Ves al contingut principal

Salut catalana


Els americans varen votar el passat novembre, volien canvis i ara ja els tenen. Avui llegeixo als diaris que la reforma sanitària de Trump deixa a 24 milions de nord-americans fora del sistema de salut. Des d'aquí és difícil valorar com reaccionaran els ciutadans, no és fàcil fer-ho perquè el sistema europeu de protecció és en essència molt diferent al nord-americà. Segurament Trump ho vendrà com un gran èxit i també com una de les promeses que ha complert. Suposem també que hi haurà molta gent aplaudint la decisió perquè el concepte de solidaritat d'aquell país s'acaba quan pengen la bandera en un pal mentre canten l'himne nacional. Aquí en canvi teníem un bon sistema sanitari i ara la nostra classe política també volen que la ciutadania canti l'himne quan pengem la bandera d'un pal, un magnífic moment per desmuntar universalitzacions que han costat molts anys poder aconseguir i ara convenen privatitzar a tota màquina, desmuntar serveis i crear estructures parasitàries que a manca de grans obres públiques sempre genera grans beneficis.

El sistema sanitari català és -era- un model exemplar, però ara convé aprofitar que el personal està distret per començar a girar-ho tot cap un model privat i deixar quatre coses en mans públiques. En aquest sentit hem d'admetre que la gent de Convergència (ara Pdcat) són molt fins executant plans estratègics d'aquest tipus. El Conseller Boi Ruíz n'era el seu màxim exponent. Ara, per dissimular més encara fan la mateixa feina tot i que el Departament de Salut no està en mans d'un convergent a cara descoberta. Toni Comin és una la peça perfecte per ensorrar un sistema públic sense que se'ls escapi el riure per sota el nas. Per altra banda, la política catalana ha entrat en una galàxia desconeguda i sense massa vida intel·ligent, exceptuant els màrtirs i profetes que emplenen els horaris televisius amb debats plens de predicadors i xerrameques de baix cost. A Girona per exemple, ningú parla ni recorda les grans promeses fetes entorn a l'Hospital Trueta, tot i tenir al capdavant del govern a un gironí que va quedar esgotat de dir als diferents plenaris de la ciutat que el Govern faria un nou hospital per les comarques gironines. Com alcalde no va fer res i com a President sembla que està en la mateixa línia. En Comín tampoc ha dit res perquè segurament no té clar la situació de l'Hospital Trueta, geogràficament parlant, vull dir. 

No parlaré ara i aquí de com està l'atenció hospitalària fora de Girona capital, vull dir a comarques, perquè fa poques hores que he viscut en pell pròpia la mena de tractament que reben alguns malalts crònics en alguns serveis d'urgències. Prefereixo reposar abans d'explicar-ho, però ho faré, perquè convé millorar algunes coses públiques, especialment totes aquelles que hem defensat anys i panys amb totes les urpes i que s'han de mantenir al preu que sigui, encara que a la nostra classe política aquestes situacions els preocupen ben poc. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…