Ves al contingut principal

Criando Ratas, el llargmetratge



Ahir vaig llegir a l'edició digital del diari EL PAÍS un article que parlava d'una pel·lícula una mica diferent i que aquesta s'estrenava de forma gairebé exclusiva dins del canal de vídeos de Youtube. Es tracta d'un llargmetratge que s'anomena "Criando Ratas" i que s'ha filmat durant els darrers cincs anys, no exempte d'obstacles de tot tipus. El seu protagonista ha estat a la presó una bona temporada i per aquest motiu algunes escenes no varen poder-se fer en el moment que estava previst. "Criando Ratas" és una pel·lícula arriscada, rodada gairebé a l'esquena de la gent que hi surt. La història és previsible, però molt interessant i de forma sorprenent provoca que l'espectador quedi enganxat enmig d'un paisatge i llenguatge desolador. Està rodada en uns quants barris marginals de la ciutat d'Alacant i els seus actors fan d'ells mateixos. No crec que sigui fàcil fer el paper d'un mateix, especialment quan els personatges són persones de vides difícils i complicades sempre tocant els límits.

Carlos Salado, el seu director, ha explicat en algunes entrevistes que la pel·lícula ha tingut un cost de 5.000 euros, i que ha estat difícil de rodar des del començament. Em sembla una aposta arriscada però crec que val la pena. No és un documental tot i que podria ser-ho. El seu protagonista és un jove que podria fer altres coses en cinema, té una certa màgia i podria tenir èxit. Per cert, la música és també un dels màxims encants d'aquest llargmetratge que està triomfant a Youtube. L'han vist més de 100 mil persones i penso que encara té recorregut. Moltes felicitats per la feina feta i per saber acostar la problemàtica d'algunes realitats que no veiem, més que tot perquè tampoc tenim interès en veure ni tampoc en mirar d'entendre situacions tant difícils. Criando Ratas m'ha agradat, segurament perquè la gent que l'ha feta i els seus protagonistes són sense voler-ho persones que a la seva manera trenquen un grapat de barreres, si més no fent el paper d'ells mateixos pel cinema, ja és un fet una mica excepcional. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…