Vés al contingut principal

Britain

Els britànics han vist com la seva PM ha signat la carta dirigida a la UE demanant el divorci. L'ha signada aquest matí i poc després ha comparegut davant dels Comuns per donar explicacions. Theresa May ha fet el que les urnes van demanar-li que fes. Però ella al igual que la classe política britànica sap que la campanya va estar farcida d'informació confusa, per no dir que tot allò que s'hi va exposar no era del tot cert. Els britànics volen sortir de la UE, estan en l'error però convençuts. Suposo que es veuen capaços de navegar en solitari o agafats de la mà del seu soci polític més important, els Estats Units. Lamento aquesta decisió, no és el mateix una Europa amb ells que sense ells. Els britànics donen a la Europa que volem alguns retocs que són interessants, i la història un cop més està plena d'exemples. Crec que és un error que costarà molts anys reparar i els perjudicats soms tots. 

En la seva compareixença la PM britànica, Theresa May té tics que recorden a Margaret Thatcher, però si la vol emular s'equivoca marxant de la UE. Thatcher mai ho hagués fet. De tota manera ells tenen la llibertat de decidir i també d'agafar el camí més complicat. Per la seva banda, la resta de la UE hauria de fer un cop de cap i reforçar molt més la seva presència i el seu suport al projecte que suposa una Europa unida, no només pels temes econòmics, també pels socials, pel compliment dels drets humans i tot el que diuen els papers que signen els nostres polítics. Això sí, sense por. La por és un obstacle que cal esquivar i una UE unificada seria una bona eina i efectiva per fer-ho. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.