Ves al contingut principal

Trump show


Ahir vaig poder seguir la roda de premsa que va fer el President electe dels EUA, Donald Trump, just quan falten vuit dies perquè juri el càrrec. La veritat és que va semblar-me una compareixença poc professional; del President de la primera potència mundial s'esperen altres coses, no la retòrica que va deixar anar i que no porta enlloc. La menció del mur de Mèxic és del tot inadmissible, indignant i sentir el que va dir fa caure la cara de vergonya. Després va atacar al sector farmacèutic, que en pocs moments queien en els mercats de valors. En Trump fa un discurs populista, perillós, injust i a més perjudicial a mig i llarg termini pels americans. Ell més que ningú hauria de saber que als EUA els interessa que Mèxic sigui una economia potent i viable. Amb murs no anirà enlloc, provocarà un grapat d'efectes contraris als que inicialment vol evitar. A la gent no se'ls atura amb murs, és més, els murs són un reclam, un objectiu a saltar. La història està plena de demostracions que ho demostren.

Trump té molta feina si vol fer alguna cosa ben feta no ha de construir murs, ni físics ni econòmics. El món és de tots i el desenvolupament comercial i econòmic dels altres països és important per a tots, això és de manual de primer curs. L'èxit de l'economia americana és la seva obertura general. Si es tanca, fracassarà. De moment les grans empreses no volen estar malament amb el nou President i diuen que faran inversions als EUA. Ja passaran la factura més tard, segurament no serà barata. Ho assumiran com un cost de vendes, una despesa més que al capdavall recaurà a la butxaca dels consumidors. Més enllà dels temes econòmics, l'estil Trump és del tot impresentable. Veure'l parlar em recorda imatges de principis del segle XX, en blanc i negre; una mica mussolinianes com si diguéssim.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.