Ves al contingut principal

Embarrancats


Judicialitzar el procés és un disbarat. És embardissar-lo encara més del que està. És també una mostra de l'incapacitat del govern central d'assumir solucions per resoldre la qüestió catalana. Haver arribat a les sales del Tribunal Superior de Justícia i fer asseure al que va ser President de la Generalitat de Catalunya és d'una miopia que no té precedents. En cas de que hi siguin seran lamentables. Jo diria que l'estratègia del govern central és que no tenen estratègia. La situació d'avui a Catalunya és pitjor que la d'ahir i la majoria dels que vivim a Catalunya mirem tot això amb una preocupació extrema i les vies de parlar-ne s'allunyen del tot. 

Viure a Catalunya en els darrers anys és viure a diari la situació plantejada pels les institucions catalanes al front de les institucions estatals. No és el millor model del món. No crec que això sigui bo, no hi veig cap sortida a curt i a mig termini. El que si es pot veure és que els que haurien de parlar no parlen. Els uns no volen parlar de res, els altres volen parlar de tot i al revés. Quan les situacions d'aquest tipus queden embarrancades convindria aturar-se un moment i pensar com podem sortir d'aquest forat. Potser falta ajuda. Alguns conflictes es resolen amb intermediaris, potser caldria pensar-ho com una possible sortida. És evident que després de tants anys la situació no pot continuar d'aquesta manera, amb tot un país pendent de què passarà. Les imatges d'avui són terribles, no ajuden massa a trobar acords. La gent de Catalunya està enfadada i els altres no són capaços d'entendre que mig país estigui amb aquesta situació. Sóc dels que penso que no podem estar així un grapat d'anys més. Quan dues parts no es parlen, calen ponts. Jo buscaria gent que facilités el diàleg, és evident que és del tot necessari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.