Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2017

Trasllat del Ruth Vela Gym

Sessió gairebé final de la classe "spinnig" d'avui al capvespre al Ruth Vela Gym, el meu gimnàs. A partir del dia 1 de març es traslladen a un nou local, a l'Avinguda Sant Narcís, 122, just davant de la benzinera de Cepsa i allà on l'avinguda fa cantonada amb la Carretera de Santa Coloma. No conec el nou local, però m'han dit que té molt més espai. La nova zona del Gym és fàcil d'aparcar, hi ha un grapat de carrers que és fàcil de fer-ho. A partir del dia 1 ja penjaré fotografies del nou espai. La Ruth i l'Esther fan una aposta molt interessant; guanyar espai, poder atendre més gent i mantenir enganxats a tots els que hi estem anant cada dia. És fàcil, perquè són gent molt especial i treballen cada dia amb molta il·lusió. En sóc client des de fa gairebé 4 anys i hi vaig amb el mateix entusiasme del primer dia. Felicitats per ser-hi, ens veiem el primer dia de març, començant una nova aventura i jo estaré encantat d'acompanyar-les.

Llargavistes per mirar al cel

Hem d'admetre que la NASA és l'agència de les bones notícies. La resta, les coses que venen d'Amèrica i especialment la política ja no val massa res. La d'aquí tampoc, per tant s'entèn perfectament que el millor que es pot fer ara mateix és mirar la Lluna i si tens màquines més sofisticades pots mirar una mica més enllà. Els de la NASA varen fer una roda de premsa per explicar que fa temps que treballen mirant al cel i que han descobert un sistema planetari que pot tenir semblances al nostre. Té un sol fred -diuen ells- i l'envolten fins 7 planetes que podrien tenir característiques semblants al nostre planeta Terra. També han explicat que tot aquest veïnat està a 40 anys llum d'aquí, de manera que això d'anar-hi a fer un tomb serà difícil durant un grapat d'anys. Diuen també que aniran informant i explicant coses noves quan tinguin més coses per explicar-nos de tot això que han descobert. És una bona notícia, però aquests veïns viuen molt lluny i …

I el MIFAS guanya al Mallorca

La pàgina web de MIFAS informa sobre la gent de l'equip de bàsquet en cadira de rodes, que representen a les comarques gironines a la lliga estatal d'aquest esport. Passo la notícia directament. Podeu veure calendaris, equip i més informació a www.mifas.cat 
MIFAS.---Válida sin barreras CB Mifas guanya de nou. Aquesta vegada contra el CD Discasport de Mallorca per un contundent 73 a 38, fruit d'un equip molt més experimentat que va marcar diferències des del l’inici del partit. Aquest cap de setmana, el nostre equip de bàsquet en cadira de rodes s’enfrontava, a casa,  contra el CD Discasport de Mallorca. El resultat fou un contundent 73 a 38 basat en la diferència de ritme en el joc i en l’experiència dels jugadors. Els gironins van saber pressionar a tota la pista provocant pèrdues constants per als joves balears i cistelles fàcils pels locals. En aquest partit, destaquem el debut de Salvador Huesca, segon entrenador des de principi de temporada i que s’incorpora de nou com …

Mèrit immens

Avui la premsa econòmica explica que les exportacions a l'estat espanyol han estat rècord. No ho diu clarament, però a Catalunya també. De fet, els catalans hem exportat a l'estranger un total de 65.141 milions d'Euros, la qual cosa suposa un 26 per cent de les exportacions espanyoles. És una xifra història i extraordinària. Sembla que pot créixer una mica més. La segona comunitat exportadora és la Valenciana. Ho dic, perquè això del corredor Mediterrani està en discussió, enmig d'un diàleg d'incompetents. Les dues comunitats exportadores per excel·lència ho són, i no pas per tenir carreteres bones o vies de tren que connectin els seus principals ports. No cal parlar de la Nacional II i tampoc de la N-340 (Tarragona) dos dels exemples més greus en matèria de carreteres. Convé recordar que anar de València a Barcelona per l'AP-7 és d'un cost inasumible per part de moltes empreses. Vull dir que al final les exportacions espanyoles surten d'aquí i del Paí…

