Ves al contingut principal

FGC Accessibilitat



Els trens de la Generalitat que cobreixen el Vallès i algunes comarques de Barcelona té una accessibilitat bastant acceptable. Vaig poder-hi anar el passat dilluns i fer-ho amb cadira de rodes no és difícil. Els FGC han tractar de resoldre els temes d'accessibilitat des de fa anys i el resultat d'avui és satisfactori; també s'ha de dir. El fet de que la xarxa de Metro de la ciutat de Barcelona sigui accessible deu haver estat també una qüestió important. El que sigui accessible no vol dir que sigui sempre fàcil. Cada estació, cada parada és un món. Els temes més preocupants són sempre l'hora de pujar o baixar, i això depèn molt de l'espai que queda entre l'andana i el vagó del tren. En aquest punt hi ha diversitat i la mobilitat de la persona que és usuària és sempre diferent. Cadascú pot explicar l'experiència perquè al final és única i gairebé intransferible. 

Dins del vagó, els de FGC han guardat un espai per a persones amb mobilitat reduïda. Està bé. És habitual veure-hi gent amb cadira de rodes o tota mena d'artefactes per poder-se moure sense problemes. En aquesta mateixa zona hi ha també la gent que porta mainada amb carrets i fàcilment també s'hi pot veure gent amb bicicletes. O sigui que és el sector de la gent que va amb rodes. En aquest aspecte jo no hi veig cap problema. La gent que porta rodes o va amb gent que en porta hi ha una certa complicitat que fa gràcia. En fi, vaig poder gaudir d'un viatge curt, agradable i també amb bon paisatge, perquè sortint de Barcelona en direcció al Vallès tot és bosc i verd. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.