Ves al contingut principal

Criando Ratas, el llargmetratge



Ahir vaig llegir a l'edició digital del diari EL PAÍS un article que parlava d'una pel·lícula una mica diferent i que aquesta s'estrenava de forma gairebé exclusiva dins del canal de vídeos de Youtube. Es tracta d'un llargmetratge que s'anomena "Criando Ratas" i que s'ha filmat durant els darrers cincs anys, no exempte d'obstacles de tot tipus. El seu protagonista ha estat a la presó una bona temporada i per aquest motiu algunes escenes no varen poder-se fer en el moment que estava previst. "Criando Ratas" és una pel·lícula arriscada, rodada gairebé a l'esquena de la gent que hi surt. La història és previsible, però molt interessant i de forma sorprenent provoca que l'espectador quedi enganxat enmig d'un paisatge i llenguatge desolador. Està rodada en uns quants barris marginals de la ciutat d'Alacant i els seus actors fan d'ells mateixos. No crec que sigui fàcil fer el paper d'un mateix, especialment quan els personatges són persones de vides difícils i complicades sempre tocant els límits.

Carlos Salado, el seu director, ha explicat en algunes entrevistes que la pel·lícula ha tingut un cost de 5.000 euros, i que ha estat difícil de rodar des del començament. Em sembla una aposta arriscada però crec que val la pena. No és un documental tot i que podria ser-ho. El seu protagonista és un jove que podria fer altres coses en cinema, té una certa màgia i podria tenir èxit. Per cert, la música és també un dels màxims encants d'aquest llargmetratge que està triomfant a Youtube. L'han vist més de 100 mil persones i penso que encara té recorregut. Moltes felicitats per la feina feta i per saber acostar la problemàtica d'algunes realitats que no veiem, més que tot perquè tampoc tenim interès en veure ni tampoc en mirar d'entendre situacions tant difícils. Criando Ratas m'ha agradat, segurament perquè la gent que l'ha feta i els seus protagonistes són sense voler-ho persones que a la seva manera trenquen un grapat de barreres, si més no fent el paper d'ells mateixos pel cinema, ja és un fet una mica excepcional. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.