesta pel·lícula que es presenta al Festival de Cinema de Berlín, conegut com la "Berlinale", un dels més importants del món. L'autora relata una experiència personal viscuda a la Garrotxa a l'estiu de 1993, quan ella va haver d'anar-hi a viure, quan va quedar-se sense pares i va anar a viure amb els seus oncles. En la realitat tot això va passar a les Planes d'Hostoles i en aquesta pel·lícula la protagonista no es diu Carla, sinó Frida. I aquesta és la història que suposo que emocionarà quan la puguem veure al cinema. Esperem que a Berlín tingui èxit i que la cinta passi immediatament a les sales comercials. A la gent de les Planes d'Hostoles ens fa gràcia  veure'ns al cinema. En qualsevol cas, Carla Simón ja és un directora important, ha fet diversos curtmetratges i té una carrera molt consolidada. Aquest llargmetratge té el suport de diverses cadenes de televisió i tot fa pensar que la seva autora té…

El món on volíem viure. Robert Capa, 15 de gener de 1939

El món on volíem viure. Robert Capa, 15 de gener de 1939 és el documental que ahir al vespre va emetre el canal 33, de la Televisió pública catalana. Excel·lent. La història d'un dels principals fotògrafs de la història contemporània i la feina que va fer en els darrers dies de la Guerra Civil Espanyola, just el moment de la retirada, i en concret dels que marxaven des de Tarragona per anar cap a la frontera francesa. Un document que val la pena veure. Per la seva història, perquè és la nostra, i perquè són imatges que podrien ser de fa quatre dies, en el nostre temps. En algun moment del reportatge és diu que els refugiats de Guerra són tots iguals, els de 1939 que fugien de l'Espanya franquista i també els que fugen de Síria, també per motius de guerra. Les fotos poden ajudar a entendre alguns conceptes que avui encara no arriben a la gent, són difícils, són reals; el patiment de la gent, dels innocents que són sempre els ho perden tot.

Model econòmic

Llegeixo a diferents mitjans de Girona que a la ciutat no hi ha pisos de lloguer. Una de les notícies diu que els estudiants estan buscant a les afores de la ciutat perquè aquí no hi ha possibilitat d'accedir-hi, suposo que es refereix als preus i a la falta de disponibilitat. La veritat és que tot és molt estrany, més que tot perquè hi ha un parc de pisos buits que és considerable. No sé què passa, però alguna cosa passa. Al mateix temps, els preus de compra i venda s'han disparat, de manera que estem anant a una velocitat bastant ràpida cap al model antic, és dir, el que teníem els anys 2007 i 2008, just abans de que tot plegat caigués de forma gairebé dramàtica.
Regular el mercat immobiliari és una cosa molt complicada. No sembla que sigui especialment fàcil, però suposo que podrien posar-se en marxa algunes polítiques municipals que ajudessin a pal·liar una mica aquesta situació. El fet de que els estudiants i els professionals visquin a la ciutat de Girona és essencial p…

Jocomunico.com a l'UAB

Avui dimecres s'ha presentat l'aplicació i APP de Jocomunico.com a l'edifici Eureka de la Universitat Autònoma de Barcelona, davant d'uns 80 tècnics i responsables de diferents centres que treballen amb persones discapacitades i amb els diferents problemes de comunicació que plantegen alguns usuaris. La presentació ha anat a càrrec de Joan Pahisa i l'equip que va dissenyar l'aplicació. Els assistents han seguit les instruccions per poder treure'n el màxim profit. M'ha agradat molt el fet que la majoria dels presents ja havien provat l'eina amb usuaris. La qüestió és millorar la qualitat de vida de companys discapacitats i aquesta eina és una bona oportunitat per fer-ho. L'aplicació ha estat patrocinada per Telefónica, l'UAB i la Fundació Adecco.

Màquines d'escriure

Màquines d'escriure. Trobo fotografies d'algunes màquines d'escriure que he utilitzat al llarg de la meva vida. No són velles, tampoc relíquies de museu. Són màquines que han estat a les nostres oficines durant molt temps, bàsicament perquè eren màquines rabassudes, fortes i contundents. Els teclats picaven fort i feien un soroll característic que avui és gairebé desconegut. Era simpàtic però també podia ser molt emprenyador. Avui dia els soroll dels nostres teclats fan una fressa més aviat discreta, gairebé íntima; s'escriu amb silenci. Abans el silenci era senyal que ningú treballava. El soroll era sinònim d'activitat frenètica. Ara les màquines no criden, tampoc podem dir que són més o menys iguals, perquè en realitat són bastant diferents. Els ordinadors d'avui són petites computadores que permeten donar la volta al món en poca estona i de moltes maneres. 
La màquina de dalt és una Olivetti 98, molt forta i dura. Una de les millor màquines de la casa Olive…