Lenin Moreno

Ahir diumenge, els habitants d'Equador votaven i entre les opcions, la més oficial era la de Lenin Moreno, que fins ara ha estat vicepresident d'aquell país. Lenin Moreno va en cadira de rodes i és un home conegut i apreciat a l'Equador. No sabem si haurà d'anar a la segona volta, segurament sí, perquè aconseguir el 50 per cent dels vots és difícil. Lenin Moreno representa al partit que ha governat fins ara, encapçalat pel president Correa, un home que ha estat proper a la cosa aquesta de la qüestió boliviarana, tot i que ha estat intel·ligent i s'ha apartat quan la cosa ja desbarrava una mica., ho ha pogut fer perquè el país és ric en recursos naturals, especialment petroli i gas natural. Equador és un país que té a fora molta gent, Girona n'és un clar exemple, hi ha una comunitat considerable d'equatorians, tot i que en els darrers anys han anat tornant a casa seva.  Crec que és important que un candidat a la màxima autoritat d'un país sigui una pers…

Ens deixa en Carles Mont

Ahir a migdia va trucar-me l'Albert Carbonell, President de MIFAS per dir-me que ens havia deixat en Carles Mont (1947-2017). Sabíem que darrerament no estava massa bé, però la notícia no va deixar de sobtar-me. Em sap molt greu perquè havia tingut una molt bona relació dins de l'àmbit de la discapacitat. En Carles era soci fundador de MIFAS i podia explicar-te les aventures que va suposar tirar endavant l'organització, que avui compte amb 38 anys i més de 4.000 socis. Era uns dels pares de MIFAS i la seva feina va centrar-se en combatre les barreres arquitectòniques, també les socials. Ho va fer durant els anys 70 i 80 quan parlar d'aquestes coses era com una qüestió de ciència ficció. Va ser una persona activa dins del moviment FRATER de Girona i comarques i a MIFAS va ser membre de la Junta Directiva en diverses ocasions. En Carles era un combatent de la discapacitat. A la seva manera va lluitar-hi molt i era una veu autoritzada. Sovint protestava quan veia coses q…

Cabanyes accessibles

Tomb per les Planes com gairebé tots els diumenges. Avui m'he arribat fins a l'entrada del Càmping l'Alguer i he vist que hi ha cabanyes als arbres. N'havia sentit a parlar, però no les havia vist. Després de mirar-les una estona he pogut veure les rampes d'accés. És a dir que són cabanyes que poden anar-hi les persones amb mobilitat reduïda. Les he retratat i aquí les teniu. Si voleu més informació, preus, experiències d'altres usuaris, etc.. podeu anar a la pàgina web del càmping, o trucar al 972-448030 i us informaran àmpliament. És un bon lloc per anar-hi. La resta de les instal·lacions també són fàcils d'anar-hi en cadira de rodes. L'entorn és Garrotxa en versió original, o sigui, rius, boscos i bona gent.

Fronteres

El Gran Cantinflas, un dels mexicans més grans del món va anticipar-se als sainets del futur. En aquesta escena podeu veure'l entrant als Estats Units des de Mèxic, també la magnífica frontera que hi ha al desert, enmig del no res. La conversa entre el mexicà i l'agent de fronteres és delirant i sembla que els més intel·ligents de l'escena són l'ase i el cavall. La veritat és que està molt bé, més que tot perquè és fa una gran interpretació de l'absurd. No sé de quin any era la pel·lícula, però podria ser d'ahir mateix. Qualsevol nit d'aquestes podria sortir el Sol.

Hivern a les Planes

Tres imatges d'aquest diumenge a migdia, abans de dinar. Porto al meu pare a fer un tomb fins a la riera de Cogolls, a la "passera" de la Clota, tal i com diem els del poble. La riera baixa fluixa, però l'aigua és tranparent. L'entorn embardissat, sense que ningú hagi tret cap herba, és així de forma habitual. L'hivern està sent una mica més dur que els anys passats, res de l'altre món. No n'hi ha per tant diu la gent gran. Ens aturem a Vista Alegre, la casa està totalment reformada. Des d'allà faig una foto al Far, un dia de núvols (la foto de dalt) i les Planes a sota, esperant ja que arribi la Primavera que tot és més fàcil, hi ha més llum i no fa tant de fred.

