Vés al contingut principal

Salut catalana


Els americans varen votar el passat novembre, volien canvis i ara ja els tenen. Avui llegeixo als diaris que la reforma sanitària de Trump deixa a 24 milions de nord-americans fora del sistema de salut. Des d'aquí és difícil valorar com reaccionaran els ciutadans, no és fàcil fer-ho perquè el sistema europeu de protecció és en essència molt diferent al nord-americà. Segurament Trump ho vendrà com un gran èxit i també com una de les promeses que ha complert. Suposem també que hi haurà molta gent aplaudint la decisió perquè el concepte de solidaritat d'aquell país s'acaba quan pengen la bandera en un pal mentre canten l'himne nacional. Aquí en canvi teníem un bon sistema sanitari i ara la nostra classe política també volen que la ciutadania canti l'himne quan pengem la bandera d'un pal, un magnífic moment per desmuntar universalitzacions que han costat molts anys poder aconseguir i ara convenen privatitzar a tota màquina, desmuntar serveis i crear estructures parasitàries que a manca de grans obres públiques sempre genera grans beneficis.

El sistema sanitari català és -era- un model exemplar, però ara convé aprofitar que el personal està distret per començar a girar-ho tot cap un model privat i deixar quatre coses en mans públiques. En aquest sentit hem d'admetre que la gent de Convergència (ara Pdcat) són molt fins executant plans estratègics d'aquest tipus. El Conseller Boi Ruíz n'era el seu màxim exponent. Ara, per dissimular més encara fan la mateixa feina tot i que el Departament de Salut no està en mans d'un convergent a cara descoberta. Toni Comin és una la peça perfecte per ensorrar un sistema públic sense que se'ls escapi el riure per sota el nas. Per altra banda, la política catalana ha entrat en una galàxia desconeguda i sense massa vida intel·ligent, exceptuant els màrtirs i profetes que emplenen els horaris televisius amb debats plens de predicadors i xerrameques de baix cost. A Girona per exemple, ningú parla ni recorda les grans promeses fetes entorn a l'Hospital Trueta, tot i tenir al capdavant del govern a un gironí que va quedar esgotat de dir als diferents plenaris de la ciutat que el Govern faria un nou hospital per les comarques gironines. Com alcalde no va fer res i com a President sembla que està en la mateixa línia. En Comín tampoc ha dit res perquè segurament no té clar la situació de l'Hospital Trueta, geogràficament parlant, vull dir. 

No parlaré ara i aquí de com està l'atenció hospitalària fora de Girona capital, vull dir a comarques, perquè fa poques hores que he viscut en pell pròpia la mena de tractament que reben alguns malalts crònics en alguns serveis d'urgències. Prefereixo reposar abans d'explicar-ho, però ho faré, perquè convé millorar algunes coses públiques, especialment totes aquelles que hem defensat anys i panys amb totes les urpes i que s'han de mantenir al preu que sigui, encara que a la nostra classe política aquestes situacions els preocupen ben poc. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.