Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2017

Jocomunico.com a l'UAB

Avui dimecres s'ha presentat l'aplicació i APP de Jocomunico.com a l'edifici Eureka de la Universitat Autònoma de Barcelona, davant d'uns 80 tècnics i responsables de diferents centres que treballen amb persones discapacitades i amb els diferents problemes de comunicació que plantegen alguns usuaris. La presentació ha anat a càrrec de Joan Pahisa i l'equip que va dissenyar l'aplicació. Els assistents han seguit les instruccions per poder treure'n el màxim profit. M'ha agradat molt el fet que la majoria dels presents ja havien provat l'eina amb usuaris. La qüestió és millorar la qualitat de vida de companys discapacitats i aquesta eina és una bona oportunitat per fer-ho. L'aplicació ha estat patrocinada per Telefónica, l'UAB i la Fundació Adecco.

Màquines d'escriure

Màquines d'escriure. Trobo fotografies d'algunes màquines d'escriure que he utilitzat al llarg de la meva vida. No són velles, tampoc relíquies de museu. Són màquines que han estat a les nostres oficines durant molt temps, bàsicament perquè eren màquines rabassudes, fortes i contundents. Els teclats picaven fort i feien un soroll característic que avui és gairebé desconegut. Era simpàtic però també podia ser molt emprenyador. Avui dia els soroll dels nostres teclats fan una fressa més aviat discreta, gairebé íntima; s'escriu amb silenci. Abans el silenci era senyal que ningú treballava. El soroll era sinònim d'activitat frenètica. Ara les màquines no criden, tampoc podem dir que són més o menys iguals, perquè en realitat són bastant diferents. Els ordinadors d'avui són petites computadores que permeten donar la volta al món en poca estona i de moltes maneres. 
La màquina de dalt és una Olivetti 98, molt forta i dura. Una de les millor màquines de la casa Olive…

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Girona grisa

En Guillem Terribas ha passejat per Girona i al cap de poca estona ha penjat aquesta fotografia de l'Onyar al seu pas per la ciutat. Una foto interessant, que hi conviuen la grissor del cel, típic d'aquests dies i els colors de les cases típiques de l'Onyar que tant veiem a les botigues turístiques. Curíosament la grisor surt avui, el mateix dia que en Trump comença a governar de debò. Avui és dilluns i s'ha passat el cap de setmana ballant i fent declaracions d'aquelles que s'esperaven. Serà un capsigrany conduint la primera economia mundial, un perill al volant, suposo. La grisor de la ciutat de Girona no és incompatible en fer-hi un tomb i poder-la gaudir, també a l'hivern.

Política Low Cost

Avui els americans tenen nou President, just la mateixa setmana que els britànics han sabut el full de ruta del "brexit", després de que la seva PM hagi exposat el camí de sortida. He llegit a la premsa que els anglosaxons es tanquen i cauen de ple en el populisme, proteccionisme i nacionalisme. És la versió barata i "low cost" de la política, igual que aquí. És inicialment barata, però a la llarga és cara, tirant a molt cara. La història ens ho ha demostrat algunes vegades, no entraré en més detalls. 
L'altra fórmula que s'està posant de moda és ser antieuropeu. És una moda rentable, potser merescuda, perquè la Unió Europea no és el que els ciutadans d'Europa volem que sigui. Aquí hem quedat clavat en polítiques europees que prèviament han de passar per 27 cancelleries, o sigui una olla de grills. Ja he dit moltes vegades que Europa és bàsicament un projecte d'agermanament de diferents cultures, properes, amb idees més o menys comuns, i especialme…

Tornar a casa

Donald Trump ha dit que Àngela Merkel s'ha equivocat deixant entrar als refugiats de Síria. Doncs molt bé. No sé quina solució hagués donat ell. Tirar la gent al mar és la solució que han proposat alguns països, cosa que s'ha fet de forma parcial, perquè cada dia hem vist un grapat de persones que s'han quedat pel camí, sense que a Europa i la resta d'Occident s'hagin despentinat massa. Només va ser un escàndol quan en una platja grega varem poder veure un infant mort a la sorra. No sé si el Trump és conscient de tot el que diu, però no es poden fer declaracions d'aquest tipus, menys encara si en quatre dies seràs el President d'Estats Units.
Tot això passava en el mateix moment que la premsa publicava una fotografia (que penjo) en la que s'hi pot veure una parella siriana que torna al seu barri, al seu carrer i poden veure com està la situació a la ciutat d'Alep. Són dues persones molt valentes que han tornat d'Europa que els ha rebut durant u…

Presentació de Jocomunico.com a Barcelona

Fa unes setmanes aquesta aplicació va presentar-se a la seu central de Telefónica, a la Gran Via de Madrid, davant dels diferents patrocinadors i també un grapat d'organitzacions que treballen amb persones que tenen dificultat a la parla i per tant de comunicació. Doncs bé, el proper dia 25 de gener, l'aplicació es presenta a Barcelona, en concret en una de les instal·lacions de l'UAB que també hi ha col·laborat. L'equip dirigit per Joan Pahisa presentarà a les 10 del matí aquest enginy que de moment està tenint èxit entre les persones que ja l'han provat. Cal tenir en compte que és una aplicació que s'ha d'anar ajustant a cadascun dels possibles usuaris, la qual cosa vol dir que no és una aplicació fixa per a tothom, sinó que és molt flexible i el seu ús i ajustament proporciona una eina del tot personalitzada. La presentació serà a l'edifici Eureka de l'UAB, Universitat Autònoma de Barcelona, al cor del Vallès Occidental, fàcil d'anar-hi perq…

