Ves al contingut principal

Llaurar l'erm


No sé exactament quin moment viu el Procés, però amb els judicis a la corrupció que s'enceten i que agafen a diversos partits, especialment a l'antiga Convergència (ara Pdcat) no crec que estigui en el seu millor moment. Per altra banda, Artur Mas s'està movent amb intenció de tornar-se a presentar de President i això és el que em sembla que ho desconfigura una mica tot. Hi ha una certa mobilització popular a favor dels encausats per la consulta del 9N de l'any 2014, però aquests en les seves declaracions han jugat amb cartes una mica confuses. Des del meu punt de vista són dues coses diferents que s'haurien de desgranar de forma separada. Molta gent que no és ni ha estat de Convergència o com es digui ara, s'ha manifestat en contra dels judicis que s'han fet, però els seus autors estan segant l'herba per obrir-se camí cap al retorn de la política i a primera fila. Suposo que tot és ben legítim, però a mi la maniobra en sí, no m'agrada gens. Crec que el Pdcat és un partit que hi ha molt bona gent, ho he dit moltes vegades, però també hi ha gent que és problemàtica i penso que a la Catalunya del futur no li convé, sigui un país independent o sigui el que vulgui ser. De fet, l'enfonsament de Convergència va en paral·lel a tota situació política que estem vivint en els darrers cinc anys. Aquí també s'ha de dir que molts altres partits ja s'han embarrancat pel camí, només cal recordar les escenes viscudes a can PSC i l'enfonsament total d'Unió Democràtica. La resta d'opcions polítiques estan agafades de quatre grapes a les restes dels diferents naufragis. 

Sigui com sigui, ja fa cinc anys que estem ballant aquesta rumba i ara al capdavant de la política catalana hi tenim en Carles Puigdemont, que va ser un alcalde de Girona que no va fer res i que ara mateix no sabem si està al volant de la gestió catalana o portant un tractor i llaurant un camp erm. Tampoc entenc als d'ERC. De fet els d'ERC ja fa temps que no els entenc. No sé què defensen exactament. Si parléssim de discapacitats per exemple, no sé què fan ni tampoc se sap massa quins models defensen. Tot i que Dolors Bassa és una dona propera i amiga, el seu Departament s'ha instal·lat a les Antilles de la realitat. Un Departament desconfigurat i ple de gent que estava vinculada al sector de la discapacitat psíquica, incapaços de veure més enllà del seu nas. El Departament és mediocre i ERC hauria de fer-hi alguna cosa més que mirar-se el mèlic. Aquests són els dirigents que volen tirar endavant el nou país. Ja parlaré de la política que fan els del costat. La incompetència d'uns no hauria de justificar el guirigall dels altres. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…