Ves al contingut principal

Embarrancats


Judicialitzar el procés és un disbarat. És embardissar-lo encara més del que està. És també una mostra de l'incapacitat del govern central d'assumir solucions per resoldre la qüestió catalana. Haver arribat a les sales del Tribunal Superior de Justícia i fer asseure al que va ser President de la Generalitat de Catalunya és d'una miopia que no té precedents. En cas de que hi siguin seran lamentables. Jo diria que l'estratègia del govern central és que no tenen estratègia. La situació d'avui a Catalunya és pitjor que la d'ahir i la majoria dels que vivim a Catalunya mirem tot això amb una preocupació extrema i les vies de parlar-ne s'allunyen del tot. 

Viure a Catalunya en els darrers anys és viure a diari la situació plantejada pels les institucions catalanes al front de les institucions estatals. No és el millor model del món. No crec que això sigui bo, no hi veig cap sortida a curt i a mig termini. El que si es pot veure és que els que haurien de parlar no parlen. Els uns no volen parlar de res, els altres volen parlar de tot i al revés. Quan les situacions d'aquest tipus queden embarrancades convindria aturar-se un moment i pensar com podem sortir d'aquest forat. Potser falta ajuda. Alguns conflictes es resolen amb intermediaris, potser caldria pensar-ho com una possible sortida. És evident que després de tants anys la situació no pot continuar d'aquesta manera, amb tot un país pendent de què passarà. Les imatges d'avui són terribles, no ajuden massa a trobar acords. La gent de Catalunya està enfadada i els altres no són capaços d'entendre que mig país estigui amb aquesta situació. Sóc dels que penso que no podem estar així un grapat d'anys més. Quan dues parts no es parlen, calen ponts. Jo buscaria gent que facilités el diàleg, és evident que és del tot necessari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…