Vés al contingut principal

Llaurar l'erm


No sé exactament quin moment viu el Procés, però amb els judicis a la corrupció que s'enceten i que agafen a diversos partits, especialment a l'antiga Convergència (ara Pdcat) no crec que estigui en el seu millor moment. Per altra banda, Artur Mas s'està movent amb intenció de tornar-se a presentar de President i això és el que em sembla que ho desconfigura una mica tot. Hi ha una certa mobilització popular a favor dels encausats per la consulta del 9N de l'any 2014, però aquests en les seves declaracions han jugat amb cartes una mica confuses. Des del meu punt de vista són dues coses diferents que s'haurien de desgranar de forma separada. Molta gent que no és ni ha estat de Convergència o com es digui ara, s'ha manifestat en contra dels judicis que s'han fet, però els seus autors estan segant l'herba per obrir-se camí cap al retorn de la política i a primera fila. Suposo que tot és ben legítim, però a mi la maniobra en sí, no m'agrada gens. Crec que el Pdcat és un partit que hi ha molt bona gent, ho he dit moltes vegades, però també hi ha gent que és problemàtica i penso que a la Catalunya del futur no li convé, sigui un país independent o sigui el que vulgui ser. De fet, l'enfonsament de Convergència va en paral·lel a tota situació política que estem vivint en els darrers cinc anys. Aquí també s'ha de dir que molts altres partits ja s'han embarrancat pel camí, només cal recordar les escenes viscudes a can PSC i l'enfonsament total d'Unió Democràtica. La resta d'opcions polítiques estan agafades de quatre grapes a les restes dels diferents naufragis. 

Sigui com sigui, ja fa cinc anys que estem ballant aquesta rumba i ara al capdavant de la política catalana hi tenim en Carles Puigdemont, que va ser un alcalde de Girona que no va fer res i que ara mateix no sabem si està al volant de la gestió catalana o portant un tractor i llaurant un camp erm. Tampoc entenc als d'ERC. De fet els d'ERC ja fa temps que no els entenc. No sé què defensen exactament. Si parléssim de discapacitats per exemple, no sé què fan ni tampoc se sap massa quins models defensen. Tot i que Dolors Bassa és una dona propera i amiga, el seu Departament s'ha instal·lat a les Antilles de la realitat. Un Departament desconfigurat i ple de gent que estava vinculada al sector de la discapacitat psíquica, incapaços de veure més enllà del seu nas. El Departament és mediocre i ERC hauria de fer-hi alguna cosa més que mirar-se el mèlic. Aquests són els dirigents que volen tirar endavant el nou país. Ja parlaré de la política que fan els del costat. La incompetència d'uns no hauria de justificar el guirigall dels altres. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.