Ves al contingut principal

Ens deixa en Carles Mont


Ahir a migdia va trucar-me l'Albert Carbonell, President de MIFAS per dir-me que ens havia deixat en Carles Mont (1947-2017). Sabíem que darrerament no estava massa bé, però la notícia no va deixar de sobtar-me. Em sap molt greu perquè havia tingut una molt bona relació dins de l'àmbit de la discapacitat. En Carles era soci fundador de MIFAS i podia explicar-te les aventures que va suposar tirar endavant l'organització, que avui compte amb 38 anys i més de 4.000 socis. Era uns dels pares de MIFAS i la seva feina va centrar-se en combatre les barreres arquitectòniques, també les socials. Ho va fer durant els anys 70 i 80 quan parlar d'aquestes coses era com una qüestió de ciència ficció. Va ser una persona activa dins del moviment FRATER de Girona i comarques i a MIFAS va ser membre de la Junta Directiva en diverses ocasions. En Carles era un combatent de la discapacitat. A la seva manera va lluitar-hi molt i era una veu autoritzada. Sovint protestava quan veia coses que eren injustes, només cal fer una mirada a les moltes cartes que els diferents diaris publicaven. Per la discapacitat de Girona i comarques serà sempre un referent. D.E.P.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.

Consell Social del Guttmann

Torno a parlar de l'Institut Guttmann perquè avui dimecres hem tingut una nova reunió del seu Consell Social, on hi són totes les organitzacions importants de la discapacitat física de Catalunya i alguna altra també de la resta de l'estat, per cert, també hi ha una representació dels companys d'Andorra. Avui hem donat el vist-i-plau al programa de treball del proper 2017 i s'ha fet un repàs dels esdeveniments que el Guttmann ha promogut i participat durant l'any 2016; el darrer de tots la setmana passada a Girona amb la presentació del llibre "Innovació i Discapacitat" que demà dia 24 es presentarà a Lleida de la mà dels companys d'ASPID. En la sessió d'avui també s'ha parlat de la marxa del projecte Guttmann-Sagrera a la ciutat de Barcelona, de la necessitat de que el sector en general i els físics en particular demanin un reforçament i actualització de les polítiques socials a la Generalitat de Catalunya. També hem pogut veure la feina que …