Vés al contingut principal

Mèrit immens


Avui la premsa econòmica explica que les exportacions a l'estat espanyol han estat rècord. No ho diu clarament, però a Catalunya també. De fet, els catalans hem exportat a l'estranger un total de 65.141 milions d'Euros, la qual cosa suposa un 26 per cent de les exportacions espanyoles. És una xifra història i extraordinària. Sembla que pot créixer una mica més. La segona comunitat exportadora és la Valenciana. Ho dic, perquè això del corredor Mediterrani està en discussió, enmig d'un diàleg d'incompetents. Les dues comunitats exportadores per excel·lència ho són, i no pas per tenir carreteres bones o vies de tren que connectin els seus principals ports. No cal parlar de la Nacional II i tampoc de la N-340 (Tarragona) dos dels exemples més greus en matèria de carreteres. Convé recordar que anar de València a Barcelona per l'AP-7 és d'un cost inasumible per part de moltes empreses. Vull dir que al final les exportacions espanyoles surten d'aquí i del País València a pesar de tot plegat. La qual cosa té un mèrit immens.

Per no parlar del tema polític, que en aquests moments no sabem si parlen o no parlen. No sabem tampoc si tenen ganes de parlar i veure's. Estem davant d'un joc que és gairebé de guarderia. Això vol dir que a Catalunya i una part d'Espanya hem entrat en aquella fase tan coneguda a Itàlia, de la qual és desprèn que la política i l'economia estan divorciades de fa temps, i que això en sí no és dolent del tot, sinó una qüestió merament pràctica. Les empreses i els treballadors no poden esperar massa res de la seva classe política; només problemes i maldecaps no previstos. No sabem per quin capítol anem de l'anomenat procés, però amb els personatges que surten cada dia a la televisió no anem enlloc, ni per una banda ni per l'altra. Avui s'estan posant d'acord per anunciar-nos el desacord. Uns diuen que estan parlant i els altres diuen que no. Em penso que tot plegat deu passar de nit i sense espelmes. Quin mèrit que tenim aguantant a tota aquesta aquesta penya!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.