Ves al contingut principal

Mèrit immens


Avui la premsa econòmica explica que les exportacions a l'estat espanyol han estat rècord. No ho diu clarament, però a Catalunya també. De fet, els catalans hem exportat a l'estranger un total de 65.141 milions d'Euros, la qual cosa suposa un 26 per cent de les exportacions espanyoles. És una xifra història i extraordinària. Sembla que pot créixer una mica més. La segona comunitat exportadora és la Valenciana. Ho dic, perquè això del corredor Mediterrani està en discussió, enmig d'un diàleg d'incompetents. Les dues comunitats exportadores per excel·lència ho són, i no pas per tenir carreteres bones o vies de tren que connectin els seus principals ports. No cal parlar de la Nacional II i tampoc de la N-340 (Tarragona) dos dels exemples més greus en matèria de carreteres. Convé recordar que anar de València a Barcelona per l'AP-7 és d'un cost inasumible per part de moltes empreses. Vull dir que al final les exportacions espanyoles surten d'aquí i del País València a pesar de tot plegat. La qual cosa té un mèrit immens.

Per no parlar del tema polític, que en aquests moments no sabem si parlen o no parlen. No sabem tampoc si tenen ganes de parlar i veure's. Estem davant d'un joc que és gairebé de guarderia. Això vol dir que a Catalunya i una part d'Espanya hem entrat en aquella fase tan coneguda a Itàlia, de la qual és desprèn que la política i l'economia estan divorciades de fa temps, i que això en sí no és dolent del tot, sinó una qüestió merament pràctica. Les empreses i els treballadors no poden esperar massa res de la seva classe política; només problemes i maldecaps no previstos. No sabem per quin capítol anem de l'anomenat procés, però amb els personatges que surten cada dia a la televisió no anem enlloc, ni per una banda ni per l'altra. Avui s'estan posant d'acord per anunciar-nos el desacord. Uns diuen que estan parlant i els altres diuen que no. Em penso que tot plegat deu passar de nit i sense espelmes. Quin mèrit que tenim aguantant a tota aquesta aquesta penya!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…