Vés al contingut principal

Lenin Moreno



Ahir diumenge, els habitants d'Equador votaven i entre les opcions, la més oficial era la de Lenin Moreno, que fins ara ha estat vicepresident d'aquell país. Lenin Moreno va en cadira de rodes i és un home conegut i apreciat a l'Equador. No sabem si haurà d'anar a la segona volta, segurament sí, perquè aconseguir el 50 per cent dels vots és difícil. Lenin Moreno representa al partit que ha governat fins ara, encapçalat pel president Correa, un home que ha estat proper a la cosa aquesta de la qüestió boliviarana, tot i que ha estat intel·ligent i s'ha apartat quan la cosa ja desbarrava una mica., ho ha pogut fer perquè el país és ric en recursos naturals, especialment petroli i gas natural. Equador és un país que té a fora molta gent, Girona n'és un clar exemple, hi ha una comunitat considerable d'equatorians, tot i que en els darrers anys han anat tornant a casa seva.  Crec que és important que un candidat a la màxima autoritat d'un país sigui una persona que va en cadira de rodes, dóna una imatge que és diferent i una bona senyal de normalització. No hi ha massa casos al món, tot i que les excepcions han estat molt importants, com és el cas dels Estats Units amb Roosevelt que va ser-ne el 32è President. De forma més propera veiem sovint a la televisió el ministre d'economia d'Alemanya que -tot sigui dit- no cau massa simpàtic, no tant per la cadira de rodes, més aviat és per les propostes d'austeritat que ha anat predicant per tota Europa, provocant l'aixecament de populismes, alguns molt perillosos. En fi, desitjo molta sort a Lenin Moreno i espero que circular amb cadira de rodes per l'Equador sigui més fàcil, més fàcil de fer-ho i d'entendre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.