Ves al contingut principal

Màquines d'escriure





Màquines d'escriure. Trobo fotografies d'algunes màquines d'escriure que he utilitzat al llarg de la meva vida. No són velles, tampoc relíquies de museu. Són màquines que han estat a les nostres oficines durant molt temps, bàsicament perquè eren màquines rabassudes, fortes i contundents. Els teclats picaven fort i feien un soroll característic que avui és gairebé desconegut. Era simpàtic però també podia ser molt emprenyador. Avui dia els soroll dels nostres teclats fan una fressa més aviat discreta, gairebé íntima; s'escriu amb silenci. Abans el silenci era senyal que ningú treballava. El soroll era sinònim d'activitat frenètica. Ara les màquines no criden, tampoc podem dir que són més o menys iguals, perquè en realitat són bastant diferents. Els ordinadors d'avui són petites computadores que permeten donar la volta al món en poca estona i de moltes maneres. 

La màquina de dalt és una Olivetti 98, molt forta i dura. Una de les millor màquines de la casa Olivetti que prèviament havia fet la versió 88 que és la que he posat a la tercera fotografia. La Olympia del mig de color taronja és alemanya. Me la varen regalar els meus oncles quan jo era petit. Va ser una màquina amortitzada mil vegades. Tota la família va escriure-hi. La meva germana i jo fèiem competicions per veure qui escrivia més ràpid. Guanyava ella. La foto de baix de tot és d'un teclat actual de la nova generació d'ordinadors d'Apple. Són la perla del sector de les màquines d'escriure d'avui dia. A diferència de la competència, sempre han treballat molt bé el tema dels teclats, perquè els sorollets que fan i el tacte que hi pots trobar és essencial per treballar-hi bé. Aquí es nota molt que el fundador de l'empresa de la poma era un home fascinat per l'escriptura i les seves formes d'expressió. Avui em feia gràcia escriure sobre les màquines d'escriure. Les d'ara i les d'abans. Tothom recorda per sempre els tecleteigs de les màquines que han passat per les seves mans. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…