Ves al contingut principal

60 anys de la Unió Europea

Ahir la Unió Europea va fer 60 anys. Suposo que encara són pocs, però de moment és el millor projecte que Europa ha tingut mai. La Unió Europea està passant per hores baixes, és cert, és una unió criticada, discutida, refusada i maleïda, especialment per aquells que avui representen els que la cremaven fa 80 anys. Els populismes de dretes, d'esquerres i del mig que tant critiquen a la Unió Europea són els hereus de la intolerància que va provocar milions de morts a tot el continent europeu, amb la xenofòbia, el militarisme i la incapacitat de veure més enllà del seu propi nas. Tot això per no parlar de les guerres civils prèvies abans de la Segona Guerra Mundial. Europa és bàsicament un projecte de pau i de convivència, formada per moltes cultures, moltes maneres de fer i és també un projecte social i econòmic. Amb aquestes raons n'hi ha ben bé prou per felicitar-se d'haver arribat al 60è Aniversari.

Ara bé, Europa està allunyada dels seus ciutadans. És un projecte que va per barriades, on s'ha establert que uns hi guanyen i els altres hi perden. Aquest és el joc perillós, innaceptable. És una Europa de polítics de tots els colors que han enredat més del compte i que no han estat a l'alçada que s'esperava en resoldre crisis i sobretot tenir capacitat de preveure-les. Quan les coses no funcionen convé buscar culpables ràpidament i Europa és el blanc preferit de moltes opcions polítiques que necessiten culpables per tornar a emergir. Veure aquests dies populismes com la Le Pen, el Peppe Grillo i altres de més a prop em provoca preocupació i rebuig. El futur d'Europa ha de ser més unitat, però també caldria una simplificació de l'arquitectura institucional que hem anat creant, desdibuixant si cal les que ja teníem. Europa ha de ser un projecte que pugui ser identificat amb el benestar de les persones, amb tenir també una economia ètica, responsable, i des d'aquesta posició exigir a la resta del món que per poder fer tractes cal complir un mínim de responsabilitats. Suposo que caldria també unes grans forces polítiques a nivell europeu que fossin capaces de transmetre aquests valors i que la gent que viu en aquest continent ho pugues entendre fàcilment. Si aquesta Unió no s'apropa als seus ciutadans, aquests l'abandonaran i les conseqüències poden ser terribles. Convé construïr i fer-ho una mica millor, però tot i així penso que la Europa que tenim, encara que sigui com és, és la millor que hem tingut mai.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…