Embarrancats

Judicialitzar el procés és un disbarat. És embardissar-lo encara més del que està. És també una mostra de l'incapacitat del govern central d'assumir solucions per resoldre la qüestió catalana. Haver arribat a les sales del Tribunal Superior de Justícia i fer asseure al que va ser President de la Generalitat de Catalunya és d'una miopia que no té precedents. En cas de que hi siguin seran lamentables. Jo diria que l'estratègia del govern central és que no tenen estratègia. La situació d'avui a Catalunya és pitjor que la d'ahir i la majoria dels que vivim a Catalunya mirem tot això amb una preocupació extrema i les vies de parlar-ne s'allunyen del tot. 
Viure a Catalunya en els darrers anys és viure a diari la situació plantejada pels les institucions catalanes al front de les institucions estatals. No és el millor model del món. No crec que això sigui bo, no hi veig cap sortida a curt i a mig termini. El que si es pot veure és que els que haurien de parlar n…

Summer 1993 a la Berlinale

Carla Simón és l'autora i directora d'aquesta pel·lícula que es presenta al Festival de Cinema de Berlín, conegut com la "Berlinale", un dels més importants del món. L'autora relata una experiència personal viscuda a la Garrotxa a l'estiu de 1993, quan ella va haver d'anar-hi a viure, quan va quedar-se sense pares i va anar a viure amb els seus oncles. En la realitat tot això va passar a les Planes d'Hostoles i en aquesta pel·lícula la protagonista no es diu Carla, sinó Frida. I aquesta és la història que suposo que emocionarà quan la puguem veure al cinema. Esperem que a Berlín tingui èxit i que la cinta passi immediatament a les sales comercials. A la gent de les Planes d'Hostoles ens fa gràcia  veure'ns al cinema. En qualsevol cas, Carla Simón ja és un directora important, ha fet diversos curtmetratges i té una carrera molt consolidada. Aquest llargmetratge té el suport de diverses cadenes de televisió i tot fa pensar que la seva autora té…

El món on volíem viure. Robert Capa, 15 de gener de 1939

El món on volíem viure. Robert Capa, 15 de gener de 1939 és el documental que ahir al vespre va emetre el canal 33, de la Televisió pública catalana. Excel·lent. La història d'un dels principals fotògrafs de la història contemporània i la feina que va fer en els darrers dies de la Guerra Civil Espanyola, just el moment de la retirada, i en concret dels que marxaven des de Tarragona per anar cap a la frontera francesa. Un document que val la pena veure. Per la seva història, perquè és la nostra, i perquè són imatges que podrien ser de fa quatre dies, en el nostre temps. En algun moment del reportatge és diu que els refugiats de Guerra són tots iguals, els de 1939 que fugien de l'Espanya franquista i també els que fugen de Síria, també per motius de guerra. Les fotos poden ajudar a entendre alguns conceptes que avui encara no arriben a la gent, són difícils, són reals; el patiment de la gent, dels innocents que són sempre els ho perden tot.

Model econòmic

Llegeixo a diferents mitjans de Girona que a la ciutat no hi ha pisos de lloguer. Una de les notícies diu que els estudiants estan buscant a les afores de la ciutat perquè aquí no hi ha possibilitat d'accedir-hi, suposo que es refereix als preus i a la falta de disponibilitat. La veritat és que tot és molt estrany, més que tot perquè hi ha un parc de pisos buits que és considerable. No sé què passa, però alguna cosa passa. Al mateix temps, els preus de compra i venda s'han disparat, de manera que estem anant a una velocitat bastant ràpida cap al model antic, és dir, el que teníem els anys 2007 i 2008, just abans de que tot plegat caigués de forma gairebé dramàtica.
Regular el mercat immobiliari és una cosa molt complicada. No sembla que sigui especialment fàcil, però suposo que podrien posar-se en marxa algunes polítiques municipals que ajudessin a pal·liar una mica aquesta situació. El fet de que els estudiants i els professionals visquin a la ciutat de Girona és essencial p…