Ves al contingut principal

Model econòmic


Llegeixo a diferents mitjans de Girona que a la ciutat no hi ha pisos de lloguer. Una de les notícies diu que els estudiants estan buscant a les afores de la ciutat perquè aquí no hi ha possibilitat d'accedir-hi, suposo que es refereix als preus i a la falta de disponibilitat. La veritat és que tot és molt estrany, més que tot perquè hi ha un parc de pisos buits que és considerable. No sé què passa, però alguna cosa passa. Al mateix temps, els preus de compra i venda s'han disparat, de manera que estem anant a una velocitat bastant ràpida cap al model antic, és dir, el que teníem els anys 2007 i 2008, just abans de que tot plegat caigués de forma gairebé dramàtica.

Regular el mercat immobiliari és una cosa molt complicada. No sembla que sigui especialment fàcil, però suposo que podrien posar-se en marxa algunes polítiques municipals que ajudessin a pal·liar una mica aquesta situació. El fet de que els estudiants i els professionals visquin a la ciutat de Girona és essencial per l'economia del municipi. Facilitar-ho és funció -en part- de les diferents administracions que tant parlen d'habitatge i de joventut. També podria ajudar-hi el fet de que l'alcaldessa de la ciutat coneix bé aquests temes, és una agent immobiliària i suposem que en aquesta qüestió deu tenir una opinió. Ignoro si aquests temes han estat tractats en el Ple de l'Ajuntament de Girona.

La ciutat està plena de pisos buits i no hi ha lloguer disponible. Aquest és el resum. És evident que aquí grinyola alguna cosa. És necessari que com més aviat millor s'intervingui. Hi ha possibles mesures per evitar que coses d'aquestes passin. No cal fer cap taller d'idees, se n'ha parlat un grapat de vegades, abans. Cal una mica de voluntat, suposo.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.