Ves al contingut principal

IBERIA i Catalunya


Les coses clares, no tinc cap interès per ser client d'IBERIA. Va ser durant un grapat d'anys una companyia aèria sectària, manipuladora i plena de gent amb un grapat de privilegis. Quan era pública era una vergonya i mai va tenir cap interès en connectar Girona amb altres destinacions, quan ho feia amb aeroports que no tenien ni la meitat de trànsit que el nostre. En el cas de l'aeroport de Barcelona, IBERIA va voler-lo utilitzar com una terminal allunyada de l'aeroport de Madrid i no va permetre que des de la capital catalana hi haguessin connexions a destinacions que podien haver estat rendibles des del primer dia. Per acabar-ho de rematar, els accionistes de referència des de la seva privatització varen ser El Corte Inglés i Caja Madrid. IBERIA va fer de tap a l'aeroport de Barcelona i fer créixer el de Madrid al preu que fos.

Quan va néixer Vueling varen descobrir que les connexions entre Barcelona i la resta d'Europa eren molt importants, fins i tot a destinacions inpronunciables, llocs francament estranys. Vueling és la companyia més rendible de la corporació actual IAG que és propietat bàsicament de British Airways, una de les més importants del món. L'operativa de IAG està a Londres i a Madrid hi està present per la seva importància amb les connexions amb Llationamerica. 

Avui la gent d'IAG ha anunciat que connectarà Barcelona amb destinacions intercontinentals a través d'una nova companyia que s'anomenarà Level. O sigui que British Airways vol créixer des de Barcelona cap a la resta del món i fer-ho amb el suport dels enllaços que ofereix Vueling. Level serà operada per IBERIA, la qual cosa vol dir que la companyia "de bandera espanyola" torna a Barcelona, just després de que aquestes línies també han estat anunciades per altres companyies que no tenen tantes manies i una visió de negoci més enllà de la política. IBERIA arriba, però ho fa tard. Si Level vol ser important haurà de ser-ho a través dels seus propis recursos i s'haurà de despendre's de la nefasta IBERIA que ha estat una companyia de poca categoria a l'hora de permetre que els aeroports catalans puguin volar pel seu compte. I no parlo d'IBERIA a Girona perquè és encara més vergonyós. En fi, no ho compro, vull dir que si vaig a Estats Units no ho faré amb aquesta gent. N'hi ha d'altres, moltes d'altres i més que n'hi haurà.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.