Ves al contingut principal

Màquines d'escriure





Màquines d'escriure. Trobo fotografies d'algunes màquines d'escriure que he utilitzat al llarg de la meva vida. No són velles, tampoc relíquies de museu. Són màquines que han estat a les nostres oficines durant molt temps, bàsicament perquè eren màquines rabassudes, fortes i contundents. Els teclats picaven fort i feien un soroll característic que avui és gairebé desconegut. Era simpàtic però també podia ser molt emprenyador. Avui dia els soroll dels nostres teclats fan una fressa més aviat discreta, gairebé íntima; s'escriu amb silenci. Abans el silenci era senyal que ningú treballava. El soroll era sinònim d'activitat frenètica. Ara les màquines no criden, tampoc podem dir que són més o menys iguals, perquè en realitat són bastant diferents. Els ordinadors d'avui són petites computadores que permeten donar la volta al món en poca estona i de moltes maneres. 

La màquina de dalt és una Olivetti 98, molt forta i dura. Una de les millor màquines de la casa Olivetti que prèviament havia fet la versió 88 que és la que he posat a la tercera fotografia. La Olympia del mig de color taronja és alemanya. Me la varen regalar els meus oncles quan jo era petit. Va ser una màquina amortitzada mil vegades. Tota la família va escriure-hi. La meva germana i jo fèiem competicions per veure qui escrivia més ràpid. Guanyava ella. La foto de baix de tot és d'un teclat actual de la nova generació d'ordinadors d'Apple. Són la perla del sector de les màquines d'escriure d'avui dia. A diferència de la competència, sempre han treballat molt bé el tema dels teclats, perquè els sorollets que fan i el tacte que hi pots trobar és essencial per treballar-hi bé. Aquí es nota molt que el fundador de l'empresa de la poma era un home fascinat per l'escriptura i les seves formes d'expressió. Avui em feia gràcia escriure sobre les màquines d'escriure. Les d'ara i les d'abans. Tothom recorda per sempre els tecleteigs de les màquines que han passat per les seves mans. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.