Ves al contingut principal

Anuncis coneguts

Rajoy ha vingut a Catalunya i ha dit que invertirà 4.200 milions d'euros per posar al dia els trens, les rodalies i les carreteres. Ha estat acompanyat dels habituals i la notícia ha saltat a mig matí com una de les grans solucions al problema català. És una sortida, bé, en qualsevol cas una proposta de sortida del nyap en què estem instal·lats tots plegats. De tota manera això de les inversions són música que ja hem escoltat en moltes ocasions, també d'altres presidents espanyols i és veritat que el nivell d'execució d'aquestes obres pendents han estat molt baixes. 

A les comarques de Girona tenim una malaltia permanent que s'anomena Nacional II i que és gairebé l'únic tram d'aquesta carretera que està sense arreglar. Les obres d'aquestes traçats pendents són ja una broma de mal gust. El tram Girona-Caldes de Malavella va fer-se en 8 anys; la majoria de la gent pensa que això és una presa de pèl. A Tarragona passa una cosa semblant amb la N-340. Jo no sóc usuari de rodalies, però anar i tornar de Barcelona a través d'aquest sistema i fer-ho cada dia és desesperant. Els usuaris han perdut la fe amb que això tingui alguna solució. O sigui que penso que les inversions anunciades són benvingudes, però a l'alçada de la pel·lícula en què estem no sembla que tinguin massa credibilitat. La majoria dels ciutadans han perdut tota esperança en els discursos polítics, també amb els que venen des d'aquí mateix, especialment en aquelles que ens diuen que amb la independència tot quedarà resolt i pagat. 

La manca d'inversions és una responsabilitat del govern central però també és un menyspreu compartit amb els governs de Catalunya que no han sabut o no han volgut negociar. Catalunya té gairebé el 20 per cent de l'economia espanyola i més del 25 per cent de les seves exportacions. Fer anuncis ara mateix afirmant que es resoldran les inversions del corredor Mediterrani pot convertir-se en una broma de mal gust, sobretot quan sabem que en aquesta inversió no hi tenen cap interès. El paper ho aguanta gairebé tot, però la gent ha deixat de ser ignorant del tot.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…