Criando Ratas, el llargmetratge

Ahir vaig llegir a l'edició digital del diari EL PAÍS un article que parlava d'una pel·lícula una mica diferent i que aquesta s'estrenava de forma gairebé exclusiva dins del canal de vídeos de Youtube. Es tracta d'un llargmetratge que s'anomena "Criando Ratas" i que s'ha filmat durant els darrers cincs anys, no exempte d'obstacles de tot tipus. El seu protagonista ha estat a la presó una bona temporada i per aquest motiu algunes escenes no varen poder-se fer en el moment que estava previst. "Criando Ratas" és una pel·lícula arriscada, rodada gairebé a l'esquena de la gent que hi surt. La història és previsible, però molt interessant i de forma sorprenent provoca que l'espectador quedi enganxat enmig d'un paisatge i llenguatge desolador. Està rodada en uns quants barris marginals de la ciutat d'Alacant i els seus actors fan d'ells mateixos. No crec que sigui fàcil fer el paper d'un mateix, especialment quan els pe…

Trump show

Ahir vaig poder seguir la roda de premsa que va fer el President electe dels EUA, Donald Trump, just quan falten vuit dies perquè juri el càrrec. La veritat és que va semblar-me una compareixença poc professional; del President de la primera potència mundial s'esperen altres coses, no la retòrica que va deixar anar i que no porta enlloc. La menció del mur de Mèxic és del tot inadmissible, indignant i sentir el que va dir fa caure la cara de vergonya. Després va atacar al sector farmacèutic, que en pocs moments queien en els mercats de valors. En Trump fa un discurs populista, perillós, injust i a més perjudicial a mig i llarg termini pels americans. Ell més que ningú hauria de saber que als EUA els interessa que Mèxic sigui una economia potent i viable. Amb murs no anirà enlloc, provocarà un grapat d'efectes contraris als que inicialment vol evitar. A la gent no se'ls atura amb murs, és més, els murs són un reclam, un objectiu a saltar. La història està plena de demostrac…

Girona, la no promocionada

Una piulada que m'ha publicat avui el Diari de Girona i que fa referència a les ofertes que RENFE ha posat en marxa pels mesos de gener i febrer, però que no hi figura com a destí amb descomptes especials. No sé si això és cosa de RENFE, o de una certa deixadesa per part de l'Ajuntament de Girona, en concret la gent que porta o hauria de porta la promoció econòmica de la ciutat. 
Això coincideix amb l'arribada de l'AVE a Girona ara fa quatre anys. Durant aquest període han viatjat uns 5 milions de persones, comptant Girona i Figueres. No és una mala xifra, però està lluny de tot allò que dèiem i pensàvem. Girona com a destí ferroviari ha de ser promocionat des de diferents destinacions, europees -especialment franceses- però també de la resta d'Espanya. El turisme és turisme i tot és bo. No vull parlar del Parc Central i de com està el tema perquè ja ho he fet en altres post i tots esperem que hi hagi una solució que no passi d'aquest any 2017.

Jo tinc una gallina a Mauritània

L'amic Joan Pahisa m'ha regalat una gallina. No me n'havien regalat mai cap. No tinc cap problema amb la gallina regalada, perquè està a Mauritània, vull dir que no la tinc donant vols per casa meva, un petit pis de la ciutat de Girona. En Joan, ha regalat un galliner, perquè m'ha dit que n'havia regalat fins a 8. Això ho ha fet a través d'Intermon-Oxfam que és una solvent ONG que treballa per ajudar al desenvolupament de diversos països amb dificultats. No és mala idea, de fet, en aquestes dates la gent regala coses que no serveixen per a res, i això de la gallina em sembla pràctic, senzill i solidari. És un tipus de solidaritat que m'agrada, perquè no donen peix, donen canyes de pescar i aquest és el camí més eficaç. Doncs res, ara tinc una gallina a Mauritània que sé que està en bones mans, i que viu amb altres gallines que també han sorgit de les bones idees d'aquestes ONG que té la seva seu a Barcelona i que treballa en molts altres llocs del món.…

En Maduro i el seu allô President

En Maduro surt a la televisió del seu país per anunciar que el govern ha tret un grapat de sèries noves de bitllets i que fins el 20 de gener estaran vigents els de 100 bolívares. Ho anuncia perquè així la gent es quedi tranquil·la i puguin passar fins a final d'any. És per veure-ho. Parla de bitllets com si estigués jugant en una partida de Monopoly. Avui, precisament he trobat a tres persones de nacionalitat veneçolana a Girona i m'han dit que no volien parlar del seu país. Jo els he dit que ho segueixo amb interès, però amb molta preocupació. Tenen família allà i suposo que tot plegat no els fa cap gràcia. No entenc tampoc els utòpics que surten a defensar els governants de Veneçuela. És impresentable i en Maduro tracta al seu poble com si fossin una colla d'imbècils. Esperem que el 2017 sigui un any que en aquell magnífic país s'arreglin les coses.

Cap d'any al Far

El dia de cap d'any he pujat a dinar al Santuari del Far (municipi de Susqueda) però que s'hi va per la carretera que enllaça la Garrotxa amb Osona, l'antiga, la Comarcal 153. Al meu pare l'hi ha fet gràcia pujar-hi perquè feia temps que no ho fèiem i és un lloc agradable. Avui hi feia bastant fred. Allà on hi tocava el sol hi havia 5 graus, però a més estaven reforçats per una mica de vent que feia una sensació encara més freda. Hem dinat i després de veure el cingle hem baixat cap a les Planes. Des d'allà s'hi pot veure una mica Girona, si les boires no ho impedeixen. Avui la cosa estava a mitges. De tota manera val la pena fer-hi una pujada de tant en tant. És una de les punxes de Collsacabra, una subcomarca que té un encant especial a qualsevol època de l'any. Doncs ja està, ja estem al 2017. Que tinguem sort.